Capitol CIX. Com apres que lo senyor hague vençut la batalla los angels portaren vianda que menjas sa senyoria: la qual la sua sanctissima mare hauia aparellat.
E partit lo enemich resta lo senyor fill de deu tot sol: e los sancts angels qui eren aqui mirant la fi del seu conflicte e batalla acostaren se a sa senyoria: e agenollats dauant sa magestat cantaren ab gran melodia a gloria de la sua victoria: dient. ¶ Vicit leo de tribu iuda: deus solus iustificabiter: 7 manet inuictus rex ineternum, quis sufficit enarrare opera illius: quis enim inuestigabit magnalia eius: Volent dir. O ab quanta gloria ha vençut lo leo del trib de juda: lo nostre deu e senyor sols es justificat e glorificat en aquesta victoria: e resta rey victorios e inuencible eternalment. Qui sera sufficient a recomptar les obres sues. Qui pora inuestigar la gran magnificencia sua ne aquella sufficientment loar: ¶ E apres que hagueren cantat e ben festejat sa senyoria: digueren a sa clemencia que si manaua li portassen vianda per a menjar. ¶ E respos los que si: empero que no la volia daltre loch sino de la posada de la senyora mare sua: car sabia que lay trametria ab molta voluntat. ¶ E sanct Gabriel qui era qui: lo qual era preminent en los seruicis de sa magestat: e acostumaua tractar los secrets e dolçes missatgeries que entre sa clemencia e la senyora mare sua se menejauen: presa licencia del senyor: e feta reuerencia a sa senyoria parti d´aqui cuytadament per anar per la dita vianda. E venint a la casa hon la gloriosa staua: feta reuerencia a sa senyoria fon per aquella molt ben receptat demanantli tantost de noues del senyor fill seu: lo qual missatger li compta per orde tots los actes que sa magestat hauia fets desque parti de sa senyoria: e com hauia quaranta dies que no hauia menjat neguna vianda: e que ara delliberant pendre refectio: volia de aquelles pobres viandes que en la casa sua se acostumauen de aparellar. E la senyora hoyint aço ab lagrimes de grandissima pietat e amor desijosa de prestament seruir lo seu amat fill pres vna cistelleta: e de ses propries mans posa en aquella vnes toualletes: e vn torquaboca: e touallola de exugar les mans: e pa e fruyta seca: e vn poch de peix: car altra vianda nos trobaua en casa sua: e aço dona ab infinit plaer al missatger: queu portas al senyor fill seu: Lo qual despedit de sa senyoria: parti de aqui ab sa cistelleta: e fon prest en la muntanya: hon lo senyor era: lo qual li demana ab molt plaer de la senyora mare sua: hoynt ab gran alegria les rahons que de part de sa merce li eren recomptades. ¶ E tots los angels qui aqui eren prengueren grandissima consolacio: de la alegria que sa magestat mostraua. E prestament pararen li taula sobre vna bella pedra que aqui era: e seruienlo ab molta reuerencia. Lo hu li paraua taula: e laltre li donaua aygua mans: e los altres lo seruien en tot lo que podien: posant li dauant aquella poca e pobra vianda: que la senyora sa mare li hauia tramesa: La qual sa magestat menja ab sobiran plaer: pensant que les mans de aquella mare per ell tan amada: lauien tocada. E sobre taula tostemps parla ab los sancts angels de les excellencies de la dita senyora mare sua: car parlar de aquella li era sobiran delit. ¶ E acabat lo seu dinar: los sancts angels se despediren de sa magestat per tornar a la celestial patria. E manals sa clemencia que passasen per la senyora mare sua: tornant li la cistelleta e tot lo restant: Los dits angels tots ajustats obeint sa senyoria foren molt prest a la posada de la senyora: tornant li la vianda que al senyor sobrat hauia: dientli ab quant plaer sa magestat hauia menjat lo que de alli fallia: E que se alegras sa merce: que lo excellent fill seu molt prestament seria ab ella. E de esta noua la dita senyora se alegra infinidament. E partits los sancts angels: sa altesa se dina de aquella vianda que al amat fill seu hauia sobrada: mengant la ab sobirana deuocio per les mans que la hauien tocada.
