COBLE CONTRA LOS NEGLIGENTS SCRIVANS LEXANTS SPAYS BLANCS NO CONTINUANT HI LES CONCLUSIONS.

COBLE COMPOSTA PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER

DEL REY NOSTRE SENYOR CONTRA LOS NEGLIGENTS SCRIVANS

LEXANTS SPAYS BLANCS NO CONTINUANT HI LES CONCLUSIONS. (*)

Son escrivans - ab poca cousciença (consciença, consciencia)

De lexar blancs - e no continuar

Conclusions - en son loc com appar

Seran punits - per llur gran negligença

Quant exiran - daquesta vida vana

Valguera mes - fossen estats pastors

Que lexar noms - de grans amburladors

Lo viure molt - es qui a tots engana. (1).

(*) N. del E. Esta copla se halla escrita al fol. 295 v. y último del n. 31 de los registros de conclusiones civiles de la antigua Real Audiencia del Principado de Cataluña correspondiente a los años de 1480 a 1484; y en la parte interior de las cubiertas que preceden al primer folio del Memoriale n. 55 B: se halla la siguiente nota autógrafa de Pedro Miquel Carbonell - "Francesch Carbonell fill meu ha trobat scrit de ma mia en I (un) libre larc pretitulat Liber Consilii Regiae Audientiae un vers o coble contra los Scrivans negligents que no continuen los vots sino que lexen chartes blanques per continuar aquells dient no fas yo be posar coples en libres e registres de aquest Real Archiu e pus ho pos a bon exemple e edificatio dels que volran be obrar e servir be al Senyor Rey e a la sua Regia Cort a mi appar fer be. Lo Rey En Pere terç (de Cataluña, el Ceremonioso) (Pedro IV de Aragón) qui era gran astrolec e trobador no ha dubtat descriure cobles en registres seus se ha trobat.” - No obstante, para seguir en parte la opinión de su hijo, a quien amaba Carbonell con ternura, puso al margen de esta copla la nota de - “Alio in libro scribatur."

(1). N. del A. No vull dir pus car no plauria a tots e seria perdre mon dir per ço diu be lo vulgar “Si vols perdre lo lexiu reten lo cap al ase.” 

Capitol LXXVI. Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes:

Capitol (falte LXXVI). Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes: E de la gran indignacio de Herodes.

Volents se partir los dits Reys lo cortes spos de la senyora Joseph los volgue acompanyar fins a mar e fon ab ells fins foren en fusta: confortant los tostemps: e dient. ¶ Viriliter agite et confortetur cor vestrum. E com hagueren donada vela: els haguen perdut de vista retorna Joseph al senyor: e a la sua mare ab infinides recomandacions de aquells qui ab tan gran enyorament seguexen son cami. E sabuda aquesta noua per Herodes que los reys que ell speraua retornassen a ell sen eren partits amagadament tingues per scarnit trobantse axi decebut. De que vingue en tanta furia e malicia que del tot ixque de seny. Car tota persona per sauia que sia si es molt affectada en alguna cosa pert lo juhy rahonable en aquella. E perço ha dit vn sabut e valent home. ¶ Perit omne iudicium cum res transit in affectum. Axi li pres aquest miserable Herodes: car ab la gran fama que tenia de sostenir la honor e stat en ques trobaua que res de raho no coneixia: e cuydat enganar los dits reys engana si mateix. E perço diu Jeremies dreçant son parlar a aquest rey frenetich. ¶ Tu enim docuisti eos aduersum te: et erudisti in caput tuum: nunquit (núqt) non dolores aprehenderunt te quasi mulierem parturientes. Volent dir. O foll Rey herodes de quet congoixes: e no sabs que tu has mostrat lo cami a aquests reys: els has informat de les prophecies que parlen hon deuia naixer lo verdader Rey de aquest regne: que tu posseeixes tirannicament: sies cert que has parlat contra lo teu cap: e perçot prenen ara ab molta raho dolors axi com dona que va de part. E no speres goig de ta dolor ne fi en ta pena: ab malicia est anat: e malicia te ha tancat los camins que res no has ates del que desijaues. ¶ Be li ha seguit a aquest desauenturat Herodes: ço que diu Salamo. ¶ Quod timet impius veniet super eum. Car del que mes se tem lo peccador impiados: allo li ve damunt. E vehent aquest maluar rey que no podia hauer nenguna raho dels reys qui per mar sen eren anats ab lo vent molt prosper: ne sabia cosa nenguna del senyor e Rey messies de qui tant se temia: delibera matar tots los fills dels juheus per hoy del dit senyor. ¶ E la senyora mare sua sabuda aquesta noua resta molt temerosa del tresor diuinal a sa senyoria acomanat: ab tot que ja per aquesta temor nos parti del loch hon hauia parit fins foren complits los quaranta dies: segons manaua la ley: ab tots sa senyoria no fos obligada a la obseruança daquell manament volguel tenir: donant exemple a tots los obseruadors de les leys diuinals que no solament se sotsmeten al que son obligats: mas encara a tota ordinacio virtuosa.