Capitol XCVII. Com lo seguent dia la senyora ixque de casa cercant lo seu fill.
Venint lo dia seguent crexia la dolor de sa senyoria veent axi passar lo temps sens que sa merce no hauia trobat consolacio alguna: ne remey en la pena sua. Trauessada sa senyoria de dolor: ixque de la cambra e troba joseph en terra mes mort que viu. E augmentant la senyora son doloros plor: dixli. O joseph: y que farem hi hon irem: que pugam trobar aquest thresor inestimable que hauem perdut. E ell respongue a sa senyoria que era molt prest de anar alla hon sa merçe volgues e manas: car lo reposar li era pena. E la senyora dix: que deliberaua anar per tots los lochs d´en torn del cami per hon eren venguts. E joseph mes se primer ab moltes lagrimes seguintlo la senyora ab dolor no recomptable. e axi anaren los dos a soles. Car la gent quels hauia acompanyat lo dia passat: ja eren tornats a ses cases. que de dolor estranya e que no toque cascu sen aconorta lo primer dia. E la senyora axi anant per tots los logarets e alqueries: que eren en lo cami cercaua lo amat fill. E no trobantlo augmentaua la dolor sua en tan extrema quantitat que deya. ¶ Tedet animam meam vite mee. Volent dir. O senyor que ja la anima mia auorreix la corporal vida: sentint tan dolorosa soledat: Quina vida senyor pot esser la mia trobant me deuos (de vos) apartada: sino pijor que mort: o senyor e vida mia: que ja son passats dos dies que yo nous he vist ni sentit res de vos que alegrar me puga: pot esser major dolor de mare que sostenir tan larga absencia: La mort senyor seria a mi repos apartant me de tan aguda pena. O senyor e vida mia e nom haueu dit vos moltes vegades que yo so lo verger dels vostres delits: donchs senyor meu ara cride e sospire a la vostra clemencia: dient. ¶ Veniat dilectus meus in hortum suum: et comedat fructum pomorum suorum. Volent dir. Vinga (se llich Viga, la i no es nassal) lo amat meu en lo seu ort: e menge lo fruyt de amor: que dins la anima mia ha sembrat: car altre nol pot cullir sino ell. O fill meu que vos sou lo meu amat la mia vida lo meu repos: posseidor de la alegria mia. car en vos senyor reposa tot lo meu delit: deixau vos trobar a mi pietat infinida. Si voleu la vida mia: feneixca senyor esta longa mort: la qual sofir per la absencia vostra. Alegraume fill meu ab la vostra tant desijada vista: la qual sola basta a remeyar les dolors e penes mies. E ab aquesta dolor e plant passa la senyora tot lo dia e seguent nit çercant e no trobant lo que tant amaua. Augmentaua de dolor en dolor sens negun remey.
