Capitol XXIII. Com lo missatger Gabriel supplica la senyora per part de natura humana: prestas consentiment. E sa merçe volgue saber com se faria que ella concebes verge.
Vehent lo missatger animos que la senyora no responia
dix li. o piadosa senyora no sentiu lo crit de natura humana: hajau
los merçe senyora que en vostra ma sta la salut sua ¶ E perço
senyora lo vostre pare adam en persona de tots diu a la senyoria
vostra ¶ Miserere mei domina et sana infirmitatem meam: tolle
dolorem et angustiam cordis mei: conuerte luctum nostrum in gaudium
et tribulationem nostram in iubilationem. Suplicant vos senyora hajau
merçe d´ell e de la generacio sua: e queus placia guarir la
infirmitat e cruel malaltia sua e leuar d´ell la dolor
e angustia del seu cor: e conuertir lo dol e tristicia de tots ells
en goig e alegria. o senyora vsau de clemencia puix teniu lo poder. E
la prudentissima senyora com hague largament escoltat lo missatger
diuinal: no duptant en res del que dit li era: volent se informar de
la manera: dix al angel. ¶ Quomodo fiet istud quoniam virum non
cognosco. Volent dir. o missatger glorios com se fara esta fahena:
car yo moguda per diuinal inspiracio he fet vot de virginitat ab
volentat deliberada de no hauer james ajustament de hom. ¶ E
respos lo missatger ab gran plaer a sa senyoria dient. O purissima
senyora siau certa que tal vos vol aquell senyor: que per sposa vos
ha elegit: mare sereu senyora del seu fill sens rompre virginitat. ¶
De aquesta singular dignitat vostra merce sola se pot alegrar: car
haureu goig inestimable trobant vos mare e verge d´excellent
puritat. Car sia certa vostra senyoria. ¶ Qui fecit virgam sine
folijs germinare: ipse faciet filiam dauid sine semine
generare. Car aquell clement senyor qui ha fet la verga sequa lançar
fulles e fruyt: aquell mateix fara que vostra senyoria qui sou la
filla de Dauid sens sement engenrareu. Aquesta obra tan
excellent senyora nos ha de fer per via humana: ans sabeu com. ¶
Spiritus sanctus superueniet in te: et virtus altissimi hobumbrabit
tibi. Car lo sperit sanct sobreuendra en vostra senyoria e la
virtut del altisme vos abrigara tota. ¶ Effitieris grauida
et eris mater semper intacta. Car restareu prenyada del dit
abrigament: e sereu mare del fill de deu sens james perdre vostra
excellent virginitat. ¶ Paries quidem filium et virginitatis non
patieris detrimentum. Car vostra merce senyora parra fill sens
nenguna lesio de la purissima virginitat vostra. ¶ Ut benedicta
dicaris inter omnes mulieres. ¶ E perço sereu beneyda e
singularment lohada entre totes les dones: e pora dir vostra
senyoria. ¶ Ego mater pulcre dilectionis et timoris et magnitudinis
et sancte spei: in me omnis spes vite et virtutes. Car vostra altesa
sera huy mare de tanta bellea: que egual a vostra merce nos trobara
en lo cel ni en la terra. Car sobre vos sol deu es: sots vos senyora
son totes les coses creades: sou e sereu la pus amable creatura que
deu haja creat: car viuint en la present vida sentireu mes de la amor
diuina que tots los serafins. Sereu senyora molt temerosa als
diables: car hoint lo vostre excellent nom Maria nomenar tots
fugiran: que de vostra senyoria sera dit. ¶ Terribilis vt castrorum
acies ordinata. Car axi sereu terrible y espantosa als diables com
vna batalla ben guarnida e molt ordenada de valents cauallers: car
per lo vostre poder e força seran destroydes totes les
guarnicions e forçes sues e li leuareu la presa de les mans: dient a
ell ab gran vituperi. ¶ Noli extolli de casu mulieris: quia mulier
conteret caput tuum. Volent dir. O diable maluat qui stas amagat en
lo boscatge d´aquesta mortal vida per robar e matar los caminants
per aquella: not vulles ensupbir de la victoria que haguist
de la primera dona: La qual de la gran altea de gracia deroquist:
e en lo laç de peccat la catiuist: car per mi qui so dona te
sera trencat lo cap e la força: e leuada la tirannica senyoria. ¶ O
senyora quant sereu magnanima e gran donadora de gracies als
hobedients y deuots a vostra alta senyoria: no sera negu
certament freturos de misericordia e gracia: que a vostra merçe se
comane. Car mare sereu de sancta sperança: car en vos senyora se
trobara tota manera de sperança de vida virtuosa: e poran dir de
vostra senyoria totes les gents de la terra. ¶ Ipsa est porta ac
semita (senda) salutis 7 via nostre reconciliationis.
Car vos sou porta e carrera de la salut humana: e via de la
sua reconciliacio. ¶ Ideo quem et qd nascetur ex te sanctum
vocabitur filius dei. E perço senyora lo que de vos naxera sera
sanct dels sancts nomenat fill de deu: Car aquell mateix qui es fill
de deu eternal sera fill vostre natural. ¶ E de aquest senyor
parlaua Daniel auisant als juheus del temps del adueniment seu per
quel coneguessen e dignament lo rebessen: ço es que
ells no faran: ans tot lo contrari: e deyals. ¶ Cum venerit sanctus
sanctorum tunch cessabit vnctio vestra. Volent dir: guardau Juheus
teniu los vlls vberts quant veureu que Rey vnctat ni de vostra nacio
no regnara sobre vosaltres: siau certs que lauors vendra lo sanct
dels sancts aquell per lo qual tots los sancts (saucts) son
sanctificats. Aquest sera Rey eternal vnctat de la vnctio diuina: car
de la magestat sua es dit. ¶ Super solium dauid et super regnum eius
sedebit in eternum. Car vos excellent senyora sou la real cadira de
la casa de Dauid sobre la qual vol seure e reposar lo Rey eternal: lo
qual se adelitara molt de hauer vostra altesa per mare: e vos senyora
no menys de hauer sa magestat per fill. E perço ha dit Ysayes. ¶
Preparabitur in misericordia solium et sedebit super eum in veritate.
Volent dir que la clemencia diuina quant deliberaria manifestar la
misericordia sua als homens prepararia vna cadira de singular
excellencia: en la qual mostraria lo seu alt saber e poder: e en
aquella seuria en veritat. ¶ Aquesta cadira senyora fou vos car
eternalment vos ha sa magestat preparada y elegida per a repos y
delit seu: atorgau li senyora la posada: puix sou certa quant la
desija. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam. Car lo Rey del cel es
tant enamorat de la singular bellea vostra que delibera deuallar en
terra e cloures dins lo vostre virginal ventre. ¶ E com aqui
sera humanat ab gran plaer dira. ¶ Hec requies mea: hic
habitabo quoniam elegi eam. Volent dir: aquest es lo loch del
meu repos: açi habitare per spay de nou mesos: car aquest
sanct retret he yo per a mi elegit.
