Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.
Venint en vna ciutat qui hauia nom hermopoli (la i en rayeta: hermopolin, hermopolim; Hermópolis segons datres textos) en la qual la senyora delibera aturar e anant per lo raual sa senyoria e joseph mirauen deça y della hon porien pendre posada: e com molt hagueren cercat veren vna pobreta casa prop lo riu menyspreada y auorrida per tots los habitadors de la dita ciutat per esser mal sana. e sa senyoria hague a molt bona sort poder la logar: e demana sa merce de qui era la casa: e trobant lo senyor de aquella pregaren lo humilment la senyora e joseph li plagues logarlos la sua casa. E aquell hom ab tot los miras de mal vll vehent los estrangers e pobres e en habit de juheus qui ere gent per ells molt auorrida: atorgals la posada essent ben cert nengun altre no la pendria: car era inhabitable (in habitable): e dix los ab gran furia que pagassen tot lo loguer primer: sino que en altra manera no entrarien en la casa: e la senyora respos que treballaria en vendre aquella somera que portaua: e pagaria lo dit loguer: e axiu feu: E del que resta dels diners que hauia agut de la somera compra vna poca palla e de aquella feu sa merce en vn raconet de la casa vn litet al prom joseph: e la que resta posa en altra part: e alli sa senyoria dormia tenint lo senyor fill seu en los seus braços: car no hauia altre lit hon reposarlo: E sa magestat dormia ab gran plaer en la falda de la sua mare: car en tota la terra no hauia lit a sa clemencia pus plaent. O quanta fon la pobrea e fretura que la senyora passa en aquella terra de egypte: en special en los primers dies que no era coneguda ni nengu li volia fiar fahena ni menys a joseph: ne podien guanyar vn sols diner: perque hauien a passar estrema fam. Car lo senyor volia sentissen tota manera de penes per augment de la sua paciencia: e hauia ordenat la diuinal potencia que la excellent senyora mare del seu fill passas menudament tota manera de dolors: e hagues speriencia de infinides congoixes: perque fos exemplar a tots los mortals e hagues gran pietat a tots los reclamants a sa merce: car negu no pot ab veritat planyer ne conexer ne menys recomptar los treballs sino aquell quils ha passats: e perço ab gran raho lo ecclesiastich diu ¶ Qui nauigat in mari enarrat pericula eius. Car qui nauega per la mar sab molt be recomptar los perills de aquella: e qui es stat perseguit molt e tribulat sab molt be consellar y ajudar als tribulats. Qui pot pensar quanta dolor turmentaua lo cor de la piadosa senyora: quant veya aquella venerable antiquitat de joseph passar ab tan flaca prouisio que escassament se podia sostenir: e moltes vegades sa senyoria passaua lo dia ab sols pa per leixar al dit Joseph la poqueta vianda que tenien. E la fretura e necessitat de sa merce se estenia a totes coses: car la posada sua era axi pobra de tot lo necessari: que de nit no tenien roba nenguna ab que abrigarse: sino sola la que vestien: de que la senyora moltes vegades en la nit sentia lançar grans gemechs al virtuos vell per la gran pena que sofferia del fret: E la senyora trauessada de grandissima compassio conuidaua del mantell que sa merce abrigaua. E lo glorios prom tremolant de gran fret responia: O senyora no façau: que yom volria despullar tota la roba que vist per donarla a vostra merce: car mes pena sens comparacio passe del fret que conech vostra senyoria sent que del propri. O que totes les dolors de la senyora eren comportables per grans que fossen sino aquella intrinseca pietat qui turmentaua les entramenes sues: contemplant lo fill de deu e seu en tanta pobrea que de totes les coses necessaries passaua fretura. Ni ell creixent tenia roba que li pogues mudar: ans dispensa la clemencia diuina que vna robeta morada que sa senyoria li hauia feta crexia ell creixent e li serui en chiquea e granea e tot lo temps de la vida sua: ni tenia sa merce ab que li compras vnes çabatetes: ans com lo dit senyor comença anar sa senyoria nol gosaua metre en terra: perque tenia los peus nuets sino que primer estenia lo seu mantell per terra e aqui feya passejar lo senyor tenint lo sa merce per les manetes: no deixantlo anar mes quel mantell bastaua: perque nos refredas los peuets. O qui no amara pobrea que lo rey eternal ne haja soferta tanta en diuerses maneres que recomptar nos porien.
