Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam: e venint a la humilissima verge Maria trobaren aquella en oracio suplicant (snplicant) que fos digna de esser seruenta de aquella que deuia esser mare del fill de deu.
Axi despedides les dites donzelles
feta profunda adoracio e gran reuerencia a la magestat duina
partirense de aqui per tornar a la sua senyora de qui eren
criades. E anant per lo cami digueren misericordia e pietat a les
altres donzelles: nosaltres dos de necessitat hauem a passar per los
lims per alegrar Adam e als fills seus dient en quin punt sta esta
fahena: e totes digueren que ab elles volien anar. ¶ E hauent
aço delliberat: tiraren la via dels lims e entrant per aquell loch
tenebros dix misericordia al pare Adam. ¶ Gaude et letare exaudita
est deprecatio tua. Volent dir alegrau vos senyor Adam: e hajau
singular goig car la oracio (oro, r en virgulilla) vostra es stada
hoyda per la clemencia diuina. E dellibera sa magestat trametre lo
fill seu en terra per reparar la natura vostra. ¶ E adam recomplit
de gran goig giras als seus fills e dix los.
¶ Leuate
capita vestra: ecce apropinquabit (propinquo: propincuo:
próxim; aproximar) redemptio nostra: tempus enim prope
est. Volent dir: O fills meus leuau los vostres caps los
quals tan largament haueu tengut inclinats per vergonya e confusio
del peccat e cayment de vostre pare: car siau certs se acosta
ja la redempcio nostra e lo temps es molt prop. ¶ E dix
misericordia a Adam e a eua es hora que reclameu de bon cor la
senyora filla vostra Maria de natzaret: car en mans de sa senyoria
podeu creure lo senyor la ama tant: que delibera pendre la per sposa:
e que sia vera mare del seu fill si ella volra consentir. E lauors
Adam y Eua ab tots los seus fills admirats de la diuinal
clemencia suplicaren aquella dient. ¶ Adonay domine deus magne et
mirabilis: qui dedisti salutem in manu femine: exaudi preces seruorum
tuorum. Volent dir: O eternal deu e senyor gran e marauellos puix a
la vostra clemencia ha plagut posar la salut nostra en mans de
aquesta singular dona placiaus exaudir la pregaria nostra per amor
sua: e inspirar a ella que sens triga preste consentiment en esta
fahena: perque la redempcio nostra sia prestament desempachada
puix a vostra magestat plau exalçar tant aquesta senyora e filla
nostra: que tots los vlls humans miren e contemplen en ella sperant
reparo e merçe per mija de sa senyoria: dient ab gran confiança. ¶
Venite ad eam omnes qui laboratis et tribulati estis et dabit
refrigerium et solatium animabus vestris. E inflamant
se Adam en la amor e deuocio de aquesta senyora contemplant en sperit
la bellea e magnificencia sua deyali. ¶ Benedicta tu et
beatus vir qui diligit nomen tuum virgo maria vniuersas feminas
vincis pulcritudine carnis: superas angelos et archangelos
excellentia sanctitatis. ¶ E les virtuoses donzelles per la molta
cuyta que tenien de esser ab la senyora sua ans que lo missatger
vingues despediren se de Adam. Lo qual les suplica dient: O
inclites donzelles placiaus comanarme en gracia e merçe (meri+salte
línea+çe) de la senyora filla mia besant li la ma de ma
(la meua) part demanant li de molta merce vulla recaptar
gracia a mi e a tots los que açi som com sa senyoria
haura concebut lo fill de deu sa magestat dispense ab nosaltres que
anem adorar sa clemencia tancada dins lo ventre de la dita senyora: e
que puga besar la ma de la filla tan amada per la qual spere esser de
aquest carcer tenebros relleuat. ¶ Al qual respos misericordia e
totes les altres donzelles que eren molt contentes de reportar a la
senyora les paraules sues. E la dita misericordia que era pus
familiar a Adam que totes les altres pres lo per la ma ab gran
amor dient. O adam senyor stau ab gran confiança que aquell senyor
que per amor vostra se vol tan humiliar vestint se de carn
humana fent se passible e mortal nous negara lo vostre virtuos
desig puix ab ferma fe loy demanau: crehent totes coses
son possibles a sa magestat: e que molt facilment comunica al
clemencia e gracia sua als crehents: e perço es scrit. ¶ Omnia
possibilia sunt credenti. E yous do la fe Adam
senyor de tornar açi ab totes estes donzelles
per acompanyar vos com lo senyor manara que aneu a fer
reuerencia a la senyora mare sua. ¶ E adam molt alegre feu
los gran reuerencia e infinides gracies. E elles partiren se tirant
son cami: e vingueren prest a la posada de la senyora sua. ¶ E
entrant per la cambra trobaren sa senyoria sola de companyia humana
legint en la biblia segons son costum: e venint en
aquell capitol de ysayes hon diu. ¶ Ecce virgo concipiet et pariet
filium. La anima sua font (fon; passat de esser,
ser) tant eleuada y enflamada en lo desig de
la redempcio humana e en amor de aquella excellent verge que hauia a
esser mare del redemptor (punt alt) que per gran abundancia de
lagrimes no pogue continuar lo legir: ans tancant lo libre se agenolla suplicant la magestat diuina dient lo parlar del mateix
propheta Ysayes que diu. ¶ Emitte agnum domine dominatorem
terre et erit sicus auis fugiens et pulli de nido
uolantes. Volent dir: O eternal deu e senyor placia a la clement
magestat vostra trametre lo anyell (agnum, agnus; corder;
cordé; cordero) sens macula que haueu promes que ha de esser
sacrificat per la redempcio del poble vostre. ¶ Aquest senyorejara
la terra per lo seu saber e poder infinit: car sera fill vostre
natural: per la qual natura li es propi (propri passe a
propi) tota perfectio e bondat segons es scrit. ¶ Nemo bonus
nisi solus deus. Aquest senyor sera axi com lo ocell que fuig
(auis, avis fugiens) e va a peregrinar en stranyes silues
(silves, selves, selva). Car deuallant lo vostre fill senyor
de les altees celestials peregrinara ab la ploma de la
vestidura de la carn humana: ab la qual volara sobre tota natura de
penes per lo desert de aquest mon: e sera axi com ocell
petit que comença a exir del niu (pulli de nido
uolantes, volantes; volar) hon staua ab sobiran repos pobrellet
de ploma per la sua tendra edat. Car en pobrea
extrema crech yo se mostrara al mon: e perço ha dit
Dauid parlant de sa senyoria. ¶ Simul in vnum diues et pauper. Car
segons la natura diuina abundara en infinides riquees. E per
la natura humana sera seruit de multitut de dolors e penes acompanyat
de molta pobrea segons lo mateix dauid testifica dient en
persona de aquest redemptor. ¶ Pauper sum ego (pobre soc) et
in laboribus a iuuentute (iuventute; juventut, joventut; chuventut; juventud)
mea. Volent dir que sera pobrissim (pauper es pobre;
paupérrimo es pobríssim) e molt dolorat de la
jouentut sua fins a la fi. ¶ O senyor clementissim y dona
verge te a concebre (concebir) e parir aquest senyor
fill vostre. O pietat e clemencia infinida y alargau la vida
mia que yo puga veure lo temps que aquesta senyora vendra en
lo mon: e tota la mia persona sia dedicada al seruici seu (punt
alt) Car los meus vlls desije puguen veure e
contemplar aquella virginal cara de tanta excellencia e bellea.
La boca mia senyor continuament occupada sens cessar lohant e
magnificant aquella senyora. Les mies mans no entenguen en altra cosa
sino en la seruitut de la mia senyora (punt alt) Los genolls
meus ab gran plaer staran ficats en terra en la presencia de
aquesta senyora per seruir e reuerir la merce sua. Los meus peus
seran molt promptes en seguir e acompanyar sa senyoria no partint me
de sa merce vn sol moment. ¶ O senyor y quant sere yo gloriosa
trobant me seruenta de tal senyora: car seruint a ella so certa
seruire la magestat vostra puix sposa sera de la clemencia vostra e
mare del vostre vnigenit fill. ¶ E stant la senyora humil en
esta deuota contemplacio les donzelles virtuoses sues mirauen ab gran
plaer sa senyoria: sabent molt cert que sa altesa era aquella
excellent verge e senyora de la qual sa merce desijaua (desijava)
esser humil seruenta (serventa).