La meua yaya me explicáe que una vegada Deu va aná a Italia y los va di als italians: vatros parlaréu lo italiá (y Dante qué parlabe, atontada?). Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres (vous) parlaréu lo fransés. (Y lo ocsitá qué, idiota?) Cuan va passá per Cataluña, va di als catalans: vatros parlaréu lo catalá. Cuan va passá per Beseit los va di: y vatros parléu com vullgáu o vullguéu.
"La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu”
Ningú se va atreví a girás, van acachá lo cap, y va continuá lo mosen:
Per aquell tems se selebrae una boda a Caná de Galilea, prop de Nazaret, y estaen allí Jesús, María y los disípuls. Faltae vi , y li va di sa mare a Jesús, no tenen vi. Jesús va contestá, dona, qué mos fot a tú y a mí ? Va di María als mossets, feu lo que ell tos digue.
Ñabíen sis tines de pedra, ficades per a les purificassions dels judíos,de uns sen litros cada una. Los diu Jesús, ompliu les tines de aigua. Y les van omplí arrán hasta dal.
Traeulo ara,los diu, y porteulo al maestresala. Ells lo van portá. Cuan lo maestresala va probá l'aigua convertida en vi, com no sabíe de aon veníe, cride al novio y li diu, tots servixen lo vi bo primé, y cuan ya tots están beguts, lo pijó. Pero tú has guardat lo vi bo hasta ara.
Així, a Caná, Jesús va comensá los seus signos, y va manifestá la Gloria (Borles), y van creure en ell los disípuls. Después va baixá a Cafarnaúm en sa mare, los germans ...
Lo desconegut va saltá, en veu mes alta, aixó es mentira ! , señalán en lo dit al mosen.
Ningú se va moure, van arrupí los muscles, y va continuá lo mosen:
Los milagres de Jesús son numerosos, entre ells tos parlaré avui de dos de ells:
La ressurecsió del chiquet que va caure desde una terrassa. Van acusá a Jesús de habé fet caure al chiquet y ell lo ressusite.
Un sordomut a la Decápolis, al que va saná ficanli los dits a les orelles, tocanli la llengua y dién, Effatá, que signifique 'óbrit'.
Lo desconegut va negá per tersera vegada, aixó es mentira ! , esta vegada en una veu poderosa, pareguda a la de Herodes cuan lo interpreteEnrique Segurana Celma de Valdarrores per a Nadal.
Tots los assistens a misa de domenge van torse lo coll cap atrás a la vegada.
Al radé bang, prop de la portalada de eixida y les escales que pujen al campanari, habíe un home en túnica blanca, abarques y barba castaña.
Ningú l'habíe vist entra, y ara lo miraen tots com estaquirots. Se va eixecá,va eixí de la misa en pas lento, y se va pedre per lo carré Doctor Fleming de cara al Castellá.
Kim Tomás del bar la plassa y un grup de forastés afirmen que baixae la costa cantán "arriba con el tirolirolí, abajo con el tirolirolero, era un baile de moda en los cuarenta, y ahora en los ochenta, enrolla mucho más".
Lo grup estae format per Toni, Patxi, Esteban, Marta, Ramón, Andreu, Enric, Xavier, Manolo, José Luis, Oriol, Esther, y los dos nets de Elvira, segons m'ha contat Valentín, un home mol simpátic y charraire que viu an este carré tan empinat que porte lo nom del inventó de la penicilina, Penicillium notatum.
La poblassió de onsos pardos, y algún Grizzly, ha aumentat considerablemen en los radés añs.
Per sort, son inofensius per al ser humá, ya que lo patriarca y la matriarca se van criá a un circo ambulány van apareixe a la finca de Tomaset als olivás.
Al mars del 2011, después de hiverná, sen van aná a doná una volta hasta lo pantano de Pena y ya no van torná a la finca.
Entonses habitaben per lo Mas de Pompeo y alguna vegada los va vore Mollón per lo mas de la Olivereta, buscán la bresca a les caixes de abelles.
Una vegada los van vore al abellá de Garsía.
Esta trompeta la hi va regalá Santiago de Chimo. En dos díes ya sabíe tocá lo quinto levanta, quinto eixécat, y teníe fregit a Cardona cuan dormíe al chalet.
Mes abán ya tocáe com Pepe el Trompeta.
Com la gen no sap que no son furos, sino amistosos, s'assusten y fugen espantats.
No ña que lamentá víctimes mortals, sol algún ferit:
Un se va fotre de cap contra un pi, un atre se va tirá al pantanode cap y sol ñabíe un pam de aigua, una dona va pujá a un ginebre, un catalá se va pixá damún y de ahí los pixapins, un vasco ne va vore un y de ahí lo ahivalaostia, un coix va ixí pitán al crit de cametes ajudeume, un mut va soltá un mecagondeu y va volá entre les sabines, un va pedre les chancles y va corre descals per damún de les argilagues, un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigäes del mar de Galilea (quína fortuna la meua)
