Capitol.IX. Com vist lo admirable puiament de la senyora per lo sobiran sacerdot fon per ell beneyda e molt reuerida e comanada a la sancta matrona anna (a nassal+na), prophetissa (pphetissa) e del excellent orde de vida que tingue stant en lo temple.
Hauent
la Senyora acabat de pujar la scala fon dauant lo gran sacerdot qui
la speraua al cap d´la dita scala: ab molts daltres sacerdots los
quals vist lo marauellos pujament de la senyora en tan poca edat. ¶
Stupor aprehendit omnes: et repleti sunt timore dicentes: quia vdimus
mirabilia
hodie (hodie:
huy + die;
avui, vuy, avuy).
Car gran admiracio caygue sobre tots e foren plens de grandissima
temor: e digueren huy hauem vist gran e asenyalada
marauella
en aquesta senyora. E lo sacerdot apres que la hague beneyda
solemnament
segons lo
costum judaych;
pres la ab molta reuerencia e mes la dins hon stauen les donzelles
qui aturauen en lo temple. les quals eren regides per vna sancta
matrona qui hauia nom Anna filla de phanuel.
la qual enuiuda (enviudà)
joue (jove)
e desijosa de ben seruir deu clogues dins lo temple e aqui staua en
continues oracions e dejunis
seruint nostre senyor deu: a la qual era donat do
de prophetia
en singular grau. A aquesta fon acomanada la gloriosa verge per
seruir la e criar la. La qual coneixent en lo seu sperit que aquesta
seria senyora e Reyna de totes les vergens e religioses
esdeuenidores: amaua aquella de singular amor e seruiala ab gran
delit. E coneixent la grandissima sanctedat sua: e que ja en aquella
tendra edat vsaua de perfeta discrecio: asigna li vna celleta molt
apartada hon sa senyoria pogues orar secretament E portant la alli
dix a sa merce. Ma
filla aquest sera lo
retret
d´ls vostres secrets açi stareu en solitut orant continuament al
pare celestial qui talaus
(tal
us)
ha creada per delit e gloria sua: que com pus sola stareu de
companyia humana: pus acompanyada sereu de consolacions diuines e
visitacions angelicals E restant sa senyoria sola partida la virtuosa
Anna: sa merçe tanca la porta e agenollant se dauant vna finestra
qui miraua al cel: e dix ab moltes lagrimes e singular deuocio. ¶
Pater meus et mater mea derelinquerunt me dominus autem assumpsit me.
Volent dir lo meu pare e mare man leixat e son partits de mi: e lo
senyor glorios ma pres en los seus braços: e ma fet muntar a sentir
e asaborir los grans secrets seus. Per que ja de açi auant no vull
amor ne companyia de pare ne de mare: ans cridare e dire en feruor de
amor al meu senyor: ¶ Pater meus consolator meus: dulcedo mea: tu
michi cor tene: mentem rege: intellectum dirige: animum suspende:
Volent dir vos senyor sou lo meu pare: e lo meu consolador: e la
dolçor de la mia anima. a vos senyor offir lo meu cor que siau sols
posseyidor
de aquell: e regidor e gouernador de la mia pensa: endreçador del
meu enteniment: eleuacio e delit de la mia anima. E aquests
rahonaments e molts daltres hauia la senyora ab lo seu creador:
occupant la sua vida continuament en obres virtuoses. La qual partia
en esta manera. Car ella se leuaua a mija nit segons lo consell de
Dauid qui diu. ¶ Media nocte surgebam ad confitendum tibi. E en
aquella hora ella eleuaua lo seu sperit en la gloria de parays: e
aqui sentia consolacions tantes que no basta lengua a recomptar les.
E en aquesta contemplacio de la gloriosa e excellent diuina staua
fins al alba. E de aqui fins a hora de tercia se occupaua en les
oracions vocals: qui per lo gran sacerdot eren ornenades a dir ales
donzelles qui eren en lo temple. E de tercia fins a nona feya fahena
de mans ab les altres donzelles inflamant les en la amor diuina dient
los que fossen molt feruents en orar e lohar nostre senyor deu: e
ques guardassen de perdre temps e de molt parlar. Car aço apartaua
molt la anima de vera deuocio. Totes aquelles donzelles la amauen
tant que james se volgueren partir della: e no li deyen sino la
nostra reyna. E sa senyoria aturaua molt poch ab elles: car la
solitut li era molt cara E venint la hora de nona tornauas a cloure
dins la sua celleta e aqui oraua e legia les sanctes scriptures fins
que langel li portaua vianda per a dinar a ella tramesa per nostre
senyor deu. la qual ella menjaua ab grandissima deuocio. E apres son
dinar feya gracies a nostre senyor deu dels grans e asenyalats
benificis que continuament li feya. E suplicaua li hagues pietat dels
pobres e freturosos: e inspiras als richs quels ajudassen en ses
necessitats E apres tornaua a la fahena ab les altres donzelles fins
a hora de vespres E venint la dita hora de vespres tornaua a la sua
celleta e aqui staua en contemplacio fins a la nit: e apres posauas a
dormir. E en aquesta vida continua la senyora lo temps que fon en lo
temple. E aqui inspirada e inflamada per nostre senyor feu vot de
virginitat. E en aço instruya moltes altres donzelles. Era exemple e
regla de totes virtuts. Com degu
la saludaua ella responia deo gracias. Perque en totes coses fos
lohat nostre senyor deu. Lo qual ella amaua e desijaua continuament
per ella e per tota creatura fos lohat e magnificat. E deya
continuament dins lo seu feruentissim cor. ¶ Benedicam dominum in
omni tempore: semper laus eius in ore meo. Volent dir: yo beneyre lo
meu senyor tostemps: e la sua lahor nos partira james de la mia
boca.
