Capitol XXX. Com la insigne fortalea anima la sanctissima verge: a consentir en aquesta tan alta e difficil obra.
Agenollant se la santa fortalea ab
gran esforç dix a la excellent senyora. O reyna clement nostre
senyor deu vos ha creat axi animosa e valent que vol les grans coses
e difficils se hajen a fer per vostres mans. ¶ O senyora que la
major e pus singular obra e de major admiracio que nostre senyor
james haja fet es aquesta: que sa magestat se vulla fer home. E
aquesta a vos sola la remet volent ques haja de fer ab consentiment e
beneplacit vostre. Executaula senyora ab animo feruent: preste vostra
merce lo desijat consentiment: recort se vostra senyoria dels grans
bens que de aquesta excellent obra san aseguir (se han a seguir) ¶
O reyna insigna e si aquella valent e virtuosa viuda judich
es tant lohada e magnificada per hauer leuat lo cap a holofernes:
e deliurada la ciutat d´opressio d´enemichs quant mes o fereu vos
senyora excellentat: que huy ab dolçor de la vostra paraula
deliurareu de mort e de captiuitat tota natura humana: e dar los
eu senyor e capita qui posara la vida generalment per tots.
Aterrareu e destroyreu lo diable qui es rey de superbia leuant
li tota la sua tyrannica senyoria. ¶ O senyora ab quant de
plaer dignament sera de vostra merce cantat per tots los homens
remuts: e dit ¶ Quia fecisti viriliter et confortatum est cor tuum:
ideo et manus domini confortauit te et eris benedicta in eternum.
Volent dir: o senyora excellent lo vostre animos cor es stat axi
confortat: e esforçat que haueu feta obra tan alta que enteniment no
basta a compendre la: ço es vnir deu ab natura humana: e perço
senyora la ma de nostre senyor vos confortara: e exalçara super
choros angelorum: e sereu beneyta eternalment. ¶ O senyora que lo
vostre virtuos aui Rey dauid contemplant e desijant aquesta jornada
en la qual haueu a mostrar la vostra virtuosa e singular fortalea: e
animositat parlant ab vostra senyoria: diu vos. ¶ Ego autem cantabo
fortitudinem tuam et exultabo mane misericordiam tuam. Volent dir: O
filla mia e senyora yo cantare em (e me, y me) alegrare
de la gran fortalea vostra: car ab ma robusta e ferma nos haueu
deliurat de lacu miserie et deluto fecis: ço es del lach
miserable de infern: e del fanch de nostres peccats: e
miseries. E perço en aquell desijat dia que sereu constituyda mare
de deu saltara lo meu sperit ensemps ab gran goig e seguretat en les
misericordies vostres: puix sereu destribuydora dels dons e gracies
diuinals. O senyora no spereu hora ni punct: car temps es que
contenteu a tots los quius suppliquen: e a mi senyora que no cessare
de cridar fins hajau consentit: dient a vostra senyoria. ¶ Vide
domina mea quoniam tribulor: in manu tua domina salus et vita
consistunt. Mirau senyora mia quant so atribulada per desig de
socorrer (socoreer) a natura humana que veig tan turmentada e
no puch fer res sens vostra merçe: car en ma de vostra senyoria sta
la salut e vida de aquesta miserable gent. Ajudau los senyora e traeu
los de pena: carament vos ne soplich la mia
senyora: besant peus: e mans de vostra altesa.
