COBLES, LAHOR E DEFENSIO DE UNA DAMA QUI EXIA DEL BANY

Fol. 253 v.

COBLES FETES PER PERE MICHAEL CARBONELL ARCHIVER DEL SENYOR REY EN LAHOR E DEFENSIO DE UNA DAMA QUI EXIA DEL BANY segons es pintada en un drap de pinzell ab un galant qui la te abrassada e ab altre que sona orguens e altres escolten acompanyats de una altra dama e ab un gat que sona un lahut davant la taula ques dinaven e ara es retaula guarnit e comprat en lany mil D e quattre de la nativitat de nostre Senyor. E en loch de jugar lo dit Carbonell a gloria de nostre senyor Deu e de la Sacratissima Verge Maria mare sua ses dispost compondre aquelles ço es en les festes de Nadal del any de la nativitat de nostre Senyor (Mil) cinccents e cinch. (*)

(*) Aquestes cobles per esser molt deturpades per la correctio per mi feta he les transcrites en tres lochs: primo en un pergami: secundo en lo primer sistern del libre scrit de ma mia pretitulat Inscriptus Barcinon.

Parla la Dama.

Vos En Galant - vergonya teniu poca

Abrassant ma - exint del bany hon era

Nous valran prechs - ni vostra vil manera

Yo cridare - estant fort com la roca

Deu serab mi - e la Verge Maria

Sereu confus - car lo diable us porta

Delit de mi - no pendreu sino morta

Plegau los sons - e teniu vostra via.

Respon lo Galant.

Senyora gran - lexar vos res noy basta

Pus ma portat - aci bona ventura

No permatau - sia feta lesura

A mi quius tench - e a quius va de rasta

Com yo sens vos - no poria molt viure

Aquesta gent - pus son dinats no volen

Altre delit - sino scoltar e sonen (se lee soneu)

Dauma la ma - e vullau un poch riure.

Parla la Dama.

Tots be mostrau - tenir los ulls de pega

No mirau baix - com sona lo diable

Forma de gat - ha pres ara mirable

Anau vos ne - car ia la gent applega

E no vullau - ma veien axi nua

Car dona so - venint de gran paratge

Aiudar man - Deu e tot mon linatge

Si nom lexau - vos del cap sereu cua.

Respon lo Galant.

Yo be conech - que so digne de pena

Daver vos fet- - una tal amboscada

Aguaytant vos - exint axi banyada

Pus ara veig - que lo diablens mena

Lexar vos he - e fer me dobservança

De Sanct Francesch - per esmenar ma vida

Apres haure - la gloria complida

Goig daquest mon - no ha molta durança.

Parla la Dama.

Gracias fas - a Deu quim ha tenguda

Yo resistint - a tal offensa e tanta

Aiudant ma - aquella verge Santa

Pus lo voler - vostre tot en bes muda

Araus perdo - aquesta gran vergonya

De vos rebut - he yo lassa mesquina

Anant ab vos - aqueixa ma vahina

Volent lexar - a mi la sua ronya.

Respon lo Galant.

Yo no meresch - de vos aconseguesca

Venia tal - daquest tan gran deshonre

Car lo peccat - ma deuria confonre

Mas Deu beneyt - qui vol yo no peresca

Ma convertit - per ço bona Senyora

Perdo yol prench - de tal dama tan lesta

Del vostre nom - tots temps fare gran festa

Pregau per mi - pus sou benefactora.

Tornada.

Mare de Deu - qu¡ sou nostra pastora

Feu cancellar - lo proces et enquesta

Que fal Satan - de tota nostra gesta

Com vos siau - de tots gran protectora.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Despedits los sancts angels leixant lo fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶ Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble. ¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps (p en virgulilla) dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in presepio. Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos: e digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill. E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los propris vlls veyen era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te na). ¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses sues: car açi relluu la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat. E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya. ¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy clarejat. E la senyora vehent la gran (grau) misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los. ¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.