Capitol (falte LXI). Com la senyora visita sa cosina germana Elisabeth.
Restant la senyora molt alegra apres totes les festes:
recordas sa senyoria del que langel hauia dit de la sua cara cosina
germana qui era de sis mesos prenyada: e delibera anar la a visitar:
e comunica los seu delliber ab les sues amades donzelles. E respos
vna de aquelles diligencia nomenada: e dix. ¶ Bonum opus nunquam
(nunqp)
differendum est. Volent dir. O ma senyora ja sab vostra merce que la
bona obra e sancts pensaments nos deuen differir: ans posarse tantost
en obra: perque supplich vostra altesa execute prest lo delliberat. E
leuantse la pus amada de ses donzelles qui hauia nom sancta caritat:
dix a sa senyoria. Senyora yo ire (jre) ab vostra merce per seruir
Helizabeth
en lo seu part e en totes les altres necessitats sues: car so certa
vostra senyoria aturara en companyia sua tots los tres mesos que
resten fins al parir deu ¶ E la senyora volent seguir son viatge
ixque
de la cambra hon staua tancada e passa a la cambra hon staua Joseph
per demanarli licencia de la partida: car puix nostre senyor loy
hauia donat en spos volia star a la hobediencia
sua en totes coses. (Menos
portá tot lo sel a la seua cambreta, que no sé cóm hi cabíen
encara sén tots espíritu, ballán, cantán, etc; y lo de asseptá
quedás preñada en un “mira este farolet“ no lay va consultá a
Pepet, com se vorá al capítul LXIII: 63 pera los espabilats).
E
com Jpseph
(o
Ipseph; errada de Ioseph o Joseph)
lagues
hoyda dix li que era molt content que anas: e que ell la volia
acompanyar. e axi ixque
la senyora de sa posada portant la per lo braç humilitat e pobrea e
sancta vergonya anaua primera per mostrarli los camins apartats:
perque sa senyoria no fos vista per les gents: e axi peruengue sa
merce a la casa de zacharies (Zacarías) sens trobar nengu per lo
cami. Lo qual zacharies passejaua en aquella hora per la entrada de
casa sua. E vehent la senyora axi descuydadament
entrar per la posada sua fon molt marauellat e hague singular goig e
feta reuerencia a sa senyoria cuyta a la cambra per dir la bona noua
a sa muller en
signes
car
parlar
no podia.
La qual cuytadament ixque de la cambra: e vehent la senyora cosina
germana sua: qui tant carament amaua son axi recomplida de gran
alegria e consolacio que nos pogue moure de alla hon era. E la
humilissima senyora mare de deu cuyta lo pas per acostarse a
Elizabeth e ab cara molt alegra saluda la: dient. ¶ Gaudium tibi sit
semper cognata
(cosina
germana; cognata sone a cunyada, cuñada, co+g+nata)
dilectissima. Volent dir. O cosina germana molt amada goig sia a vos
per a tostemps que haueu meritat concebre hun tal fill com es aqueix
del qual ha sis mesos sou prenyada: car siau certa lo fill de deu lo
ve a visitar: volent lo sanctificar dins lo vostre ventre e purgar
del original peccat: perque dell se puga dir per excellencia. ¶ Ante
sanctus quem natus: prius plenus deo qp (este
qp en rayeta a dal)
natus ex matre: prius noscens
deum qp notus
in mundo. Volent dir. Que aquest glorios fill vostre sera de tanta
excellencia: que ans sera sanct que no ixqua
del vostre ventre: e primer sera ple de la gracia e amor de nostre
senyor que nat de vos mare sua: e primer coneixera e amara deu en
singular grau que no sia en lo mon nat ne per ell conegut. ¶ Et
factum est vt audiuit salutationem marie elizabet exultauit infans in
vtero eius. Car axi com Elizabet senti la melodia e suauitat de
aquella dolça veu de la senyora Maria verge lo fillet seu se alegra
de singular goig dins lo ventre de la dita mare (coma
, mol gran?)
coneixent esser en si tot lo que la senyora tia
sua dit hauia (si
es lo fill de sa cusina o cosina germana, no es sa tía, sino sa
cusina).
E axi closet
(clos,
tancat, tancadet)
dins lo ventre vehent dauant si la magestat diuina vestida de carn
humana se agenolla per adorar aquella regraciant ab infinida alegria
e goig les gracies tant singulars a ell donades. E sentint Elisabet
la gran alegria e festa quel seu fillet feya dins lo seu ventre. ¶
Repleta est spiritu sancto helizabeth. Car fon plena la dita
Helizabeth de aquell singular goig del sanct sperit: qui dir ni
rahonar nos pot: lo qual cor huma longament sostenir no pot: perque
helizabeth fon forçada de cridar vn gran crit mesclat ab gran
habundancia de lagrimes procehints de singular alegria: e dix. ¶
Benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui. Volent
dir. O beneyta sou vos senyora de singular benedictio entre totes les
dones creades e per crear: e beneyt sia lo fruyt excellent del vostre
glorios ventre qui es vengut en lo mon per fartar la fam de natura
humana. ¶ Et vnde hoc michi vt veniat mater domini mei ad me: E de
hon ve a mi senyora tanta gracia e misericordia: que vostra senyoria
qui sou mare del senyor e redemptor siau venguda a mi indigna de tan
singular benefici: O senyora y beneyta sou vos e digna de tota lahor:
car haueu cregut fermament lo misteri diuinal a vostra merce per
langel denunciat: e per ço senyora en vostra senyoria seran
complides e acabades totes les coses a vostra merce dites de part de
nostre senyor deu. E la senyora gumilissima vehent la sua cosina
germana axi plena del sanct sperit parlar coses tan altes en gloria e
lahor sua volent referir e tornar tota aquella lahor e magnificencia
a la magestat diuina: fica los genolls en terra ab los vlls al cel e
les mans junctes: e dix ab grandissima deuocio. ¶ Magnificat anima
mea dominum. Et exultauit spuns meus in deo salutari meo. Volent dir,
vos cosina germana lohau a mi de boca e de cor: e lo vostre fillet ab
demostracions de singular alegria se mou dins lo vostre ventre
festejant la mia venguda: e la anima mia magnifica e exalça e loha e
glorifica lo creador e senyor meu e lo meu sperit se alegra e se
adelita en sol qui es salut y vida mia E acabat aquest deuotissim
cantich leuas la senyora de peus: e sa cosina germana Elizabeth pres
la per la ma ab molta reuerencia e portala en vna secreta cambra
supplicant la reposas
(repo+
salte página+tas)
alli del treball del cami. ¶ E zasaries
pres lo glorios Joseph e portal (porcal)
ab molta alegria ab tot que fos mut mostraua la consolacio que tenia
dins la sua anima de la presencia del senyor e de la sua mare e de
aquell excellent vell lo qual dignament entre tots los mortals era
elet per a spos e custodia de la serenissima senyora reyna mare del
rey eternal. E axi stigueren aquelles sanctes persones ab molta amor
e caritat en casa de zacaries
fins fon vengut lo temps del part de Elizabeth.