domingo, 18 de febrero de 2024
Lexique roman; Esponcio - Esporge
Esponcio, s. f., lat. sponsio, promesse, obligation.
Esponcio... vol dire obligacio o promissio. Eluc. de las propr., fol. 71.
(chap. Esponcio... vol di obligassió o promesa. De aquí venen les atres paraules mes conegudes, espós, esposa, esponsals, etc.)
Esponcio.. veut dire obligation ou promesse.
2. Espos, s. m., lat. sponsus, époux.
Pero mal conseillatz l'espos.
(chap. Pero mal aconselléu al espós.)
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.
C'est pourquoi vous conseillez mal l'époux.
Que ja venra l' espos.
Drame des Vierges sages et des Vierges folles.
Que bientôt viendra l'époux.
Espos, car esponsio don ve aquest nom, vol dire obligacio o promissio.
Eluc. de las propr., fol. 71.
Époux, car esponsio dont vient ce nom, veut dire obligation ou promesse.
Loc. El rey navar a sai dat per espos
A sa filha.
Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.
A ici donné pour époux à sa fille le roi navarrois.
CAT. Espos. ESP. PORT. Esposo. IT. Sposo.
(chap. Espós, esposos, esposa, esposes.)
3. Espoza, s. f., lat. sponsa, épouse.
Marit qu' ama trop s' espoza.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Mari qui aime beaucoup son épouse.
Tals cuia be
Aver filh de s' espoza
Que no y a re.
P. Cardinal: Tals cuia.
Tel croit bien avoir fils de son épouse qu'il n'y a rien.
Fig. Per lhuy e per sancta glieiza sa esposa. Liv. de Sydrac, fol. 122.
Pour lui et pour sainte église son épouse.
Senher, de Dieu suy espoza.
J. Estève de Béziers: Ogan ab freg.
Seigneur, je suis épouse de Dieu.
CAT. ESP. PORT. Esposa. IT. Sposa.
4. Esposalizi, s. m., lat. sponsalitium, donation d'épousailles.
Devunt donar per els en esposalizi.
Ara digam d'aquela donacio que hom apela esposalizi.
Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 46.
Doivent donner pour eux en donation d'épousailles.
Maintenant parlons de cette donation qu'on appelle donation d'épousailles.
5. Espozalici, adj., lat. sponsalitius, de donation d'épousailles.
Si el saup que la causa era espozalicis de la femna.
Trad. du Code de Justinien, fol. 46.
S'il sut que la chose était (provenant) de donation d'épousailles de la femme. ESP. Esponsalicio. IT. Sponsalizio.
6. Esposalicias, s. f. pl., épousailles.
Maridadge et esposalicias.
Fors de Bearn, p. 1087.
Mariage et épousailles.
IT. Sposalizia, sponsalizia.
7. Esposalhas, s. f. pl., lat. sponsalia, épousailles.
Aquest maridatge et esposalhas.
Tit. de 1269. DOAT, t. XXXVIII, fol. 32.
Ce mariage et épousailles.
CAT. Esposallas. ANC. ESP. Esponsalias, esposayas. PORT. Esponsaes.
(chap. Esponsalles, bodes, matrimoni, boda.)
8. Esposamen, s. m., épousailles, mariage.
Lo papa e 'ls emperadors
An fag aquest espozamen...
Per lo joyos espozamens
Trastot lo popol es jauzens.
V. de S. Alexis.
Le pape et les empereurs ont fait ce mariage...
Par le joyeux mariage tout le peuple est se réjouissant.
IT. Sposamento.
9. Espozar, v,, lat. sponsare, épouser.
Ieu n' esper melhor guizardo
d' autre, qu' ieu cug qu' en breu m' espos.
Gavaudan le Vieux: Dezemparatz.
J'en attends meilleure récompense que tout autre, vu que je crois que bientôt elle m'épouse.
A son fils fetz Jacobina espozar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
A son fils vous fîtes épouser Jacobine.
Pres l'anel per espozar.
V. de Raimond de Miraval.
Prit l'anneau pour épouser.
- Marier.
Part. pas. Avia sa filha esposada
A un serven de mala vida.
V. de S. Honorat.
Avait sa fille mariée à un servant de mauvaise vie.
Una verge esposada a un baro, lo qual avia nom Josep.
Trad. du Nouv. Test., S. Luc, ch. 1.
Une vierge mariée à un homme, lequel avait nom Joseph.
Femnas de religio que devian esser esposadas de Dieu.
De la Confessio.
Femmes de religion qui devaient être épousées par Dieu.
Subst. Lay son li espozat a gran joya menat.
Roman de Fierabras, v. 4949.
Là les épousés sont menés à grande joie.
CAT. Esposar. ESP. Desposar. PORT. Esposar. IT. Sposare. (chap. Esposá, Desposá, casá, uní en matrimoni; esposá tamé es lligá en esposes.)
(N. E. Vita Christi, Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.)
10. Respondre, v., lat. respondere, répondre, répliquer.
Quan la prec, motz no m respon.
Gaucelm Faidit: S'om pogues.
Quand je la prie, elle ne me répond mot.
Turpi respos e dix a K. Philomena.
(chap. Turpín va respondre, contestá, replicá, y li va di a Carlos.)
Turpin répondit et dit à Charles.
Folia deu hom a folor
Respondre e saber a sen.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
On doit répondre folie à folie et savoir à sens.
Jozep tantost a respost.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Joseph aussitôt a répondu.
- Être garant.
Del cor on es no 'l pot hom far respondre.
G. de S. Gregori: Razo e dreit.
Du coeur où il est on ne peut le faire répondre.
- Correspondre, avoir des rapports.
L' escurdatz respon a la servela, respon als huels e als autres membres, e 'ls engordis. Liv. de Sydrac, fol. 32.
L'obscurité répond à la cervelle, répond aux yeux et aux autres membres, et les engourdit.
Part. prés. La premeira e l' octava son aissi respondens.
P. de Corbiac: El nom de.
La première et l'octave sont ainsi correspondantes.
CAT. Respóndrer. ESP. PORT. Responder. IT. Respondere.
(chap. Respondre: respong o responc, respons, respón, responem, responéu, responen; correspondre.)
11. Respos, s. m., lat. responsum, réponse, réplique.
L' avinens respos que sabetz far.
Arnaud de Marueil: Anc vas amor.
Les convenables réponses que vous savez faire.
Be m miravilh de vos
Cum etz de brau respos.
B. de Ventadour: Lo gens.
Bien je m'émerveille de vous comme vous êtes de dure réplique.
ANC. FR. Ne li daign ainques rendre respons de ceste chose.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 228.
Obéissant aux respons de leurs faulx dieux.
Tr. des Offic. de Cicéron, fol. 3.
- répons, terme de liturgie.
Sian hi cantatz tres respos, et en lo tiers respos lo cantre diga: Gloria Patri. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. *29.
Que trois répons y soient chantés, et au tiers répons que le chantre dise: Gloria Patri.
CAT. Respons. ESP. PORT. Responso. IT. Responso, risponso.
(chap. Responso, responsos.)
12. Responsion, s. m., lat. responsionem, réponse, réplique.
S'en tenc mout per pagatz de la responsion de la domna.
V. de Bertrand de Born.
Il s'en tint pour moult payé de la réponse de la dame.
Savis e discretz en tas responsions.
V. de S. Honorat.
Sage et discret dans tes réponses.
ANC. CAT. Responsió. ANC. ESP. Responsion. IT. Risponsione.
13. Respondemen, s. m., réponse.
Tan m' es dura
E de brau respondemen.
Pierre Milon: A vos amors.
Tant elle m'est dure et de rude réponse.
14. Responsiva, s. f., réponse écrite, lettre.
Responsiva de G. de Glotos a Diode de Carlus.
Titre du couplet: Diode, ben.
Réponse de Gui de Glotos à Diode de Carlus.
ANC. FR. De ton escript, responsif à ma lettre, suis très joyeux.
Cretin, p. 206.
Si signes aulcuns faisoient responsifs à nos propositions.
Rabelais, liv. III, ch. 19.
14. Resposta, s. f., riposte, réplique, réponse.
Anet s' en a 'N G., e dis li la resposta de la dona.
(chap. Sen va aná cap a Guillermo, y li va di la resposta de la dona.)
V. de Guillaume de Balaun.
Il s'en alla vers le seigneur Guillaume, et lui dit la réponse de la dame.
Ieu m' en irai,
Mas vostra respost' auzirai,
Si us platz, ans que m parta de vos.
P. Rogiers: Senher.
Je m'en irai, mais j'entendrai votre réponse, s'il vous plaît, avant que je me sépare de vous.
CAT. Resposta. ESP. Respuesta. PORT. Resposta. IT. Risposta.
(chap. Resposta, respostes.)
16. Respostura, s. f., réponse, réplique.
S' es esconduz en sas resposturas. Trad. de Bède, fol. 49.
S'est renfermé dans ses réponses.
17. Respondedor, s. m., répondant, interlocuteur.
Me voletz far respondedor.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Vous voulez me faire répondant.
An fag coblas en tan cars rims
C' om no y troba respondedor.
Bertrand Carbonel, Coblas triadas.
Ont fait des couplets en rimes si difficiles qu'on n'y trouve pas de répondant.
IT. Risponditore.
18. Responsier, Respossier, s. m., répondeur.
El responsier degratz preguar...
Son fol, respossier mal adreg.
Un troubadour anonyme: En aquest.
Vous devriez prier le répondeur...
Son fou, répondeur maladroit.
IT. Rispondiero.
19. Respossiu, adj., responsif, qui sert à répondre.
Responsivas coma: Heu! que vols? Leys d'amors, fol. 100.
Responsives comme: Eh! que veux-tu?
20. Responsable, adj., répondable.
A personages conegutz... et bien responsables.
(chap. A personaches coneguts... y ben responsables.)
Fors de Bearn, p. 1078.
A personnages connus... et bien répondables.
21. Resposset, s. m., verset.
Prosas, respos, preces e respossetz.
La Crusca provenzale, p. 101.
Proses, répons, prières et versets.
Esponda, s. f., lat. sponda, bord du lit.
Tota nuech me vir e m lansa
De sobre l' esponda.
B. de Ventadour: Tant ai mon cor.
Toute la nuit je me tourne et m'élance sur le bord du lit.
Pres de lieys, josta l'esponda.
B. de Ventadour: Lanquan vey.
Près d'elle, contre le bord du lit.
- Extrémité, fin, bord.
Ben a dos mes qu' il fora a l' esponda.
Un troubadour anonyme: Arondeta.
Il y a bien deux mois qu'elle serait à la fin.
En l' esponda de la greu mort es.
Un troubadour anonyme: Flor de paradis.
Il est au bord de la mort pénible.
- Barrière.
El aguags es latz l' esponda.
(chap. La guayta o guaita (sentinela) está al costat de la barrera.)
B. de Venzenac ou Marcabrus: Lanquan.
La sentinelle est près la barrière.
Totas cridon: Ajuda tras l' esponda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Toutes crient: Aide derrière la barrière.
ANC. FR. ... Vers le lit s'en va
Tot coiement delez l' esponde...
Ses iex ovri, son oste voit
Devant l' esponde trestout droit.
Fables et cont, anc., t. IV, p. 241 et 9.
S' assist sur l' esponde du lit en disant à Gérard que bon jour lui donnast Dieu.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 73.
CAT. Espona. IT. Sponda.
2. Espondeira, s. f., banquette, couchette.
Far en podetz espondeira.
Marcoat: Una ren.
Vous en pouvez faire couchette.
3. Espondeiar, v., border, garnir les bords, barricader.
Part. pas. Cant la val fonc tota encoyrada et espondeiada.
Roman de la prise de Jérusalem, fol. 9.
Quand la vallée fut toute garnie de cuir et barricadée.
Espondil, Spondilh, s. m., lat. spondylus, spondyle, vertèbre.
Derier espondil del dos. Trad. d'Albucasis, fol. 10.
(chap. La radera vértebra de la esquena, dors: rabadilla.)
Dernière vertèbre du dos.
So apelatz spondilhs del dors. Eluc. de las propr., fol. 50.
Sont appelés spondyles du dos.
ESP. PORT. Espondil. IT. Spondulo.
Esponja, Esponga, Espongua, Sponzia, s. f., lat. spongia, éponge.
Per tot lo cors m'intra s' amors
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
(chap. Per tot lo cos m'entre lo seu amor tal com fa l'aigua a la esponja.)
P. d'Auvergne ou Peyrols: Manta genz.
Son amour m'entre par tout le corps comme fait l'eau en l'éponge.
Una espongua molliada ac aqui. Passio de Maria.
Eut là une éponge mouillée.
Una pessa d' esponga.
Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Un morceau d'éponge.
Del suari e de la sponzia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.
Du suaire et de l'éponge.
CAT. ESP. PORT. Esponja. IT. Spugna. (chap. Esponja, esponges; espongós, esponjosos, esponjosa, esponjoses; v. esponjá, esponjás.)
2. Espongios, Spongios, adj., lat. spongiosus, spongieux.
Un os spongios o cavernos ajustat ab las aurelhas.
(chap. Un os esponjós o cavernós ajuntat en les orelles.)
En sa natura es spongiosa.
Aquesta tela es espongiosa et filoza.
(chap. Esta tela es esponjosa y filosa.)
Eluc. de las propr., fol. 15, 56 et 37.
Un os spongieux ou caverneux ajusté avec les oreilles.
En sa nature est spongieuse.
Cette toile est spongieuse et filandreuse.
CAT. Esponjos. ESP. PORT. Esponjoso. IT. Spugnoso.
3. Spongiozitat, s. f., spongiosité, qualité spongieuse.
La spongiozitat de las narrs.
(chap. La esponjosidat del nas, dels nassos.)
Eluc. de las propr., fol. 84.
La spongiosité des narines.
Esporge, s. m., porche, portique.
Foro apelatz cavaliers del temple, quar establiro lor se en l' esporge del temple. Cat. dels apost. de Roma, fol. 151.
Furent appelés chevaliers du temple, car ils établirent leur siége dans le porche du temple.
(chap. Porche, pórtic; y tamé perchi per la forma (esgorfa, algorfa, etc), en italiá pergola.)
miércoles, 28 de abril de 2021
Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple
Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les virtuts que acompanyaren sa senyoria.
(Falte
la C)
Complits los tres anys anna leua
la let
a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim
gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne
pratiquas
ab les gents del mon: que res
no
estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot
nimia familiaritas parit
contemptum. Car molta familiaritat engenra
menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que
la concebes:
dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab
les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e
vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço
Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran
congoixa (com
una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa)
e psecucio
(presecucio,
persecucio, prosecucio, prosequcio)
ella hauia votat
(fet vot):
q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al
seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella
angelical filla: la qual sens hauer ho votat
li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq
li paria q tantost lay
deuien portar: car
ab
tot la edat sua
sia
tan
poca la discrecio sua
e prudencia es en sobiran
grau. E Ioachim hoynt
lo
rahonament
de sa
muller:
e conexent era raho
se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia
apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e
era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue
tenir que lo cor seu no rompes
en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça
que la
hu
al
laltre nos
pogueren parlar. E la senyora filla vehent
los
en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa)
per que axi eren affligits
dix
los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego vadam.
Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous
congoxeu:
car
aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo
vaja
him
separe
de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament
volran
deu seruir: que de necessitat coneguen ques
han a
separar e voluntariament apartar de les coses pus
cares
que en aquesta present vida tendran.
E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la
sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua
piadosa offerta.
E volent exir
de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren
aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar
sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat:
e desig
d´solitut
prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O
senyora verge consagrada: vos sou huy
constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat
e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço
mana sa magestat que mostreu a les dexebles
vostres aquesta liço.
¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec
demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens
fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar
per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en
los
lochs hon
comunament multitut de gent se aiusta.
Perço
senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu
huy
dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que
fareu vot solemne de may
perdre la mia
companyia. E laltra
donzella qui era
nomenada amor
d´solitut
dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la
companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama
solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa
clemencia dellibere
comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura
creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶
Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als
viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les
coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la
casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas
justicie
fa huy
obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan
amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs)
pensa vostra merçe sen seguira d´aço.
¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car
lo
rey del cel
vehent
vos axi apartada de les gents enamorarsa
de la vostra bellea:
e pendraus
per sposa.
Axi senyora mirau si fareu bon cambi
de lexar
lo
pare
e Mare mortals: per hauer lo
rey
de vida per spos.
E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor
de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la
senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio.
Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
¶
Quia oportet vos semper (semp,
p: pre : sempre)
orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a
occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra
senyoria no vullan
companyia nenguna ans vos deman de merçe que ¶
Cum oraueris intra cubiculus
et clauso
hostio ora patrem tuum. Co
(ço)
es que com volreu orar que vostra altesa se
retragua
en la pus secreta celleta:
que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare
vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol
comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa
merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. ¶
Non cessat orare:
non cessat bene operari.
Car no cessa de orar:
qui no cessa de be obrar.
Aço
dic la mia
senyora: per que ma
germana
sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora
tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de
vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans
encara en les altres obres virtuoses: que en son
cars
no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e
la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja
dret al cel. ¶
Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites
donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament
de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres
(pmeres):
e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les
altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna
admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla
aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta
reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna
bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees
del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e
de sa mare e besant los les mans ab molta (malta)
amor se
despedi
dells:
los
quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la
sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu
comanant lay carament.
-
BRAULIO FOZ . Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs...
-
Ne ñan moltes mes, y después están les que s'assemellen mol… Com veém tots los idiomes fills del latín s'assemellen, pero aixó no v...
-
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón G...

