Mostrando entradas con la etiqueta ferro. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ferro. Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de mayo de 2020

N. 11. Legajo de cartas reales y autógrafos.

N. 11. 
Legajo de cartas reales y autógrafos.

Die veneris XI mensis decembris anno predicto (1506).

Apoca de XXXXVI solidis et sex denariis expensis in fieri faciendis portis portalis Regii Archivi Barcinonae.
Sit omnibus notum. Quod Ego Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Regis Scriba Regiusque Archivarius et seu tenens claves Regii Archici Barcinonae confiteor et recognosco vobis Magnifico Bartholomeo Ferrer Regiam Thesaurariam Regenti. Quod dedistis restituistis et solvistis mihi numerando omnes illos Quadraginta sex solidos et sex denarios monete Barcinone quos ego solveram personis et causis ac rationibus exaratis in quodam computo per me vobis tradito cuius verba hec sunt.
Compte de les despeses fetes en e per les portes del portal del Real Archiu de Barcelona per Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor en lo mes de octobre any MD e sis. Primo per refer dites portes mudant hi barres noves e faen les tornar de dues a una planajar e cimentar aquellas. E per claus e port de portarlos a casa del fuster e per tornar les a son loch. E axi per jornals e guix ha pagat a Joan Xammar fuster XXIIII solidos e sis diners. Item ha pagat a Pere Bonfill alias Alguer ferrer per les tancadures ço es pany e dues claus ab moltes guardes e I anell gran de ferro car les primeres tancadures de dites portes eran tan dolentes que ab una agulla facilment si obrire.
Et ideo renuntiando exceptioni non numerate et ex causis et rationibus predictis non solutae pecunie et doli mali facio vobis de praedictis quadraginta sex solidis et sex denariis presentem apocam de soluto in testimonium premissorum. Actum est hoc Barcinone die undecimo mensis decembris anno a nativitate Domini Millessimo Quingentessimo sexto. Sig+num Petri Michaelis Carbonelli predicti qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt Franciscus Carbonellus scriva et Archivarius Regius ac Petrus Castello notarii Cives Barcinone.

Documento 12

viernes, 24 de enero de 2020

diptongación, mozárabe, Pocklington

diptongación, mozárabe, Robert Pocklington.
¿Si en valenciano decimos serra, cova, porta o ferro es gracias a catalanes? Falso.

https://revistas.um.es/estudiosromanicos/article/view/80321

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2667864

https://rpocklington.wordpress.com/1989/01/01/la-etimologia-de-los-toponimos-chinchilla-y-nubla-nuevos-datos-y-observaciones-sobre-la-diptongacion-de-o-y-e-tonicas-latinas-en-el-mozarabe-del-sureste-peninsular/

https://www.researchgate.net/profile/Robert_Pocklington3

Caso de Orihuela, Oriola

¿Si en valenciano decimos serra, cova, porta o ferro es gracias a catalanes? Falso.

 

diptongación, mozárabe, Pocklington

¿Si en valenciano decimos serra, cova, porta o ferro es gracias a catalanes? Falso.

https://revistas.um.es/estudiosromanicos/article/view/80321


https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2667864

https://rpocklington.wordpress.com/1989/01/01/la-etimologia-de-los-toponimos-chinchilla-y-nubla-nuevos-datos-y-observaciones-sobre-la-diptongacion-de-o-y-e-tonicas-latinas-en-el-mozarabe-del-sureste-peninsular/

https://www.researchgate.net/profile/Robert_Pocklington3


¿Si en valenciano decimos serra, cova, porta o ferro es gracias a catalanes? Falso.

miércoles, 12 de abril de 2017

rella

Rella
rella, aladre

rella, aladre, llaurá, llauradó, sembrá, terra

"Era en una tierra un ome labrador
Que usaba la reia mas que otra labor."


(DCVB)
RELLA f. 

|| 1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs; cast. reja. Lo naframent que fa la rella al peu del bou ab qui ara, Llull Cont. 340, 30. Un aradre ab sa rella bo et endreçat, doc. a. 1395 (Miret Templers 564). Un bon pagès... meté-hi sa rella..., gran solch li féu en lo camp seu, Spill 1899. Per un d'aqueixos solcs oberts sens rella, Canigó ii. Rella d'escarpe o de punta de llança (val.), o de tall ample (or.): la que té la part anterior o tall molt eixamplada, més ampla que el cos de la peça. Rella d'ala de mosca: la que té el tall estret i es va eixamplant cap a darrera fins a tenir una forma de triangle gairebè equilàter, del qual parteix la cua tan estreta com el tall (Rupit).
|| 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp; llauró; cast. reja, aradura. Donar (o Pegar) una rella: fer una llaurada a un camp. Primera rella, Segona rella, etc.: la primera, segona, etc., llaurada que es dóna a un camp, a un sembrat. Hi'l joue tendrà deu relles donades, Proc. Olives 1147. La primera rella o llauraó: Proscisio, Pou Thes. Puer. 58. La segona, tercera y quarta rella: Secunda, tertia, quarta aratio, ibid. «La primera rella se diu rompre; la segona, mantornar; la tercera, tercejar» (Calasseit). 
Rella de Sant Miquel: la tercera o quarta llaurada que es dóna al sembrat en la tardor, després de les primeres pluges (Mall.).
|| 3. Rella de llamp: pedra de llamp, tros de matèria metàl·lica que, segons creença vulgar, cau a la terra en ferir-hi certs llamps (BDC, xviii, 125, 291).
|| 4. Reixa de galfó (V. reixa || 3) (Puigcerdà); cast. puerca. 
Pagam per reyes [sic] e galfons..., doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269).
|| 5. Grufa o nas del porc (Manacor); cast. hocico. 
   
Loc. 
—a) Més cego que una rella: es diu d'una persona molt curta de vista (Al.).
—b) Més picat que una rella: molt enfadat, o molt embriagat (Cast.). 
Encara arribaran a temps pa tornar més picats que relles, Guinot Capolls 45.
—c) Sortirà rella o picarol: es diu d'una cosa que es va fent de qualsevol manera, amb perill que surti malament (Mall.).
—d) S'engoliria una rella per la punta: es diu d'una persona molt menjadora (Val.).
Rella: llin. existent a Barc., Arres, etc.

    Var. ort. ant.: relia (Aixata I, relia I, doc. a. 901, Arx. Cor. Ar.); reyla (Als pageses les vestidures no sien toltes ne les reyles ne los càuecs, doc. segle XIII, Anuari IEC, i, 305); reylla (Vegueria Vall de Ribes, a. 1426); reya (Nisi nos uolebamus laborare dictam terram ad nostram reyam, doc. a. 1260, arx. parr. de Sta. Col. de Q.; Per una reya e per dos canalobres, doc. a. 1309, BSAL, viii, 269).

    Fon.: rέʎə (Ross., Conflent, Vallespir, Igualada, Barc., Tarr.); réʎa (Andorra, Bonansa, Pont de S., Pobla de S., Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Pego, Benidorm, Al.); réʎɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); rέʎʎə (Blancafort, Sta. Col. de Q.); rέјə (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Alaró, Binissalem); réјa (Al.); rə́јə (Mall., Eiv.); rέə (Porreres, Maó); rə́ə (Sóller, Ciutadella).
    Intens.:—a) Augm.: rellassa.—b) Dim.: relleta, relleua, relliua, rellona.
—c) Pejor.: rellota, rellot.
    Etim.: del llatí regŭla, ‘bastó de ferro pla’.

RELLÀ:


Pla de Rellà: pla situat entre Toir i Corbera (Ross.).