Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.
Acabant misericordia e pietat de
animar la senyora al consentiment sobreuingue altra donzella sperança
nomenada e dix. O senyora y tan largament he yo sostenguts los homens
ab paraules: e ara que som a les obres vostra senyoria se dete: yo
senyora so del tot perduda si vostra merçe mes tarda a consentir:
car ja defall la forca humana de tant sperar: ajudau
los senyora no pereixquen al port. Car a vostra senyoria criden
dient. ¶ Spes nostra tu es. Car la speransa dels nauegants
per la mortal vida vos sou: mostrau los senyora aquella claredat
diuina qui en vos se vol humanar. Aparellau li la vestidura puix de
carn se vol arrerar: no tardeu senyora: car aço es lo que
spera e desija natura humana ¶ O senyora quant sera de aci auant la
dita natura inclinada a amar lo creador seu: e a sperar en la
clemencia sua contemplant la gran bonea e larguea de la
majestat diuina: e pora dir. ¶ O diuini amoris inmensitas: diuine
pietatis superhabundantia: diuine affluentia largitatis: qp
singularis et admiranda liberalitas. vbi donator venit in donum et
est idem penitus cum datore. Volent dir: O diuina amor y quant sou
inmensa e incomprehensible: o inestimable pietat de la habundosa
larguea e liberalitat diuina. Quant es singular e admirable
aquesta liberal clemencia hon lo donador ve ab lo do: e dona si
mateix ab la cosa donada (primera a invertida). ¶ O qp larga
et prodiga largitas tanto plenius adimpleta: quanto copiosius
est effusa. O senyora y quant es larga y habundosa aquesta largitat
diuina: E tant resta pus plena: quant pus copiosament se dona. E tot
aquest be infinit vol la potencia diuina: sia tancat e clos dins lo
vostre ventre: segons diu lo ecclesiastich. ¶ Deus in terram
respexit: et impleuit illam bonis suis. Volent dir: que la gran
clemencia de nostre senyor deu ha mirat la terra sancta del vostre
virginal ventre: e delibera vmplir aquella dels seus diuinals bens: e
donar se a vos en fill: e que vostra merce lo comunique a natura
humana. ¶ E per ço senyora nous marauelleu si los homens
criden sens cessar e sius son tan importuns: car cinch milia anys
ha que speren lo que ara los haueu a donar: e tant com mes se acosta
lo temps: mes pena los es lo sperar. E perço han recorregut a totes
nosaltres donzelles de la cort de vostra altesa que continuament
supliquen vostra excellent senyoria desempache aquesta fahena
en que sta tota la salut sua. E de aço senyora importunen
specialment a mi perque he agut gran familiaritat ab Adam e ab
tots sos fills: els (y los) he molt ajudat en totes les
dolors sues: prometent los la venguda de aquest senyor que
dins vostra merce se vol aposentar: sia de vostra senyoria no li
negueu la posada. Car en tot lo vniuersal mon noy ha loch digne: ni a
sa magestat accepte aposar sino sols lo vostre ventre: donau
loy senyora sens tardar: ajudau per merce aquesta gent: que tot
son (lo seu) be de vos spera. ¶ Quia magna est
clementia et benignitas tua domina: et nunquam deseris
sperantes in te. Car gran es la clemencia e benignitat vostra senyora
excellent: e nunqua falliu ni lexau als sperants
en vos. E aço sols senyora soste natura humana la sperança ferma
que te en vostra merce. E continuament criden a vostra altesa tots
los fills de Adam dient. ¶ Inueniant peccatores gratiam apud deum
per te inuentricem gratie et salutis. Volent dir: o senyora a vos
suplicam: troben los peccadors gracia dauant nostre senyor deu per lo
mija vostre: qui sou inuentora de gracia tan alta: per la qual tots
los reclamants a vostra merce a (espacio, espay, aconseguirem)
conseguirem salut. ¶ O senyora placiaus hoir aquestos clams:
socorreu als qui ab tanta dolor ajuda a vostra merce demanen. Car
longa sperança parenta es de mort E dit aço aquella gentil donzella
sperança besa la ma a la senyora despedint se de sa merçe: per fer
loch a sa jermana fe: qui ab gran feruor venia a
suplicar la senyora prestament consentis.