Capitol XCIX. Com la senyora ab gran goig torna a la posada sua: ensemps ab lo seu amat fill.
La senyora molt alegra e contenta: leuas de peus per partir del temple e tornar a la casa sua: prenintlo lo senyor per la ma ab singular goig mostrant lo a les gents que lo hauien vist çercar ab tan doloros treball: dientlos. ¶ Congratulamini mihi: quia inueni quem diligit anima mea: tenui eum: nec dimittam. Volent dir. O gents piadoses qui de la dolor mia haueu agut compassio: siau participants del meu goig e alegrau vos ab mi: Car yo he trobat aquest thresor impreciable: que çercaua en lo qual reposa la mor mia: Aral tinch e nol lexare ne james dell me partire. E axi anant la senyora per lo cami: ades ades miraua aquell fill tan amat: que encara li paria quel hauia a perdre de vista: e deyali. ¶ Noli me derelinquere fili: quia tu es caro ex carne mea: tu es vita mea: non dimittam te. Volent dir. Nom desampareu fill meu: car vos sou carn de la mia carn: vos sou la vida mia nous leixare nim partire de vos senyor meu. E axi passa la senyora tot aquell cami ab molta alegria: E venint en natzaret: ans de anar a la posada sua: ana sa senyoria a fer reuerencia a la senyora mare sua: la qual troba en extrema dolor. car hauia sabuda la noua de la perdua del seu amat net: e no sabia sil hauien trobat. e veent lo senyor e la mare sua la tristicia sua fon conuertida en goig inextimable. E la gloriosa anna abraçant stretament la senyora sa filla. deyali. Ay ma filla: y tanta dolor haueu passat perdent tal companyia: car sens ell no podieu sentir sino pena e turment comptaume ma filla largament com lo haueu perdut e trobat. E sa senyoria compta per orde a la senyora mare sua: tota la dolor e angustia que hauia passada çercant e no trobant lo seu amat fill: e les dos senyores mare e filla lançaren infinides lagrimes: car no podien parlar de aquell senyor: sino ab molta amor e dolor. E stant axi rahonantse les senyores foren aqui vengudes les dos germanes de la senyora per fer reuerencia a sa merce: e complanyerse de la sua dolor passada e alegrarse del goig present. e ab aquestes persones tan cares la senyora: reposa vna gran estona: e apres sa senyoria ana a la posada sua: e aqui descansa del seu gran treball: continuant la sua manera de viure: ço es en molta pobrea e solitud.
