Mostrando entradas con la etiqueta terra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta terra. Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de octubre de 2023

La Barca.

La Barca.


La Sancta Trinita nos don parlar
Cosa que sia d' onor e de gloria,
E que al perfeit de tuit poysa tornar,
E a li auvidor done atalentement
Qu' ilh metan la volunta e lo cor
A entendre ben li nostre parlament.
…......

De quatre element ha dio lo mont forma,
Fuoc, ayre, ayga e terra son nomna;
Stelas e planetas fey de fuoc;
L' aura e lo vent han en l' ayre lor luoc;
L' aiga produy li oysel e li peyson,
La terra li jument e li ome fellon.


La terra es lo plus vil de li quatre element
De lacal fo fayt Adam paire de tota gent.
O fanc! o polver! or te ensuperbis !
O vaysel de miseria! or te enorgolhosis!
Horna te ben, e quer vana beota;
La fin te mostrare que tu aures obra.
…..
Regarda enamps al nostre naisament
De cant sia de valor lo nostre vistiment;
Nu al mont venen e nu nos en retornen,
Paure n' intren e cum paureta salhen:
E rics e paures han aytal intrament;
Segnors e serf han aital issiment.


La Barca.

La Sainte Trinité nous permette parler
Chose qui soit d' honneur et de gloire,
Et qui au profit de tous puisse tourner,
Et aux écoutants donne desir
Qu' ils mettent la volonté et le coeur
A entendre bien les notres discours.
…..
De quatre éléments a Dieu le monde formé,
Feu, air, eau et terre sont nommés;
Étoiles et planètes fit de feu;
Le zéphir et le vent ont en l' air leur lieu;
L' eau produit les oiseaux et les poissons,
La terre les animaux et les hommes félons.


La terre est le plus vil des quatre éléments
De laquelle fut fait Adam père de toute gent.
O fange! ô poussière ! maintenant te glorifies!
O vaisseau de misère! maintenant t' enorgueillis!
Orne toi bien, et cherche vaine beauté;
La fin te montrera ce que tu auras ouvré.


Regarde dès la notre naissance
De combien est de valeur le notre vêtement;
Nus au monde venons et nus nous en retournons,
Pauvres y entrons et avec pauvreté sortons:
Et riches et pauvres ont même entrée;
Seigneurs et serfs ont même sortie.

lunes, 2 de octubre de 2023

La Barca

La Barca.


La Sancta Trinita nos don parlar
Cosa que sia d' onor e de gloria,
E que al perfeit de tuit poysa tornar,
E a li auvidor done atalentement
Qu' ilh metan la volunta e lo cor
A entendre ben li nostre parlament.
…......

De quatre element ha dio lo mont forma,
Fuoc, ayre, ayga e terra son nomna;
Stelas e planetas fey de fuoc;
L' aura e lo vent han en l' ayre lor luoc;
L' aiga produy li oysel e li peyson,
La terra li jument e li ome fellon.


La terra es lo plus vil de li quatre element
De lacal fo fayt Adam paire de tota gent.
O fanc! o polver! or te ensuperbis !
O vaysel de miseria! or te enorgolhosis!
Horna te ben, e quer vana beota;
La fin te mostrare que tu aures obra.
…..
Regarda enamps al nostre naisament
De cant sia de valor lo nostre vistiment;
Nu al mont venen e nu nos en retornen,
Paure n' intren e cum paureta salhen:
E rics e paures han aytal intrament;
Segnors e serf han aital issiment.


La Barca.

La Sainte Trinité nous permette parler
Chose qui soit d' honneur et de gloire,
Et qui au profit de tous puisse tourner,
Et aux écoutants donne desir
Qu' ils mettent la volonté et le coeur
A entendre bien les notres discours.
…..
De quatre éléments a Dieu le monde formé,
Feu, air, eau et terre sont nommés;
Étoiles et planètes fit de feu;
Le zéphir et le vent ont en l' air leur lieu;
L' eau produit les oiseaux et les poissons,
La terre les animaux et les hommes félons.


La terre est le plus vil des quatre éléments
De laquelle fut fait Adam père de toute gent.
O fange! ô poussière ! maintenant te glorifies!
O vaisseau de misère! maintenant t' enorgueillis!
Orne toi bien, et cherche vaine beauté;
La fin te montrera ce que tu auras ouvré.


Regarde dès la notre naissance
De combien est de valeur le notre vêtement;
Nus au monde venons et nus nous en retournons,
Pauvres y entrons et avec pauvreté sortons:
Et riches et pauvres ont même entrée;
Seigneurs et serfs ont même sortie.

miércoles, 12 de abril de 2017

rella

Rella
rella, aladre

rella, aladre, llaurá, llauradó, sembrá, terra

"Era en una tierra un ome labrador
Que usaba la reia mas que otra labor."


(DCVB)
RELLA f. 

|| 1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs; cast. reja. Lo naframent que fa la rella al peu del bou ab qui ara, Llull Cont. 340, 30. Un aradre ab sa rella bo et endreçat, doc. a. 1395 (Miret Templers 564). Un bon pagès... meté-hi sa rella..., gran solch li féu en lo camp seu, Spill 1899. Per un d'aqueixos solcs oberts sens rella, Canigó ii. Rella d'escarpe o de punta de llança (val.), o de tall ample (or.): la que té la part anterior o tall molt eixamplada, més ampla que el cos de la peça. Rella d'ala de mosca: la que té el tall estret i es va eixamplant cap a darrera fins a tenir una forma de triangle gairebè equilàter, del qual parteix la cua tan estreta com el tall (Rupit).
|| 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp; llauró; cast. reja, aradura. Donar (o Pegar) una rella: fer una llaurada a un camp. Primera rella, Segona rella, etc.: la primera, segona, etc., llaurada que es dóna a un camp, a un sembrat. Hi'l joue tendrà deu relles donades, Proc. Olives 1147. La primera rella o llauraó: Proscisio, Pou Thes. Puer. 58. La segona, tercera y quarta rella: Secunda, tertia, quarta aratio, ibid. «La primera rella se diu rompre; la segona, mantornar; la tercera, tercejar» (Calasseit). 
Rella de Sant Miquel: la tercera o quarta llaurada que es dóna al sembrat en la tardor, després de les primeres pluges (Mall.).
|| 3. Rella de llamp: pedra de llamp, tros de matèria metàl·lica que, segons creença vulgar, cau a la terra en ferir-hi certs llamps (BDC, xviii, 125, 291).
|| 4. Reixa de galfó (V. reixa || 3) (Puigcerdà); cast. puerca. 
Pagam per reyes [sic] e galfons..., doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269).
|| 5. Grufa o nas del porc (Manacor); cast. hocico. 
   
Loc. 
—a) Més cego que una rella: es diu d'una persona molt curta de vista (Al.).
—b) Més picat que una rella: molt enfadat, o molt embriagat (Cast.). 
Encara arribaran a temps pa tornar més picats que relles, Guinot Capolls 45.
—c) Sortirà rella o picarol: es diu d'una cosa que es va fent de qualsevol manera, amb perill que surti malament (Mall.).
—d) S'engoliria una rella per la punta: es diu d'una persona molt menjadora (Val.).
Rella: llin. existent a Barc., Arres, etc.

    Var. ort. ant.: relia (Aixata I, relia I, doc. a. 901, Arx. Cor. Ar.); reyla (Als pageses les vestidures no sien toltes ne les reyles ne los càuecs, doc. segle XIII, Anuari IEC, i, 305); reylla (Vegueria Vall de Ribes, a. 1426); reya (Nisi nos uolebamus laborare dictam terram ad nostram reyam, doc. a. 1260, arx. parr. de Sta. Col. de Q.; Per una reya e per dos canalobres, doc. a. 1309, BSAL, viii, 269).

    Fon.: rέʎə (Ross., Conflent, Vallespir, Igualada, Barc., Tarr.); réʎa (Andorra, Bonansa, Pont de S., Pobla de S., Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Pego, Benidorm, Al.); réʎɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); rέʎʎə (Blancafort, Sta. Col. de Q.); rέјə (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Alaró, Binissalem); réјa (Al.); rə́јə (Mall., Eiv.); rέə (Porreres, Maó); rə́ə (Sóller, Ciutadella).
    Intens.:—a) Augm.: rellassa.—b) Dim.: relleta, relleua, relliua, rellona.
—c) Pejor.: rellota, rellot.
    Etim.: del llatí regŭla, ‘bastó de ferro pla’.

RELLÀ:


Pla de Rellà: pla situat entre Toir i Corbera (Ross.).