Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts: induhissen la sanctissima verge al consentiment e la excellent Reyna caritat fon la primera qui ab gran instancia suplica la senyora.
Hauent dit lo missatger totes les sobredites rahons a la senyora: e vehent que sa merce no responia ans staua tota eleuada en contemplacio diuina. giras a les donzelles de sa senyoria: que stauen aqui en seruey de sa altesa e dix los. O donzelles excellents vosaltres qui sou tan acceptes a nostra senyora ajudaume a suplicar sa real clemencia vulla donar conclusio en esta fahena. ¶ Tempus est vt reuertar ad eum qui misit me. Car temps es que yo torne a aquell quim ha trames (misit : misiva : missió; misión). ¶ E leuant se les donzelles molt prest les quals totes guarduauen molta cortesia e reuerencia a la sancta caritat: Car era la pus preminent de totes: e perço ella anant primera totes la seguiren. E venint dauant la senyora feta gran reuerencia e ficant los genolls dauant sa altesa: la dita caritat qui staua primera pres les mans de la Senyoria besant aquelles moltes vegades dient li. O magnanima senyora: y no sou vos la que tant haueu desijat e demanat la redempcio de natura humana: veu que ara sta en vostres mans perque tardau aquella: e no sab vostra senyoria que es scrit. ¶ Ylarem enim datorem diliget deus. Car lo alegre (ylarem: hilaridad) e desempachat donador ama nostre senyor deu. ¶ O senyora y no sab vostra merce que la porta de paradis es tanquada: e que la magestat de nostre senyor deu no delibera donar la clau a nengu sino sols al fill vostre: segons: diu Ysayes parlant en persona del seu diuinal pare lo qual diu. ¶ Dabo clauem domus dauid super humerum eius: et aperiet et non erit qui claudat: claudet et non erit qui aperiat. Volent dir: com lo meu vnigenit fill sera humanat yo li dare (daré; donaré) la clau de la casa de Dauid: la qual portara sobre sos muscles: e obrira e no sera nengu qui puga tanquar: e si ell tanqua nengu no pora obrir. ¶ O ma senyora que aquesta clau me par a mi significa la mort preciosa del fill de deu: Lo qual en quant deu no la pot hauer: car es impassible e inmortal: per vos senyora la te hauer. Car mortal e passible lo haueu a concebre e parir. E sera vberta aquella real casa de Dauid: ço es la gloria de paradis: hon regnara lo dit Senyor fill vostre com a Rey pacifich e infinidament misericordios: e sera cantat a gloria sua. ¶ Rex pacificus magnificatus est: qui aperuit credentibus regna celorum. Volent dir: gloria e magnificencia sia donada al Rey pacifich: qui ab la impreciable clau de la sua mort ha vbert als crehents en ell lo regne del cel. ¶ O senyora sabeu quant se posara lo fill vostre aquesta clau sobre los seus muscles: en lo darrer dia de la vida sua. Car portara la creu en que deu morir publicament sobre les sues spatles per la ciutat de Jherusalem mostrant que ab ella te a obrir parays. ¶ Aquesta clau senyora fins açi es stada molt auorrida (avorrida) e menyspreada plena de rouell (rovell) de peccats. Car no ses acostumat fins a la present jornada posar en creu sino criminosos e peccadors. Ara senyora sera mudada la sort de aquella creu: car per la preciosa mort del senyor fill vostre qui en ella sera celebrada perdra tot rouell e sera molt ben daurada e singularment esmaltada de aquella sanch purissima del vostre fill. E sera per tot lo mon molt exalçada e lohada e digna de esser clau de parays: e per ella sera lome remut (redimit; redimido) e saluat. ¶ E tot aço aconseguira natura humana per lo vostre consentiment no tardeu senyora ¶ Quia occuli hominum in te sperant domina: vt tu des escam illorum in tempore oportuno: Car los vlls de tots los homens en vos senyora miren: e speren suplicant vostra clemencia: los vullau donar lo pa de vida: puix lo temps oportu es vengut: que la pietat diuina ha posat esta fahena tota en poder vostre. E vol sa magestat que aquest pa qui te a fartar la fam insaciable dels homens vos sola lo hajau a pastar dins lo vostre insigne ventre. Car de vostra merce es dit per Salamo. ¶ Facta est quasi nauis de longe portans panem. Volent dir que sou feta axi com a nau portant de molt luny lo pa als famejants Car del cel lo fareu deuallar inuisible e immortal: e pastat per vos visible e palpable e mortal als homens lo comunicareu. E yo senyora lo coure (couré; coceré) en aquella fornal de la creu ab lo ardent foch meu: perque sia pus dolç e pus saboros: e conuidare als homens que vinguen en (y ne) mengen e tasten la suauitat (suavitat) de aquest pa de vida: e dire a ells. ¶ Accipite et manducate hic est panis de celo descendens: si quis ex ipo manducauerit non morietur in eternum Dient los ab gran plaer que prenguen e mengen de aquest pa celestial q es vianda dels benauenturats: e nengu que de ell menjara dignament: no morra eternalment. ¶ O senyora ab quant plaer fare yo aquesta cena o conuit (convit) a tota natura humana. Mes ja sab vostra senyoria que sens vos no puch fer res: vos ma senyora sou la que haueu a rebre lo tresor e apres comunicarleu a mi: e yol despendre largament ab feruor de amor. Sia de vostra merce no tardeu de pendre ço que ab tanta liberalitat vos es offert. E apres que la sancta donzella caritat nomenada hague de tot son poder inflamada la senyora en la amor de natura humana suplicant sa merçe que consentis per la salut e reparo d´aquella: torna a besar les mans de sa senyoria donant fi en son parlar: e apartas per fer loch a les altres nobles donzelles que volien sa merçe de aço mateix supplicar.
