Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel (Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.
(e:
miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general
lo princep sent
miquel.
Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de
obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. ¶
Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionem
eorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa
clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la
gran afflictio
que passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de
trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent
miquel
molt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina:
parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt
affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E
deuallant lo glorios princep miquel
mira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo
antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. ¶
Gaudium tibi semper (semp)
sit lo qual hoynt
lo princep sant Miquel
lança vn gran sospir e dix. ¶
O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et
lumen celi non video. ¶
Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina
alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del
cel no veig. ¶
E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. ¶
Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. ¶
Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e
veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia
vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de
aquella: He la vista tota corrumpuda
plena de iniquitats tots dies pijora
noy
ha
ley
ni veritat. ¶
Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore.
¶
Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon
viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader
cor. Les coses males e noibles
desigen: e les bones auorreixen.
No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta
miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de
infinits perills. ¶
Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber
angelich
lo qual dix. ¶
Pericul´fluminum:
periculis latronum:
periculis ex genere:
periculis ex gentibus:
periculis in ciuitate:
periculis
in solitudine:
periculis in mari:
periculis in falsis
fratribus:
in labore
et erumpna:
in vigilijs
multis: in fame
et siti:
in ieiunijs
multis: in frigore
et nuditate.
¶
E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha
encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondrem
al spiritual com sentenen
aquests tants perills
ne que signifiquen. ¶
E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau.
¶
En los perills (pills)
dels flums
(rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en
grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona
inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may
reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la
vida sua. ¶
Los qui son en perills de ladres
son los qui viuen negligentment en la present vida: car per sa
fluxea
e poca virtut donen atreuiment de furtar
aqui
robar
los vulla. E lo diable sen
porta
los bons preposits
y desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors
propri li furta
les consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers.
Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres
ve nuu
e despullat
a la mort. ¶
Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen
los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e
apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la
sensualitat sua ¶ Los qui son en los
perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen
(creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgen
e roseguen les obres dels altres cor de aquests axi
presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de
diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents.
Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua
anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per
posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria
e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos
regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e
manaments e entre si son discordants e breguegen (brega)
tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. ¶
Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los
superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e
que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni
senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amen
res sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo
amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix.
E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los
bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pço
en tales
persones nengu no pot conseruar vera amicicia
(amistat; amistad).
¶
Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les
honors e fauors mundanes: e van sobre les ones
del vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e
sobtosament
prenen de grans mutacions e perilloses
caygudes.
¶
Los que son en los perills dels falsos
germans
(falsis
fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano)
son aquells qui han a contribuir ab persones enuejoses
que sots
color
d´amicicia
volrien
a sos
germans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sos
prohismes
los es turment
e pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen
nengun benefactor. ¶
En los perills dels molt treballants son los auariciosos:
que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits
treballs adquirixen
les riquees:
e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per
profitos quels sia si diners te a costar (acostar):
La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en
treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. ¶
Lo perill que es en les grans vigilies
es entes per les persones que son massa sollicites
en veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjar
aquells: aquests son molt vigils
en la nit: car no vehen
(veuen)
ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes
no conexen ne estimen. ¶
Los perills altres ques seguexen que son de fam
(fame; hambre)
e set
(siti; sed)
e molta abstinencia e fret e nuditat
(se llich muditat;
frigore
et nuditate)
son tots en los ipocrits
(jpocrits; la i es
mes llarga de lo normal)
los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitencies
per sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freda
y nua
(ynua)
james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nuncha
es trobada. ¶
E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e
que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills)
si per lo meu senyor no son
aiudats. aço
es lo que yo
cride:
aço
es lo que reclame:
o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo
senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcar
la pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria
mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon
mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert
que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia
diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prench
ab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant
sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es
humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua.
Car sa excellencia ha dit. ¶
Qui venit ad me non eiciam (eici3;
eixir)
foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol
lançara
fora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa
magestat diu ¶
Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius
humiliau
sereu exalçat. ¶
E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e
regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a
la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor
deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit:
E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat
sua: que li fesseu
vn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia.
Car de sa clemencia es dit. ¶
Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis
intercessoribus largiaris. ¶
E respos Adam e dix: ¶
O Miquel que puch yo offerir
al creador meu: car perdent la sua gracia fuy
despullat de tot be. No trobe en mi sino pecat:
e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la
captiuitat mia no puch fer de ells offerta:
Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta
singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor
deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la
culpa mia: e de ella sola es cantat. ¶
Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla
mia lo temps de la edat sua son tretze
anys
poch mes. ¶
Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestaus
par miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat
diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo
princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la
senyora Maria de natzaret: si sabieu
quant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de
aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan
singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar
sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir
a ella fet la magestat sua ho estima molt. ¶
E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia
a sa altesa. ¶
Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in
eternum. ¶
Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta
senyora no poden perir
eternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a
la final los sera feta misericordia per intercessio sua. ¶
E perçom
vos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla
vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrir
e reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella
visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel
profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que
en bellea
e granea
no hauia a ell semblant: la sumitat
sua tocaua en lo cel: la amplea
sua cobria
la terra. ¶
Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius
conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam
e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a
la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu
(pervindreu)
a la altea del cel. Sots
la ombra
de aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço
es los peccadors dels quals diu dauid. ¶
Comparatus é
iumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que
faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta
senyora nol
cobris.
Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li
darien
vida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot
esser dit. ¶
Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la
sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los
misericordia e perdo (pdo). Entre los
rams
de aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3
nodriran e habitaran los ocells
del cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat
mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran:
e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant
aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les
animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de
aquesta senyora. ¶
In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagrancia
de les virtuoses obres sues (pareix
sucs)
se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la
generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la
generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e
amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. ¶
Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus.
Axi adam desempachau
faças
aquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm;
que me; que m´)
ha trames e recomptar
li he
totes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la
amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de
part vostra per menejar aquesta fahena.
