Lexique roman; Mirra - Miula

 

Mirra, s. f., lat. myrrha, myrrhe. 

Aur et ences e mirra. Liv. de Sydrac, fol. 119. 

Or et encens et myrrhe.

Mirra li presentet Gaspars. Brev. d'amor, fol. 150. 

Gaspard lui présenta de la myrrhe. 

CAT. ESP. (chap.) Mirra. PORT. Myrrha. IT. Mirra.

2. Mirrar, v., mêler de myrrhe.

Part. pas. Davan li a beure vin mirrat. Trad. du N.-Test., ch. 15. 

Lui donnaient à boire vin mêlé de myrrhe.

(chap. Mirrá: mesclá en mirra. Mirrat, mirrats, mirrada, mirrades.)

Mirt, s. m., lat. myrtus, myrte.

Mirt..., sos frugz, flors et rams so medicinals. 

Eluc. de las propr., fol. 214.

Le myrte..., ses fruits, fleurs et rameaux sont médicinaux. 

ESP. PORT. IT. (chap.) Mirto.

2. Mirta, s. f., myrte.

Ayssi cum fuelha de mirta. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Així o aixina com fulla de mirto, arrayán, murta.)

Ainsi comme feuille de myrte.

3. Mirtin, adj., lat. myrtinus, de myrte.

De sas fuelhas et bagas si fa oli mirti. Eluc. de las propr., fol. 214.

De ses feuilles et baies se fait huile de myrte. 

ESP. IT. Mirtino.

4. Murta, s. f., myrte.

Murta restrenh e fay sempre

Ventre larc tornar en trempre.

Brev. d'amor, fol. 50.

Le myrte resserre et fait aussitôt changer le ventre relâché en tempéré. CAT. Murtra. ESP. PORT. (chap.) Murta.

Mirto, s. m., mirto, sorte de raine.

Mirto es una rayneta verda, que crida fort en estiu per las trelhas e per los jardis. V. et Vert., fol. 71. 

Le mirto est une rainette verte, qui crie fort l'été par les treilles et par les jardins.

Miser, adj., lat. miser, misérable, malheureux.

Lo mont miser e doloiros.

Lo Desprezi del mon. Le monde misérable et douloureux. 

ESP. (mísero) PORT. IT. Misero. (chap. miserable, pobre, mesquí.)

2. Miseria, s. f., misère.

La miseria d' aquest mont. Doctrine des Vaudois.

La misère de ce monde. 

Pauretat e miseria del pays.

Régl. des États de Provence, de 1401. 

Pauvreté et misère du pays.

CAT. ESP. PORT. IT. Miseria. (chap. Miseria, miseries.)

3. Miserios, adj., malheureux, misérable.

Miserios peccador duy a duy al enfern. 

La sola arma miseriosa. Doctrine de Vaudois.

Malheureux pécheurs deux à deux en l'enfer. 

L'âme seule misérable.

4. Miserin, Mezeri, adj., malheureux, misérable.

Una contracta molt miserina. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109. 

Une estropiée moult misérable.

Substantiv. Adoncs per ver li mezeri

Seran tan ric col palayzi.

Car non dones al mezeri.

Les XV Signes de la fi del mon. 

Alors pour vrai les malheureux seront aussi riches que les palatins.

Car tu ne donnas pas aux malheureux.

5. Misericordios, adj., lat. misericors, miséricordieux, charitable.

Verais, misericordios. Brev. d'amor, fol. 2. 

Vrai, miséricordieux.

Cel non pot Deu deservir que non es misericordios. 

Trad. de Bède, fol. 64. 

Celui-là ne peut point mériter Dieu qui n'est pas miséricordieux.

Substantiv. Bonaurat... li misericordios. Trad. de Bède, fol. 64. Bienheurés... les miséricordieux.

CAT. Misericordios. ESP. PORT. IT. Misericordioso. 

(chap. Misericordiós, misericordiosos, misericordiosa, misericordioses.)

6. Misericordia, s. f., lat. misericordia, miséricorde, pitié, compassion.

Majer es la misericordia de Dieu qu' el peccat non pot esser.

(chap. Mes gran es la misericordia de Deu que lo pecat no pot sé.)

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Plus grande est la miséricorde de Dieu que le péché ne peut être.

Loc. Cridan misericordia.

Aiatz misericordia, sant payre, dels marritz. V. de S. Honorat.

Criant miséricorde.

Saint père, ayez pitié des affligés.

Es ses misericordia a celui que no fai misericordia. Trad. de Bède, fol. 83.

Est sans miséricorde pour celui qui ne fait pas miséricorde.

Inclinar a misericordia.

Sebellir los morts es obra de misericordia. V. et Vert., fol. 80.

(chap. Enterrá los (als) morts es obra de misericordia.)

Incliner à miséricorde.

Ensevelir les morts c'est oeuvre de miséricorde.

CAT. ESP. PORT. IT. Misericordia. (chap. Misericordia, misericordies.)

7. Miserable, adj., lat. miserabilis, misérable, malheureux. 

Theodori, miserables prestre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.

Théodore, misérable prêtre. 

CAT. ESP. Miserable. PORT. Miseravel. IT. Miserabile. 

(chap. Miserable, miserables.)

Misirapa, s. f., cruche, pot.

Hun home que porta huna misirapa d' aiga. 

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 24.

Un homme qui porte une cruche d'eau.

Mitra, s. f., lat. mitra, mitre.

Totz los signes pontificals, l'anel e la mitra e la capa.

(chap. Tots los signes o signos pontificals, l'anell y la mitra y la capa.) 

V. C. evesques am mitras. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217 et 199. Tous les signes pontificaux, l'anneau et la mitre et la chappe.

Cinq cents évêques avec mitres.

CAT. ESP. PORT. IT. Mitra. (chap. Mitra, mitres.)

Miula, s. f., mâchoire.

En la razit de miula o en paladar. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

En la racine de la mâchoire ou dans le palais.

(chap. Mola, moles, barres, quixal, quixals. A l' arraíl de la mola o al paladá.)

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins: dient los calças sa merce quant per sis staments de persones seria reclamada.

Apres fon aqui altre angel ab vn bell baçi fet de coral guarnit dor de molt singular obra en lo qual y hauia sis parells de tapins. E prenint lo sanct Miquel presentals a sa senyoria dient. ¶ Excellent senyora la magestat de nostre senyor deu tramet a vostra altesa aquests tapins per a vostre calçar: car haueu molt a caminar per socorrer a natura humana en les necessitats sues: com per ella sereu reclamada. Los vns tapins senyora son tots de argent specialment obrats: aquests senyora calçareu com sereu reclamada per los homens quis trobaran en stament de gracia. Car coneguda la flaquea humana seran molt certs que sens vostra merce conseruar nos poden. E perço continuament cridaran e diran a vostra senyoria cascu de ells. ¶ Conserua me domina quoniam speraui in te. Volent dir. O senyora y conseruaume en aquest stament glorios: que stiga ferm e constant en la gracia y amor del meu senyor e creador: e deliure de tota offensa sua. E corrent prestament la senyora per ajudarlos dir los eu. ¶ Nolite confidere in cordibus vestris: quia qui confidit in corde suo stultus est. Volent dir. O fills meus qui sou en stament de perfectio: e posseyu (posseíu) la gracia de nostre senyor deu: guardau vos de presumpcio: que no es cosa al mon que pus prestament vos faça caure: ne fieu de la fermetat del vostre cor: car dich vos certament que es be orat qui de si mateix confia. Ans tostemps que sentireu en vosaltres alguna virtuosa disposicio: deueu dir ab humilitat. ¶ Suffitientia nostra ex deo est. Confessant que qualseuulla be o gracia que en vosaltres sia sols es de deu e de vosaltres no res. E axi perseuerareu ferms en la gracia a vosaltres donada. ¶ Los altres tapins senyora son d´vn brocat vert molt singular: aquests calçara vostra merce: quant sera cridada per aquells qui son en peccat mortal. Car los dits miserables trobant se en aquell pou profunde de la jra de nostre senyor deu reclamaran a vostra clemencia: dient cascu per si. ¶ Saluum me fac domina: quoniam intrauerunt aque vsquem ad animam meam. Volent dir. O senyora qui sou font de misericordia saluau nos e deliurau nos: car les aygues de peccat son entrades dins la anima nostra: e han la offegada e morta e apartada del seu creador e noy ha quins delliure sino vos qui sou mare del jutge: ens podeu ab ell reconciliar. E vos senyora hoyt lo crit dells cuytareu ab los dits tapins: e acostant vos a ells: darlos ha vostra merce gran sperança de venia: dient a cascu de ells. ¶ Spera in domino et declina a malo et fac bonitatem. Volent dir. O miserables qui en la profunditat de peccats sou cayguts nous desespereu: ans hajau gran sperança en la clemencia de nostre senyor deu queus haura merce: e apartau vos de tot peccat e mal: e feu obres bones e virtuoses e sereu delliures de la mort eternal. ¶ Los altres tapins senyora son de vellut burell tots brodats de mates de murta: Aquests calçara vostra senyoria com negociara en les fahenes ardues de natura humana. Car a vostra merce han a recorrer tots los temptats e tribulats en la present vida. Los quals diran a vostra altesa. ¶ O tu benedicta super mulieres: que angelos vincis puritate: sanctos superas pietate veni domina in adiutorio populo dei. ¶ Volent dir. O senyora vos qui sou beneyta sobre tot lo linatge de les dones e venceu los angels en puritat e sobrau tots los sancts en excellent pietat: veniu senyora en adiutori del poble de nostre senyor deu e vostre: Car sens vos los tribulats pereixen: los temptats son vençuts. E vostra senyoria respondra a ells dient a cascu per si. ¶ Eleua de tenebris affectionem tuam: et de sempiternis delitijs refice viscera tua. Volent dir. Sabeu vosaltres qui en tants perills e treballs vos trobau: no es cosa nenguna que tant vos puga ajudar a no sentir ni estimar los dits treballs com es leuar la amor e affectio vostra de les coses tenebroses de aquest mon: e fartar e adelitar lo vostre cor: e entramenes en contemplar e desijar los delits eternals. Car aquell sols es dit benauenturat en la present vida qui de cor menysprea tota la felicitat mundana e res no ha menester de aquella. E perço es dit. ¶ Felicissimus est ergo plane cui felicitate vti opus non est. ¶ E molts desijant repos e gloria temporal cahen (cauen; com dien: diuen) en infinides dolors: perque les caygudes dels passats deuen fer cautelosos los presents: e perço es scrit. ¶ Felix quem faciunt aliena pericula cautum. E axi menyspreant lo mon fugireu a tots los mals e temptacions de aquell. ¶ Los altres tapins senyora son de brocat blanch: aquests calçara vostra senyoria com sera cridada per aquells qui son en lo pas de la mort: los quals trobantse en tanta dolor e angustia reclamaran a vostra altesa dient. ¶ O tu pia potens et potenter pia Maria: de qua fons est ortus misericordie: deffende nos in prelio vt non pereamus in tremendo iuditio. Volent dir. O senyora vos qui sou piadosa e potent: e tant com pus potent tant pus piadosa. de la qual axi com de viua font mana a nosaltres la diuinal misericordia: defeneu nos senyora en aquesta estrema batalla: perço senyora que no perixcam en lo temeros juhy que apres la mort speram. E vostra senyoria corrent a ells ab los dits tapins recaptarlos eu aquella gracia final quils emblanquira e denejara la anima fent la molt segura e alegra en son viatge: e dir los ha vostra merçe. ¶ Induite vos armaturam dei vt possitis stare aduersus insidias diaboli. Volent dir. O fills meus nous espanteu en aquest tan stret pas preniu les armes de nostre senyor deu: ço es la sanch del meu fill e ab aquesta armats e guarnits poreu vençre e sobrar les cauteles diabolicals: qui en aquest cars se esforça a fer vos perdre la gracia e amor diuina: La qual per mija de la dita sanch haueu obtenguda: e apres de aquesta gran victoria peruendreu a la gloria de inmortalitat: hon descansareu de tot treball. ¶ Los altres tapins Senyora son de brocat blau: aquests calçara vostra merce quant volra visitar aquell spital de purgatori: hon son aquelles animes turmentades per la sentencia diuina fins sien purgades e fetes dignes de entrar en lo repos de parays. ¶ De aquestes vostra senyoria sera tan ansiosa: que souint los fareu grandissimes misericordies: en special en les vostres solempnitats e festes. En les quals dira vostra excellencia a les dites animes. ¶ In nomine meo petite et accipietis: vt gaudium vestrum sit plenum. Volent dir: o animes penades demanau en nom meu ab gran confiança remissio de les vostres penes en los dies solempnes meus: car no sera negada misericordia a nengu en aquells dies: si ab vera deuocio e fe demana: ans siau certs lo vostre goig sera complit e haureu plenament e complida aquella visio diuina qui tant desijau. E com sereu en aquell repos pregareu estretament per aquells qui de vosaltres se son recordats en lo temps que ereu posats en penes e dolors eus socorrien ab ses oracions e suffragis. E yo per amor vostra sere special aduocada dels dits ben factors vostres: eus offir de james fallir los en les necessitats e angusties sues: Car les obres de pietat me plaen molt: quant mes aquelles que a vosaltres en la gracia e amor del meu amat fill. E aquelles animes senyora no solament en les grans festes vostres: ans en los dissaptes a vostra merce dedicats: cridaran e demanaran a vostra altesa socors e ajuda dient. ¶ Inueniat anima nostra lucem misericordie tue et recreet nos tue pacis dulcebo. Volent dir. O senyora clement troben e senten e sien mereixedores les animes nostres de veure resplandir sobre si la lum clara de la vostra misericordia: e siam senyora recreats ab la dolçor de la vostra pau: quins deliure de la pena que sentim ens porte prestament en lo loch de repos e pau. ¶ Quoniam benigna est misericordia tua et pietas tua in omnes qui inuocant nomen sanctum tuum. Car benigna e molt dolça es la vostra misericordia e pietat a tots aquells qui inuoquen lo vostre sanct e molt glorios nom. ¶ Los altres tapins senyora son de or tirat singularment obrats: aquests estojara vostra altesa per a la derrera jornada quant haura a fer aquell gran cami de la terra al cel. Car sera vostra merce cridada per tota la sancta trinitat: dient a vostra senyoria. ¶ Ascende huc et coronaberis. Volent dir. Pujau açi reyna excellent en la gran ciutat de parays: hon sereu dignament coronada. Aquell dia senyora calçareu los dits tapins de aquell or molt resplandent de inmortalitat e ab aquells entrareu per lo regne vostre de parays ab gloria inestimable: e fareu la cercha per aquella sancta ciutat per alegrar tots los ciutadans d´aquella. Los quals contemplaran vostra senyoria ab goig inestimable (2 vegades in estimable): e diran a vostra merce lo parlar de Salamo qui diu. ¶ qp pulcri sunt gressus tui in caltiamentis filia principis. ¶ Volent dir. O senyora princessa filla y sposa del gran princep deu eternal: y quant vos fa bell veure passejar ab aqueixos tapins resplandents de inmortalitat. ¶ Tots senyora ab gran alegria seguiran vostra senyoria obeint lo per ella manat: com a reyna y senyora nostra. ¶ E la senyora acceptant los bells tapins acomanals a la sua cambrera manantli quels tingues aparellats per a les jornades que sa senyoria los hauria mester.