Capitol XXIIII. embaxador concebiment Elisabeth induhi sa merçe resposta.

Capitol XXIIII. Com lo embaxador dix a la senyora lo concebiment de Elisabeth: e induhi sa merçe a tornar resposta.

Senyora per que vostra merçe veja es alegre de les marauelloses obres diuines: recomptare a vostra merce vna noua marauella: La qual es aquesta. ¶ Ecce elisabeth cognata tua: et ipsa concepit filium in senectute sua: et hic mensis est sextus illi: que vocatur sterilis: quia non erit impossibile apud deum omne verbum. Car sia certa vostra senyoria: que aquella tan amada cosina germana vostra Elisabeth muller de zacaries: ha concebut vn fill en la antiga edat sua (senectute : senectud, senectut; vellea): e es ja de sis mesos prenyada: aquella que del tot era steril per natura e per edat: Car nenguna cosa no es impossible a nostre senyor deu de quantes dir ni rahonar se poden. ¶ Ara senyora vostra merce ha hoit largament tot lo fet de aquest misteri: e lo modo e la manera. ¶ Jocundare (Iocundare) filia syon: et exulta satis filia iherusalem. &c (7c, c en rayeta damún) quoniam auditui tuo datum est gaudium et leticia. Alegrau vos senyora filla de syon: feu gran festa filla de jerusalem: car a la hoyda vostra es donat gran goig e alegria. E per ço senyora suplicam ara a vostra merçe tota natura angelica e humana dient. ¶ Audiamus et nos a te responsum leticie: quod desideramus: vt iam exultent ossa humiliata. Volent dir: que sia de vostra merce hojam aximateix nosaltres resposta de alegria segons desijam: per ques puguen adelitar e hauer goig los ossos humiliats e aterrats de Adam e dels fills seus: los quals senyor speren ab grandissim desig lo consentiment vostre: e dien. ¶ Expectamus et nos o domina verbum miserationis: quos miserabliter premit sententia dampnationis. Volent dir. O senyora: e nosaltres ab gran fam speram la paraula de clemencia e miseracio: los quals ab tanta miseria som opremuts per sentencia de dampnacio. ¶ Et ecce offertur tibi precium nostre salutis: statim liberabimur si consentis. E veus excellent senyora: que a vos es offert lo preu de nostra salut: acceptau lo senyora per merce: car tantost serem deliures si consentiu. ¶ In sempiterno deu verbo facti sumus omnes: et ecce morimur: in tuo breui responso sumus reficiendi: vt ad vitam reuocemur: Car per la paraula de deu eternal som fets homens: e veu senyora que ara morim: e per la vostra breu resposta serem reforçats: e a vida retornats. ¶ Hec suplicat a te o pia virgo flebilis Adam cum misera sobole sua exul de paradiso. O piadosa verge que de aço suplica a vostra merce lo ploros e dolorat Adam ab tota la miserable generacio sua trobant se exellats de parahis. ¶ Hec abraam hec dauid hec ceteri flagitant sancti patres tui: qui et ipsi habitant in regione vmbre mortis. Car aço senyora demana e desija Abraam e Dauid: e tots los sancts pares vostres: los quals stan e habiten en aquella dolorosa regio apartada de tot delit acompanyada de hombra (ombra; vmbre, umbre; umbría; sombra) de mort. ¶ Hoc totus mundus tuis genibus prouolotus expectat. O senyora excellent que aço spera e demana tot lo mon ab los genolls ficats dauant vostra alta senyoria. E no sens (seus) molta raho. ¶ Quia ex ore tuo pendent consolatio miserorum et salus deniquem vniuersorum filiorum adam totius generis tui. Car en vostra altesa e en la vostra boca graciosa sta e penja la consolacio dels miserables: la salut aximateix vniuersal dels fills de Adam: e de tota la generacio vostra. ¶ Da virgo responsum testinanter: o domina responde verbum: quod terra: quod inferi: quod expectant et superi. O verge senyora donau prest resposta: o excellent senyora placiaus dar paraula: car tota la terra la spera: los que son en los lims de infern infatigablement la demanen e la desijen: e los ciutadans de la sobirana ciutat no ab menys desig la speren. ¶ Ipse quoq3 omnium rex et dominus quantum concupiuit de corem tuum: tantum desiderat et responsionis assensum: in qua nimirum proposuit saluare mundum. Car aquell Rey e senyor de tots: tant com mes ama la bellea de vostra senyoria ab major desig spera la resposta del consentiment vostre. per mija de la qual delibera saluar lo mon ¶ Et cui placuisti in silentio: iam magis placebis ey verbo: cum ipse tibi clamet*e celo. o pulcra inter mulieres fac me audire vocem tuam. Car aquell senyor a qui tant haueu plagut per virtuos silenci: ara senyora li plaureu molt mes ab la dolçor del vostre parlament: car ell mateix a vos senyora crida del cel dient. O bella entre totes les dones feu me hoir la vostra desijada veu. O senyora que sperau. ¶ Responde verbum: et suscipe verbum: profer tuum: et concipe diuinum. Sia de vostra merçe senyora respondre paraula: e rebreu paraula: donau senyora ço que vostre es: e concebreu lo que es diuinal: Emitte transitorium: et amplectere sempiternum. Trameteu senyora e donau ço que es transitori: e abraçareu e pendreu lo que es sens fi. ¶ Aperi virgo beata cor fidei: labia confessioni: viscera creatori. Obriu verge benauenturada lo cor vostre a la fe e crehença de aquest diuinal misteri: la boca vostra confesse e manifeste lo que fermament creheu: les entramenes vostres sien vbertes al creador. ¶ Ecce desideratus cunctis gentibus foris pulsat ad hostium. Veu senyora que lo desijat de totes les gents sta defora e toca a la porta. ¶ O site morante pertransierit: et rursus incipies dolens querere: quem diligit anima tua. ¶ O senyora guardau que si molt lo feu sperar: partirsa de aqui: e lauors començareu a dolorar e congoxar cerquant ab molta ansia: aquell qui ama la vostra anima. ¶ Surge: curre: aperi: surge per fidem: curre per deuotionem: aperi per confessionem: Leuau vos senyora e correu e obriu: lo vostre leuar excellent senyora sera per fe: e lo correr per deuocio: e lauors obrireu per confessio.

Capitol IX. sobiran sacerdot, beneyda, sancta matrona Anna

Capitol.IX. Com vist lo admirable puiament de la senyora per lo sobiran sacerdot fon per ell beneyda e molt reuerida e comanada a la sancta matrona anna (a nassal+na), prophetissa (pphetissa) e del excellent orde de vida que tingue stant en lo temple.

Hauent la Senyora acabat de pujar la scala fon dauant lo gran sacerdot qui la speraua al cap d´la dita scala: ab molts daltres sacerdots los quals vist lo marauellos pujament de la senyora en tan poca edat. ¶ Stupor aprehendit omnes: et repleti sunt timore dicentes: quia vdimus mirabilia hodie (hodie: huy + die; avui, vuy, avuy). Car gran admiracio caygue sobre tots e foren plens de grandissima temor: e digueren huy hauem vist gran e asenyalada marauella en aquesta senyora. E lo sacerdot apres que la hague beneyda solemnament segons lo costum judaych; pres la ab molta reuerencia e mes la dins hon stauen les donzelles qui aturauen en lo temple. les quals eren regides per vna sancta matrona qui hauia nom Anna filla de phanuel. la qual enuiuda (enviudà) joue (jove) e desijosa de ben seruir deu clogues dins lo temple e aqui staua en continues oracions e dejunis seruint nostre senyor deu: a la qual era donat do de prophetia en singular grau. A aquesta fon acomanada la gloriosa verge per seruir la e criar la. La qual coneixent en lo seu sperit que aquesta seria senyora e Reyna de totes les vergens e religioses esdeuenidores: amaua aquella de singular amor e seruiala ab gran delit. E coneixent la grandissima sanctedat sua: e que ja en aquella tendra edat vsaua de perfeta discrecio: asigna li vna celleta molt apartada hon sa senyoria pogues orar secretament E portant la alli dix a sa merce. Ma filla aquest sera lo retret d´ls vostres secrets açi stareu en solitut orant continuament al pare celestial qui talaus (tal us) ha creada per delit e gloria sua: que com pus sola stareu de companyia humana: pus acompanyada sereu de consolacions diuines e visitacions angelicals E restant sa senyoria sola partida la virtuosa Anna: sa merçe tanca la porta e agenollant se dauant vna finestra qui miraua al cel: e dix ab moltes lagrimes e singular deuocio. ¶ Pater meus et mater mea derelinquerunt me dominus autem assumpsit me. Volent dir lo meu pare e mare man leixat e son partits de mi: e lo senyor glorios ma pres en los seus braços: e ma fet muntar a sentir e asaborir los grans secrets seus. Per que ja de açi auant no vull amor ne companyia de pare ne de mare: ans cridare e dire en feruor de amor al meu senyor: ¶ Pater meus consolator meus: dulcedo mea: tu michi cor tene: mentem rege: intellectum dirige: animum suspende: Volent dir vos senyor sou lo meu pare: e lo meu consolador: e la dolçor de la mia anima. a vos senyor offir lo meu cor que siau sols posseyidor de aquell: e regidor e gouernador de la mia pensa: endreçador del meu enteniment: eleuacio e delit de la mia anima. E aquests rahonaments e molts daltres hauia la senyora ab lo seu creador: occupant la sua vida continuament en obres virtuoses. La qual partia en esta manera. Car ella se leuaua a mija nit segons lo consell de Dauid qui diu. ¶ Media nocte surgebam ad confitendum tibi. E en aquella hora ella eleuaua lo seu sperit en la gloria de parays: e aqui sentia consolacions tantes que no basta lengua a recomptar les. E en aquesta contemplacio de la gloriosa e excellent diuina staua fins al alba. E de aqui fins a hora de tercia se occupaua en les oracions vocals: qui per lo gran sacerdot eren ornenades a dir ales donzelles qui eren en lo temple. E de tercia fins a nona feya fahena de mans ab les altres donzelles inflamant les en la amor diuina dient los que fossen molt feruents en orar e lohar nostre senyor deu: e ques guardassen de perdre temps e de molt parlar. Car aço apartaua molt la anima de vera deuocio. Totes aquelles donzelles la amauen tant que james se volgueren partir della: e no li deyen sino la nostra reyna. E sa senyoria aturaua molt poch ab elles: car la solitut li era molt cara E venint la hora de nona tornauas a cloure dins la sua celleta e aqui oraua e legia les sanctes scriptures fins que langel li portaua vianda per a dinar a ella tramesa per nostre senyor deu. la qual ella menjaua ab grandissima deuocio. E apres son dinar feya gracies a nostre senyor deu dels grans e asenyalats benificis que continuament li feya. E suplicaua li hagues pietat dels pobres e freturosos: e inspiras als richs quels ajudassen en ses necessitats E apres tornaua a la fahena ab les altres donzelles fins a hora de vespres E venint la dita hora de vespres tornaua a la sua celleta e aqui staua en contemplacio fins a la nit: e apres posauas a dormir. E en aquesta vida continua la senyora lo temps que fon en lo temple. E aqui inspirada e inflamada per nostre senyor feu vot de virginitat. E en aço instruya moltes altres donzelles. Era exemple e regla de totes virtuts. Com degu la saludaua ella responia deo gracias. Perque en totes coses fos lohat nostre senyor deu. Lo qual ella amaua e desijaua continuament per ella e per tota creatura fos lohat e magnificat. E deya continuament dins lo seu feruentissim cor. ¶ Benedicam dominum in omni tempore: semper laus eius in ore meo. Volent dir: yo beneyre lo meu senyor tostemps: e la sua lahor nos partira james de la mia boca.