La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre.
IV.
Quan lo rius de la fontana S' esclarzis, si cum far sol, E par la flors aiglentina, E 'l rossinholet el ram Volt, e refranh, et aplana Son dous chantar, e l' afina, Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.
Amors, de terra lonhdana, Per vos tot lo cor mi dol; E non puesc trobar metzina, Tro venga 'l vostre reclam, Ab maltrait d' amor doussana, Dins vergier, o sotz cortina, Ab deziradacompanha.
Pus tot jorn m' en falh aizina, No m meravilh s' ieu m' aflam; Quar anc genser Crestiana No fo, ni dieus non o vol, Judea, ni Sarrazina. Et es ben paisutz de manna Qui de s' amor ren guazanha.
De dezir mos cors non fina Vas selha res qu' ieu pus am, E cre qu' el volers m' enguana Si cobezeza la m tol. Quar plus es ponhens d' espina La dolors que per joy sana; Don ja no vuelh qu' om mi planha.
Quan pensar m' en fai aizina Adoncs la bays e l' acol; Mas pueis torn en revolina, Per que m n' espert e n' aflam; Quar so que floris non grana: Lo joy que mi n' atayna Tot mos cujatz afaitanha.
Senes breu de parguamina, Tramet lo vers en chantan, En plana lengua romana, A 'N Ugo Brun, per Filhol. E sapcha gens Crestiana Que totz Peiteus e Viana S' esjau per lieys, e Guiana.
Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.
C'est une source que Dieu nous tire de paradis, d'eau agréable, bénie et marquée du signe de la croix.
Fig. En lieis nais de totz bes la dotz.
G. Riquier: Qui a son.
En elle naît la source de tous biens.
ANC. FR. C'est la fontaine, c'est la doiz
Dont sortent tuit li let péchié...
Rome est la doiz de la malice.
Fables et cont. anc., t. II, p. 337 et 332.
2. Adoutz, s. f., source.
De miech de la peira issira grantz adoutz. V. de S. Honorat.
(chap. Del mich de la pedra ixirá, issirá un gran ullal, naiximén d'aigua.)
Du milieu de la pierre sortira grande source.
(N. E. sortira, source, sortir, sortie, surtidor, surgere; issira, ixirá, issirá, exida, ixida, ixí, eixeta, exit, exir, eixir, exitus.)
3. Dozil, s. m., douzil, faucet. (chap. grifo, chorradó, eixeta, pitorro.)
So que es dedins lo vayssel coven que venga al dozil.
V. et Vert., fol. 85.
Il convient que ce qui est dans le vaisseau vienne au douzil.
ANC. FR. Le dosil ou faucet de la tonne.
Cout. de Labour. Du Cange, t. II, col. 1664.
4. Adozilhar, v., percer, doisiller.
Part. prés. Fig.
Pueis l'hubriro ab lansa lo lairier,
Adozillan aquel santz pimentier.
Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.
Puis avec lance ils lui ouvrirent le côté, doisillant ce saint piment.
Part. pas. El filh de Dieu que fo adozilhatz
Cant ab lansa ubertz fo son costatz.
Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.
Le fils de Dieu qui fut doisillé quand son côté fut ouvert avec la lance. ANC. FR. Puis à bouillons fumeux le faysoient doisiller,
Louche dedans la tasse et tombant pétiller.
Remi Belleau, t. 1, p. 144.
Drac, s. m., lat. draco, dragon.
Tant qu'el drac ac devorat
Mot de la gent de la ciutat.
(chap. Tan que lo dragó habíe devorat molta de la gen de la siudat. Fragmén de la vida de San Jorge.)
Fragment de la V. de S. Georges.
Tant que le dragon eut dévoré beaucoup de la gent de la cité.
Adonc cant lo dracs si fo mes
En la roca...
V. de S. Enimie, fol. 35.
Alors quand le dragon se fut mis en la roche.
CAT. Drag (N. E. queen; la c final, a veces ch, y la g final apenas se distinguen). IT. Draco. (ESP. Dragón; chap. dragó tragón, dragons tragons; dragona tragona, com la novia del burro de Shrek, dragones tragones. Dragonet, dragonets, dragoneta, dragonetes.)
2. Dragon, s. m., lat. draconem, dragon.
E 'l manja lo dragons en presenza de totz.
(chap. Y se 'l minge lo dragó en presensia de tots.)
V. de S. Honorat.
Et le dragon le mange en présence de tous.
Eyssiron dui dragon sobrier. Trad. d'un évangile apocryphe.
(chap. Van eixí dos dragons soberbios, enormes, mol grans.)
Deux dragons énormes sortirent.
Loc. Mas cor a de dragon.
P. Vidal: Ajostar.
Mais a coeur de dragon.
ESP. Dragón. PORT. Dragão (errata, la o lleva virgulilla, pero es en la ã).
IT. Drago, dragone.
- Constellation.
Estelas de las quals la una apelam cap de drago, l'autra coa.
(chap. Estels, estrels, estrelles de les cuals la una diém cap de dragó, l'atra coa o coga (de dragó). Recordéu: cap + coa, queue, cua: capicúa.)
Eluc. de las propr., fol. 117.
Étoiles desquelles nous appelons l'une tête de dragon, l'autre queue.
3. Dragonat, s. m., dragoneau, jeune dragon.
Drago... el ventre s'engendro los dragonatz dels uous.
(chap. Dragó... al ventre s'engendren los dragonets dels ous.)
Eluc. de las propr., fol. 277.
Dragon... au ventre les dragoneaux s'engendrent des oeufs.
(N. E. Madre del amor hermoso, me ha tocado usar todos los diccionarios de francés que tengo para poder entenderlo. Tengo 0 diccionarios.)
4. Draguntea, s. f., lat. dracontium, estragon, serpentine.
Draguntea es herba ab hasta vayra a guiza de colobre et semlant a drago, per que es dita draguntea et segon autres serpentina.
Eluc. de las propr., fol. 206.
L'estragon est herbe avec tige verdâtre en guise de couleuvre et ressemblant à dragon, par quoi elle est dite estragon et selon d'autres serpentine.
CAT. Dragonaria. ESP. PORT. Dragontea. IT. Dracontea.
(N. E. Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera, dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo)
Dragea, s. f., dragée.
Una livra de dragea perlada.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Une livre de dragée perlée.
CAT. Drageya. ESP. (dragea, pastilla, píldora, comprimido, confite, peladilla) Gragea. PORT. Grangea. (N. E. píndola, píndoles a Valensia.)
Dragma, s. f., lat. drachma, drachme, sorte de poids.
Dragma que es la VIII partida de la unsa...
Unsa peza VIII dragmas et XXIIII scrupels.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Drachme qui est la huitième partie de l'once...
L'once pèse huit drachmes et vingt-quatre scrupules.
CAT. Dragma. ESP. Dracma (: moneda antigua de Grecia).
PORT. Drachma. IT. Dramma.
Drap, s. m., drap, habit, nappe, linge, linceul, étoffe.
Voyez Muratori, diss. 33; Denina, t. III, p. 20.
Son drap nou canja per peilla.
Augier: Era quan.
(chap. Son drap nou cambie per una pellota, drapot vell.)
Il change son drap neuf pour guenille.
Los clergues revestitz de draps de seda. Philomena.
Les ecclésiastiques revêtus d'habits de soie.
Ans remanra l'autars senes draps e senz luz.
Palais: Mot m'enoia.
Mais l'autel restera sans nappes et sans lumière.
Cant er cueit, ans que sia freg,
Colatz o per drap estreg.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid, coulez-le par un linge serré.
Alixandres, que tot lo mon avia,
No 'n portet ren mas un drap solamen.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.
Fig. An pres una tella ad ordir
De drap d'enveia e de tort.
Marcabrus: Emperaire.
Ils ont pris une toile à ourdir d'étoffe d'envie et de tort.
ANC. FR. Cilz S. Roumains estoit cilz qui norri S. Beneoit, et li bailla les dras de relegion.
Rec des Hist. de Fr., t. III, p. 195.
CAT. Drap. ANC. ESP. PORT. Trapo. IT. Drappo. (chap. lo drap, los draps, drapet, drapets, drapot, drapots.)
L'Arabie abondante en chameaux et dromadaires... Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.
(chap. Arabia es abundán en camellos y dromedaris... “dromede” o dromedari es una bestia pareguda al camello; semlant : semblant : que s'assemelle, que s'apareix. Albert Pla, per ejemple, pareix un camello, pero si venguere droga no guañaríe mol, se la fotríe tota.)
Dromo, s. m. grec, *gr, chemin, plate-forme, esplanade.
Sarrazi asautero la tor a gran rando;
Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.
Roman de Fierabras, v. 3316.
Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusques à la plus haute plate-forme.
Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.
L'ancien allemand employa Draut, Druter dans le sens d'ami, de fidèle.
(N. E. alemán, v. trauen, confiar.)
Wachter, Gloss. german., v° Draut.
Dans la lettre adressée en 858 par les évêques de France à Louis de Germanie, on lit:
Quando anima vestra de corpore exiet... et, sine solatio et comitatu drudorum atque vassorum, nuda et desolata exibit.
Baluze, Capit. reg. fr. an. 858, t. II, col. 104.
J. Sirmond, dans ses notes, ibid., col. 782, explique ce mot drudorum par fidelium amicorum.
Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,
Vos es aparelhatz; ja vostres drutz
Intren s'en el palais.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
Seigneur, votre manger, ce dit le cuisinier, vous est préparé; déjà vos courtisans entrent dans le palais.
Tro 'l nom d'amans
En drut se muda.
(chap. Hasta que lo nom d'amán en confidén se mude.)
Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.
Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.
Quatre escalos a en amor:
Lo premier es de fegnedor,
El segons es de preiador,
E lo ters es d'entendedor,
E lo quart es drut apelatz.
Un troubadour anonyme: Domna vos.
Il y a quatre degrés en amour: le premier est d'amant non avoué, le second est de suppliant, et le troisième est d'entendeur, et le quatrième est appelé favori.