Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: que Adam e la sua gent vingues a fer reuerencia a sa senyoria.
Acabada la
visita de tots los officials reals e ciutadans de parays resta la
senyora sola
en la cambra a
acompanyada
solament del visrey Miquel qui seruia sa senyoria de camarlench: e de
ses donzelles molt amades. E stant axi misericordia e pietat
deliberaren supplicar la senyora del que Adam los hauia recomanat. E
venint les dos dauant sa senyoria ficaren lo genoll dauant sa altesa
e digueren. Excellent senyora ja sab vostra merce que nosaltres dos
germanes som stades tant partials
a natura humana: que del seu cayment ença nunqua la hauem
desemparada:
ans hauem treballat sens cessar per reuelarla e tornarla en gracia e
amicicia del seu creador. E lo dia que acabam e cloguem aquesta
fahena: ço es que lo fill de deu se encarnaria dins vostra senyoria:
deuallant del cel molt alegres de la conclusio de aquest misteri
passam per lo
carcre
hon sta Adam e los fills seus: e dientlos la bona noua alegrarense
de infinit goig. E lo pare adam ab affectio no recomptable nos prega
molt que com vostra merce hagues concebut: suplicassem aquella
volgues recaptarlos esta singular gracia ab la magestat del senyor
fill vostre: que lo dit adam ab tots los presos que ab ell son sien
licenciats de formar cossos segons la natura e venir adorar lo seu
redemptor e senyor: e besar la ma a vostra senyoria per lo
medi
de la qual han aconseguit
tan singular gracia. E la senyora hoyda aquesta piadosa demanda
stigue tota pensosa
e recollegida
dins si mateixa volent consultar de aquesta fahena ab lo seu
excellent fill: parlant li en sperit segons acostumat hauia. E
sentida la voluntat e delliber del dit senyor respos sa merce a
misericordia e pietat: dient. Donzelles al meu fill e a mi plau que
sia contentat Adam e vinga e veja lo seu desig complit: car ab gran
fam ha desijat e sperat aquesta jornada: anau vosaltres e portaulo.
E misericordia e pietat molt alegres de la liberal resposta de la
senyora besant les mans a sa senyoria digueren. ¶ Qui sperant in te
amictum luminis induentur: et gaudium et perpetuam letitiam
fortientur. Volent dir. O clement senyora: que tots aquells qui en
vos speren seran vestits e cuberts de resplandent lum: e acompanyats
de goig e perpetual alegria. E volent partir d´aqui molt prest per
anar als lims: dix sanct miquel. Aturau senyores que yo he de anar ab
vosaltres. E dit aço lo dit sanct Miquel fica lo genoll dauant la
senyora: e dix a sa altesa. Sia de vostra senyoria darme
licencia que vaja ab aquestes donzelles per acompanyar Adam: car tal
manament tinch de nostre senyor deu que apres que los ciutadans de
parays haguessen fet reuerencia a vostra senyoria: yo fes venir Adam
e tota la generacio sua per besar la ma a vostra altesa. E ara
senyora ire (jre; iré : aniré) molt ben acompanyat ab aquestes
donzelles que vostra senyoria y
tramet:
car elles e yo som tant affectats a Adam e a la generacio sua: que
entendre en les fahenes sues nos es vn gran delit. E la senyora
respos a sanct Miquel: dient. Molt me plau visrey que vos aneu: car
gran raho es que per vos sia cridat adam a venir en aquell conuit per
ell tan desijat. E dit aço lo visrey e les donzelles feta reuerencia
a sa senyoria partiren de aqui per anar als lims: hon era encarcerat
Adam ab sos fills. E moltes altres donzelles de la senyora demanaren
licencia a sa merce de anar ab lo visrey per acompanyar Adam: car
totes se alegrauen infinidament de la reparacio e goig del dit Adam.
E axi anant peruengueren
a
aquell loch tenebros: e sanct Miquel vehent Adam parlali ab veu molt
alegra: dient. O venerable vell e pare de tota natura humana alegrau
vos de singular goig: car yo so açi
de part de la magestat diuina: per conuidaruos que aneu a fer
reuerencie
a la excellent senyora reyna sposa sua e filla vostra: La qual
trobareu ja prenyada del redemptor e senyor vostre deu e hom verdader
¶ E hoyda aquesta gloriosa noua per Adam fon recomplit de goig
infinit: e fica
los genolls en terra ab les mans plagades:
dix. ¶ O pretiosum et admirandum conuiuium (convivium
: convit: convite):
salutiferum et omni suauitate repletum. Volent dir. O glorios Miquel
y quin conuit
tan precios e tan admirable es aquest: a que vos me conuidau: quant
sera suau e plaent e profitos a mi: lo qual me recomplira de tota
dolçor e alegria. ¶ Vadam et videbo eum quem diligit anima mea.
Anem prest senyor Miquel e vega
yo
aquell qui tan carament ama la mia anima. E dit aço entraren totes
aquelles donzelles: e dix sanct Miquel. Veus açi Adam les vostres
aduocades misericordia e pietat: que han supplicat la nostra senyora:
queus recaptas aquesta gracia ab lo seu diuinal fill que poguesseu
anar a la presencia sua per visitar sa merce. E lo dit adam leuantse
corregue abraçar a la senyora misericordia: dient. O senyora e
maestressa mia que vos e la germana vostra haueu portat a fi les
fahenes mies: Les quals vos hauia recomanades de verdader cor
confiant de vos e no so stat enganat:
ab vos me so aconsolat en totes les angusties mies: tenint lo consell
de sauiesa: qui diu. ¶ Causam tuam tracta cum amico tuo: et secretum
tuum extraneo
ne reueles. Volent dir:les propries necessitats ab lo verdader amich
les deu hom tractar e menejar: e lo secret intrinsech
no reuelar per res al strany.
¶ O senyora misericordia y tan certs poden esser los qui en vos
confien que a la fi veuran tots los seus desigs complits. Axi senyora
guiaume e peruinga yo prest a veure aquella senyora: per qui tant de
be he aconseguit (casi
totes les vegades trobo a+espay+conseguit):
car la tarda mes
(me
es, m´es)
molt penosa ab fam insaciable desije adorar lo seu diuinal prenyat e
besar les mans a sa merçe.
