Capitol.iii. de la natiuitat de la sacratissima verge Maria: e de les virtuts trameses per nostre senyor al seruici de aquella.
*(Falte
la c gran) Complits
los nou mesos
la gloriosa Anna parí
(pareix que la í porte
tilde, comparanla en la i de gloriosa)
aquella excellent filla de la qual era dit. Orietur
stella ex iacob
(está mol cla que es una i)
Car
mostrar sa
al mon aquella estela
clara mes quel
sol: deuallada de la casa de
Iacob: alegrant tota
creatura. ¶ E com la hagueren faxadeta
donarenla
en los
braços d´la sua
mare. La qual veent
aquella cara tant desijada:
alegras de goig inrecomptable:
e besant la ab
gran delit
dix.
O filia
mea super solem 7 lunam pulcherrima: gratias ago deo meo: quia te
video. Volent dir O filla mia
pus
bella sens comparatio
qll
sol ni la luna:
graties
infinides (infinid´s)
faç
al meu deu y
senyor: com vos he mereixcut veure e tenir en lo meu braç.
¶
E sabuda la noua d´l glorios part: Vicini
et cognati
eius congratulabantur
ei quia magnificauit dominus misericordiam suam cum illa. Alegraren
se molt ab ella los vehins
y parents (fique pareuts,
típic error u-n de tipografía; cognati sone a cunyat, cuñat,
cuñado, co+nati, paréns):
car conexien que nostre senyor deu hauia exalçada e magnificada la
sua misericordia e gratia
en ella: mostrant li
(il)
singular amor: donant li vna tan excellent filla: de la qual li deyen
tots los que la visitauen. Erit ribi
gaudium 7 exultacio: 7 in natiuitate eius (ei9)
multi gaudebunt. Volent dir: O senyora anna gran prou
vos faça la santa
filla: la qual sera a vos singular goig e alegria e molts en la
natiuitat sua se alegraran: sabent singular festa cascun any en
semblant iornada. car
certament podeu esser certa: Non est ei similis nata in mundo. Car
james naixque
(si ficarem tildes, seríe: naixqué o naixquè, passat) ne naxera
(naxerà o naxerá)
semblant a ella: en tot lo vniuersal mon.
¶
Estant sancta anna
en sa gran festa e consolatio foren aqui iuntes cinch donzelles per
nostre senyor trameses acompanyar e seruir la senyora nouament nada
ensemps ab
les altres qui iay
eren en la seruitut de sa senyoria. E feta gran reuerencia: acostaren
se a besar la ma a sa alteza
(la z antiga, gótica, es
com un 3, alte3a). E dix la
primera: benignitat nomenda. O pulcra ad intuendum: amabilis ad
contemplandum: delectabilis ad amandum (amá,
a nassal, - salte línia – amandum).
Volent dir: O senyora quant sou bella e graciosa als vlls quius
miren: O quant sou amable als quius contemplen: e sobre tot sou
delectable (d´lectable)
als quius (qui9)
amen. E yo senyora sere ab vostra senyoria endolcint lo vostre real
animo fent vos graciosa e affable
a tota creatura: que tal manament tinch de nostre senyor deu qui al
seruey de vostra merce me ha tramesa. E apres (aps,
p en virgulilla, que sol sé: pre)
parla la segona: pobretat nomenada: e dix. Tu es gloria (glia)
mea tu es vita mea: tu lumen oculorum meorum: 7 tu baculum senectutis
mee. Volent dir: O senyora excellent: la magestat de nostre senyor
deu ma
trames a vos: e yo
qui y vinch
de molta bona voluntat: car fins a huy
(pareix buy, pero la h porte
un ganchet a baix) no he
(pareix be, lo mateix que en
huy, buy) trobat james
persona qui de bon cor ne voluntariament maja
(me haja, m´haja)
receptat sino vostra senyoria: perque puch
be dir: que sou la gloria mia: e la mia vida: e lum dels meus vlls: e
basto
de la mia
vellea
(vlls, ulls; bastó, baculum
senectutis). Car en lo
temps esdeuenidor com lo mon se refredara sols per lo exemple vostre
sere sostenguda e amada. E perço
(pço; per ço)
la mia senyora vos do
la fe de may
partirme de vostra merce en toda
la vida vostra. La terça donzella prudencia dix: Conserua me
domina: quoniam speraui in te. Volent dir O ma senyora puix
a nostre senyor
ha plagut que yo sia en la seruitut vostra: suplich vostra senyoria
me vulle
conseruar en la amor e voluntat de les gents. car
pochs son qui me conexen. pra
tinch esperança: que per lo mija de la senyoria vostra: yo sere
estimada honrada e amada. E
venint
la quarta donzella paciencia besa la ma a la senyora e dix. ¶ O
domina conforta me: non auertas sacrum aspectum tuum ame. Volent dir:
O ma senyora (seuyora)
quant he yo desijat
venir en tan
bona posada: vos senyora sereu lo confort e aiuda mia: suplich vostra
senyoria no aparteu de mi la vostra sagrada e graciosa presencia. Car
lo exercici meu ha de esser entre los affligits
e tribulats e defalliria
la força mia si per vostra merce no era aiudada. Car vos Senyora
sereu la regla e lo exemplar dels pacients e negu seguint a vos no
sapartara
de mi en les tribulacions sues. E acostant se a la senyora la quinta
donzella fermetat besant la ma a sa senyoria e dix. ¶ Ego in
altissimis habito: et tronus
meus in columpna nubis.
Volent dir: yo senyora fins a huy
no so
deuallada en la terra ans
es la habitacio mia
en les altees
del cel: e la cadira mia
se aposenta sobre les nuus.
Car en la dita terra noy
ha res ferm: tot es sotsmes
a gran mutabilitat:
seguretat negu
pot hauer de son
prohisme.
Vos ma senyora portareu noua pratica
en la terra a exemple dels qui seguir vos volran:
car
sereu ferma y
constant en totes les virtuts e perseuerareu en elles fins a la fi
augmentant continuament. E les dites virtuts foren molt be acceptades
per la senyora. E sancta Anna sentia continues consolacions en la sua
anima tocant e tractant aquella excellent filla: no las
volguera may partir dels
braços. Com mamaua mirauala tostemps
en la cara ab dolçor no recomptable. Com la posaua a
dormir en
lo lit
staua ab vna canella
en la ma mirant e contemplant aquella dolçor de cara a ella tan
plaent (tá plaét)
de veure. E complits los
huytanta
dies la gloriosa Anna ana al temple portant la sua amada filla al
braç per (p)
fer gracies a nostre senyor deu q lay
hauia donada: e per offerir
los sacrificis
que la ley
manaua. E venint al temple vehent la lo gran sacerdot ixque
la a recebir
ab gran goig: car sabia lo desig grandissim: que tenia de hauer
fills. Car moltes vegades ab ell sen
era rahonada
comptant li ab moltes lagrimes
la sua
congoxa
demanant li de gracia quen
pregas a deu. E lo dit sacerdot acostant se a ella dix li. O
Anna (Hosanna!)
e gracies infinides sien fetes a nostre senyor deu: qui axius ha
volgut aconsolar
e complir vostre bon desig. Araus
dich.
¶ Or
multum valet deprecacio iusti assidua Car en vos veig speriencia
certa: que val molt la oracio continua de la persona justa. Vos en la
congoxa vostra haueu lexat
tots altres remeys:
e sols haueu recorregut a aquell: qui aiudar vos podia: ço es nostre
senyor deu suplicant lo ab feruent e continua oracio donas remey en
vostra dolor: e sa magestat haus
tan ben hoyda
e aconsolada e contentada la voluntat vostra (que9)
queus
ha donat vna
tan excellent filla. ¶ Que valet ad vos multo magis q (qp,
en virgulilla : quem) decem
filij.
Car mes val a vos sens comparacio aquesta filla q deu fills. Exemple
gran lexareu en lo mon (mou)
als
tribulats que tot lo seu refugi sia en oracio si volen hauer presta y
complida consolacio. E Anna molt alegra de les paraules d´l dit
sacerdot dins lo seu cor continuament feya gracies a nostre senyor
deu de la mia
(merçe,
merce, gloria, o datra paraula, mia no cuadre)
a ella feta. E axi rahonant anaren dauant laltar:
e aqui Anna offeri
sa
offerta
ab molta deuocio. E acabat lo sacrifici segons era per la ley manat
la gloriosa anna despedida d´l sacerdot torna a la casa sua. E posa
la sua
dolça
filleta en
lo
breç.
per que reposas: e dormis vn poquet.
E ella staua
li dauant agenollada
besant li los
peuets
e manetes
ab goig no recomptable. E la humilissima senyora no podent comportar
que la sua mare li fes tals seruirs ab tot no parlas mostraua en la
sua
careta
no li plahyien
semblants coses. E la virtuosa mare que en res no pensaua mes sino en
complaure aquella excellent filla: conexent la voluntat sua posa fi
en lo seu propri plaer per contentar a ella: e daqui auant no li
besaua peus ni mans sino solament la boqueta
frontet e galtetes
ab grandissima amor e reuerencia: car sabia qui era: car molt mes
lamaua
per les multissimes
virtuts sues que per esser li filla.
