Mostrando las entradas para la consulta Sorolla Vidal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Sorolla Vidal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 25 de agosto de 2026

fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.
 
La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 
 
dialectes occitans, catalan comprés, Loís Alibèrt
 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.

Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.


Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En
plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

 
Arturo Quintana Font
 

 

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela
 

 

Mes Ascuma
 
Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.
 
Ramón Sistac
 

 

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo
 

 

Francisco Serés
 

 

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José
 
Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

 

Alberto Sánchez Piñol
 

 

Tomás Bosque de La Codoñera
 




Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan
 



Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa
 
Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

 

un idiota universitari, Virgili Ortiga
 
un idiota universitari, com lo de dal, Virgili Ortiga

 

AVL, Antonio Ferrando Francés
 

 

Luis Raxadel
 
 
Pompeyo
 

 

lo pena de Marcel
 
 
raza, catalana, vasca



Temps de franja, Mario Sasot Escuer
 

 

Echenique lo argentino, motoretta per als amics
 
Echenique lo argentino, motoretta per als amics.
 
Lo neurótic de Fabregat
 
Lo neurótic de Máximo Fabregat

 

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic
 
 
Lo volat del cacao de la facao
 

 

ASCUMA y algúns dels ascumites
 



Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense
 
Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense.

 

Héctor Moret Coso
 
 
Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa

 

Carlos Terés Bellés
 
 
Carlos Rallo, Celia Badet
 
Carlos Rallo Badet, Celia Badet y san germana la coheta.
 
baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit

 

Clarió
 

jueves, 11 de abril de 2024

Lexique roman: I, Hi, Y - Illusio, Illuzio

 I.


I, s. m., troisième voyelle, et neuvième lettre de l'alphabet, i.

V vocals son: a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2. 

Cinq voyelles sont: a, e, i, o, u. 

Prima persona i. La prima persona e la terza en i. Gramm. prov.

Première personne i... La première personne et la troisième en i.


I, Hi, Y, pr. rel. des deux genres, lui, à lui, en lui, à elle, en elle, à eux, en eux, à elles, en elles, leur.

Ela li perdonet lo fait del baisar, e lo i autreiet en dos. V. de P. Vidal.

Elle lui pardonna le fait du baiser, et le lui octroya en don.

Doncx, qui vol viure ab morir,

Er don per Dieu sa vid' e la y presen.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Donc, qui veut vivre avec mourir, maintenant donne pour Dieu sa vie et la lui présente.

Quar per aver e per somo

E per pretz hi faran ajut.

Bertrand de Born: Lo coms m'a.

Car pour argent et pour semonce et pour mérite lui feront aide.

Las donas...

Aras no y truep mas destric e dampnatge.

Albertet: En amor truep.

Les dames... maintenant je ne trouve en elles que peine et dommage.

ANC. ESP.

La casa ant el velo esa avien per choro,

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.

Sacrificio de la Misa, cop. 7.

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.

ANC. PORT. Ca se sabor avedes y...

De sempre de vos mal prinder,

Se sabor ouvessedes y.

Cancioneiro do coll. dos nobres, fol. 42.

L'ancien italien a aussi employé i pour les personnes et pour les choses: Chi d'amor sente, di mal far no i cale.

Cecco Angiulieri, Tav. de' doc. d'amore.

E una scritta i metti.

Barberini, Doc. d'amore, p. 265.

CAT. ESP. MOD. (allí) PORT. MOD. Alli. IT. MOD. Vi, ci, ivi.


I, Hi, Y, adv. relat., lat. ibi, y, là, à cela, en cela.

Lentis Villam cum omnibus ibi aspicientibus.

Titre de 855. D' Acheri, Spic., t. III, p. 342.

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es.

Aimeri de Peguilain: Anc no cugey.

Car vous n'y êtes, ni le vaillant comte n'y est pas. 

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver, 

Si l'amicx per lieis moria. 

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx. 

Sordel, jamais profit n'aurait en cela l'amie, je sais cela eu vrai, si l'amant mourait pour elle. 

Quar vos etz laissatz de chantar, 

E quar vos i volgra tornar. 

T. de M. Ventadour et de Gui d' Uisel: Gui. 

Parce que vous vous êtes délaissé de chanter, et parce que je voudrais vous ramener à cela.

- Adv. indét., avec le verbe aver employé impersonnellement ou avec un pronom indéfini: 

No i a ardit ni coart 

Enemic que no m' assalha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

N'y a hardi ni lâche ennemi qui ne m'assaille.

Tals n' i a, mas non dirai qui.

P. Cardinal: Tan son valen.

Tels y en a, mais je ne dirai qui.


I, Hi, conj., et.

On trouve, mais rarement, i dans l'acception de la conjonction et.

Alqun dizo i per e: A Sant Jacme hi a Nostra Dona. 

Leys d'amors, fol. 101.

Aucuns disent i pour et: A Saint-Jacques et à Notre-Dame.

G. los pres a omes i a comans.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45. 

Gérard les prit pour ses hommes et à son commandement.

ESP. Y. (N. E. i latina también en castellano. Chap. Y griega.)

2. Aqui, adv. de lieu, là. 

S'anc vis homes ensenhatz, 

Ni ab baudor, so fon aqui.

P. Vidal: Abril issic. 

Si je vis oncques hommes instruits, et avec joie, ce fut là. 

Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 67. 

Autant de cavaliers sont ici comme là.

- Explétiv. avec meteis.

Aqui meteys vos sapchatz 

Ab los savis gen captener.

P. Rogiers: Senher Raymbautz. 

Là même sachez avec les sages vous bien conduire. 

Adv. comp. Quar n' aqui mov cortezia e solatz. 

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Car de là part courtoisie et plaisir.

D' aqui lo leveron li diable. V. de S. Honorat. 

De là l' enlevèrent les diables. 

Ve contricios d' aqui, en apres remissios. Trad. de Bède, fol. 16. 

Vient contrition de là, par après rémission. 

Per aqui monten cent miri auzello. Poëme sur Boèce. 

Par là montent cent mille oisillons. 

Pueis poirem quascus d' aqui en lai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Ensuite nous pourrons chacun de là en là. 

Significo loc... coma d' aqui enan. Leys d'amors, fol. 99. 

Signifient lieu... comme de là en avant. 

Tug li propheta de Samuel, e d' aqui en dreg. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 3. 

Tous les prophètes dès Samuel, et de là en droite ligne.

CAT. ESO. PORT. Aquí. IT. Qui. (chap. Aquí, astí, açí, assí.)

La Llitera no e Cataluña

3. Aici, Ayci, Aissi, Ayssi, adv. de lieu, ici.

Vos aport aici esta lansa. Roman de Jaufre, fol. 17.

Je vous apporte ici cette lance.

Substantiv. D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

D'aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

Adv. comp. E per que? Ai te ren forfait,

Mas cant vuoil per aici passar?

Roman de Jaufre, fol. 18.

Et pourquoi? T'ai-je rien forfait, excepté que je veux passer par ici?

Merce fara, si no m mena

D' aissi enan per loncs plays.

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.

Elle fera merci, si elle ne me mène d'ici en avant par longs débats.

Non deu esser apelhatz d' ayssi en avant rey. Philomena.

Ne doit pas être appelé d'ici en avant roi.

Autra ley d' ayci enant. La nobla Leyczon.

Autre loi d'ici en avant.

CAT. Assi.

Icon, Ycon, s. m., lat. icon, icon, image, figure de grammaire.

Ycon vol aytan dire coma emagena o semblansa.

Icon es cant hom expon e declara una causa mens conoguda per autra mays conoguda. Leys d'amors, fol. 139.

(chap. Icono es cuan hom expón y declare una cosa menos coneguda per un atra mes coneguda.)

Icon veut dire autant comme image ou ressemblance. 

Image est quand on explique et détermine une chose moins connue par une autre plus connue.

(chap. Icono, imache; figura de gramática; imache de sans.)


Ictericia, Hyctericia, s. f., du lat. icteros, ictère, jaunisse.

Hyctericia es tacament de pel.

(chap. Icterissia es tacamén de pell. Se fiquen la pell y los ulls de coló groc.)

Aquels qui so en via de ictericia. 

Eluc. de las propr., fol. 98 et 77.

Jaunisse c'est tache de la peau. 

Ceux qui sont en voie de jaunisse.

CAT. ESP. PORT. Ictericia. IT. Itterizia. (chap. Icterissia.)


Idesa, s. f., haie, buisson.

La Loi des Lombards, lib. I, tit. 22, §. 30, explique iderzon par Sepimentum.

Voyez Schilter, Gloss. teutonic., p. 273.

Lo meton en un leit d' orfreis,... 

Geton desus idesa floria. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Le mettent en un lit d'orfroi,... jettent par-dessus buisson fleuri.


Idola, Ydola, s. f., lat. idolum, idole.

L' idola lur dira veritat de la sort. V. de S. Honorat.

L'idole leur dira vérité du sort.

Menet lo al pabalho hon ero celas ydolas, e can fo denan la gran ydola, el pres un molto e tolc lhi la testa, e cascus dels autres ausizia ne autre, e gitavo lo davan las autras ydolas. Liv. de Sydrac, fol. 4.

Le mena au pavillon où étaient ces idoles, et quand il fut devant la grande idole, il prit un mouton et lui enleva la tête, et chacun des autres en tuait un autre, et le jetaient devant les autres idoles. 

CAT. Idola. ESP. (ídolo) PORT. Idolo. IT. Idola. (chap. ídolo, ídolos.)

2. Ydolatria, s. f., lat. idololatria, idolâtrie.

Aquesta error de ydolatria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 31. 

Cette erreur d'idolâtrie. 

CAT. ESP. (idolatría) PORT. IT. Idolatria. (chap. idolatría, idolatríes.)

3. Idolatrar, v., idolâtrer, adorer les idoles.

Far idolatrar lo poble, servir fraudulentament a las idolas de tot lo mon.

Doctrine des Vaudois. 

Faire adorer les idoles au peuple, servir frauduleusement les idoles de tout le monde. 

CAT. ESP. PORT. Idolatrar. IT. Idolatrare. (chap. Idolatrá: idolatro, idolatres, idolatre, idolatrem o idolatram, idolatréu o idolatráu, idolatren; idolatrat, idolatrats, idolatrada, idolatrades.)  


Ierra, s. f., lat. hiera, composition médicinale, pastille, bol, sorte de pommade ou d'onguent.

Que sian donadas al malaute ierras grans e pillulas... 

Mondificacio del cap am ierras. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Que soient données au malade pastilles grandes et pilules... 

Purification de la tête avec pommades. 

IT. Iera. (chap. Pomada, ungüén, pastilla, píldora, composissió medissinal; a Valensia píndola, píndoles.)

Ignavia, s. f., lat. ignavia, paresse, lâcheté. 

Ignavia... pot se apellar defalhimen de cor. V. et Vert., fol. 13. 

Lâcheté... peut s'appeler manque de coeur. 

PORT. IT. Ignavia. (N. E. Una palabra que se adecúa al doctorcico aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, encantat com ell sol

Ignir, v., lat. ignire, embraser, enflammer, allumer.

Cautz... molhada ab ayga si ignish et si escalfa soptament.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

Chaux... mouillée avec eau s'allume et s'échauffe subitement.

- Part. pas. Igné, rougi par le feu.

La plus nauta regio del foc es apelat cel ignit.

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région du feu est appelée ciel igné. 

Ferr ignit. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Ferro ruén.)

Fer rougi.

Quan es ignida monta per forsa del vent. Eluc. de las propr., fol. 132. Quand elle est embrasée elle monte par la force du vent.

(chap. Abrasá, aflamá, ensendre, iluminá).

2. Igne, adj., lat. igneus, igné, de feu. 

Lutz ignea... Per vertut de calor ignea...

(chap. Llum ígnea... Per virtut de caló ígnea. Ígnea claró o claridat.)

Ignea clartat.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 266.

Lumière ignée... Par force de chaleur de feu... 

Clarté de feu. 

ESP. (ígneo) PORT. IT. Igneo. (chap. ígneo, ígneos, ígnea, ígnees;  abrasat, aflamat, ensés, iluminat.)

3. Ignicio, s. f., ignition.

Si ajustas... ignicio, se fon l'aur per foc. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Si tu ajoutes... ignition, l'or se fond par le feu.

(chap. Ignissió, ignissions. ESP. Ignición, igniciones.)


Ignon, Uignon, s. m., oignon

Rabas, caus, als, ignos. Charte de Gréalou, p. 82.

(chap. Rabes, cols, alls, sebes. Rabes o raves, rabanissia, rabanissies, rabaneta, rabanetes; churubía, churubíes; nap, naps; safranoria, safranories, sanfandoria, sanfandories, etc. Tots són ben pareguts.)

Raves, choux, aulx, oignons.

A lui no dol, ni s'irais

Si 'l datz faisols ab uignos

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37.

A lui ne fait peine, ni se fâche si vous lui donnez haricots avec oignons sans autre apprêt.

(chap. Seba, sebes (allium cepa); sebeta, sebetes. Lo mote dels de Penarroija de Tastavinssebollot, sebollots, sebollota, sebollotes. En inglés onion, en fransés oignon; alemán Zwiebel, italiá cipolla, castellá cebolla.)

Allioli, all y oli, aiòli, ailloli, all, oli


Illusio, Illuzio, s. f., lat. illusio, illusion.

Per la noitornal illusio. Trad. de Bède, fol. 81.

(chap. Per la ilusió nocturna : de la nit.)

Par l'illusion nocturne.

Per diabolical illuzio. Eluc. de las propr., fol. 77. 

Par illusion diabolique.

CAT. Illusió. ESP. Ilusión. PORT. Illusão. IT. Illusione.

(N. E. En el catalán moderno de laboratorios Pompeyo Fabra se usa la l geminada, l·l, punt volat, para que il·lusió parezca una palabra diferente a la occitana y latina illusio o catalana pre-Fabra illusió; castellano: ilusión, portugués: illusão, italiano: illusione. En chapurriau ilusió.)

Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra

viernes, 1 de noviembre de 2019

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li llepe la punteta

Hola a tots, amics. Com algúns mos hau comentat, lo grillat radical pancatalanista Manuel Riu Fillat esta semana ha insultat a Amics del Chapurriau y acuse a valensiáns y aragonesos de violéns...
Fa dos díes, Manuelico Río Hijado cridabe a la lucha armada a la seua cuenta de twitter :) Mireia Galindo
Tos dixo los enllassos:

Manuelico Río Hijado de Benavarre difame a Amics del Chapurriau:

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2019/10/27/amics-del-chapurriau-y-facao-se-asocian-con-radicales-violentos-gav/ 

Ignacio Sorolla Vidal, com sempre, li fa publissidat al seu blog: http://www.lafranja.net/?p=31718

No tos pergáu lo panfleto de Ignacico lo sossiollingüista de Penarroija de Tastavinsxarxes.wordpress.com

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

A cascala, a cascarla

Los que hay por ahí sin medicación

Manuelico, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Els idiotas de catalan news - Manel Riu Fillat

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies, 2

Manel Riu Fillat es aragonés, de Benavarre, Benavarri, catalanista, secesionista, maestro del odioprofesor en Tremp, da clases de lengua castellana en catalán post Pompeyo Fabra, necesita ayuda psiquiátrica urgente. Si quieres ayudarle, cómprale esto.














(Espero que ense
ñen el dialècte occitan catalan en castellano algún día)













//

LIX.
Perg. n. 2222, Jai. I. 25 mar. 1273.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majoricarum et Valencie comes Barcinone et Urgelli ac dominus Montispessulani per nos et nostros damus et concedimus vobis universis et singulis hominibus de 
Benavarre presentibus scilicet et futuris imperpetuum quod de cetero habeatis pascherium in terminis villarum et locorum contigum ville et almuniis seu terminis vestris de Benavarre secundum forum Aragonum de area ad aream et possitis lignare seu scindere ligna in terminis villarum et locorum predictorum ad opus vestrarum domorum et furnorum vestrorum non tamen ad vendendum prout hactenus antecessores vestri facere consueverunt. Item concedimus vobis quod homines de Aler teneantur peitare vobiscum insimul in omnibus exactionibus reatibus et vicinalibus pro honoribus et possesionibus de realencho quas habent in termino de Benavarre vel de cetero habebunt. Item concedimus vobis quod omnes illi homines qui aliquid tenent modo de realencho nostro in Benavarre vel ejus terminis seu tenebunt de cetero qui se transtulerunt seu transtulerint ad dominacionem ecclesie seu ad dominacionem infançonis teneantur ponere et solvere vobiscum insimul in omnibus exaccionibus regalibus et vicinalibus pro realencho predicto vel desemparare vobis dictum realenchum et quod ad hoc faciendum et complendum bajulus de Benavarre possit compellere et pignorare bona ipsorum mobilia ubicumque se inveniri poterint extra dominacionem ecclesie vel infançonis. Item concedimus vobis quod omnes illi homines de Benavare et terminorum ac pertinentiarum suarum qui se dicunt esse infançones teneantur paccare vobiscum insimul in predictis donec in posse vestro suam probaverint infançoniam secundum forum Aragonum. Item concedimus vobis quod collector questiarum nostrarum et aliarum exactionum nostrarum de Benavarre possit compellere cum auxilio hominum terne seu juncte de Rippacurça omnes illos homines de Benavarre et terminorum suorum qui aliquid solvere tenebuntur vobiscum insimul in predictis ad solvendum partes suas pro eo quod de realencho habuerint et tenuerint in villa et termino de Benavarre secundum quod talliatum fuerit eisdem. Item concedimus quod castlani de Benavarre qui debent custodire castrum de Benavarre de nocte tempore guerre compellantur per vicarium Rippacurcie ad custodiendum de nocte dictum castrum ut facere tenentur mandantes firmiter bajulis curiis justiciis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta firma habeant et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Datum Illerde octavo kalendas apprilis anno Domini millessimo ducentessimo septuagessimo quinto.
- Sig+num 
Petri Michaelis Carbonelli serenissimi domini regis scribe regiaque auctoritate notarii publici Barcinone ac tenentis claves regii archivi apud urbem Barcinone una et in solidum cum Francisco Carbonello filio conscriba connotario et con archivario meo qui hujusmodi privilegium jussu domini regis sumpsi ab regestro serenissimi domini regis Jacobi memorati in archivo predicto recondito scripsique et veridice comprobavi ac clausi die vicesimo quarto septembris anno a nativitatate Nativitate Domini millessimo quadringentessimo nonagessimo. Constat de raso et correcto in linea VI ubi legitur insimul et etiam in linea IV vestris. - Restitutus mihi fuit ex eo quia sindicus predictorum Castelli et ville de Benavarre voluit aliud cum decreto et sigillo domini regis quod ei tradidi XXIV septembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII (1493) et sic habeatur loco originalis.