martes, 25 de diciembre de 2018

A ma muller li agrada jugar als meges

A ma muller li agrada jugar als meges en mi, ya porte 1 any en llista d´espera
 
A ma muller li agrada jugar als meges en mí, ya porte 1 any en llista d´espera.
 
 
#ambValentia (valentia y Valentia) treballant com alcalde de València per la ciutat que volem.


Biblia en valencià, 1478, de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerens micer bonifaci ferrer
Biblia en valencià, 1478, de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerens micer bonifaci ferrer
 

viernes, 21 de diciembre de 2018

sicha, siches

sicha, siches – de étimo íbero, los cognados son abundantes:
arag. cija,
prov. cieya, sieja, siejo;
cat. sitja, ciga, ciya;
cast. silo,
etc.

Calaseit, hotel del Sitjar. (Web desarrollada por Avirato)
 
Calaseit, hotel del Sitjar.

Respecto a la voz, dice Vidal: «La existencia de esta palabra en íbero se demostraría al haber podido pasar al mozárabe como xilyer» (p.135).
El iberista sustituye por sistema el dígrafo ch- por x-.
 
Polisémica según la grafía y lengua a que pertenezca la variable, generalmente señala oquedad, depósito de trigo, hoyo, cavidad, sima, madriguera, calabozo, etc. En valenciano era usual usar el plural desde los clásicos: “ubertes ciges” (Roig: Espill, 1460), aunque su morfología adoptó la prepalatal africada sorda:
 
“quels moros de Bétera se havíen alçat en les siches” (BRAH, Dietari Porcar, 4 oct. 1609); y, en el mismo manuscrito: “en les Siches de Burjaçot” (Porcar: any. 1622, f. 399).
 
También hubo cambio de género: “en Burchasot... los Siches” (Peydró, Vicent: D. Juan Treneta, 1882, ed. 1899); manteniendo el significado de depósito de grano o cavidad:
 
“en lo forat de un rincó
aon amagat entre siches
... en lo forat aon yo estaba”
(El Mole, Valencia, 2 / 11 / 1863)