Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua. En la tendra edat del seu mamar. E del inestimable goig de sancta anna.
Ia
(esta mayúscula me mareje, pareix Ya, o Ja) aquesta
gloriosa verge en aquella tan pocha edat tenia la vida axi ordenada:
que era vna gran admiracio a qui (fique
aquí)
la miraua: car certs dies d´la setmana
no mamaua sino vna vegada: sabent que la penitencia e dejuni
eren vida de la anima: segons es scrit dient. ¶ Ista est salus
anime: restauracio virtutum: via iustorum: refectio bonorum. Car la
dita penitencia es salut de la anima: restauracio e conseruacio d´les
virtuts: cami real dels iusts: refectio e confort de tot be. E per ço
la nostra senyora la ha presa e amada en lo començ d´la sua per
donar exemple als seruents seus que seguissen la via sua si per venir
volran al repos seu. Occupauas la dita senyora en continua oracio:
car souint la trobaua la sua mare ab les mans plegades los vlls
leuats al cel mostrant en lo seu gest ¶
Quia in domino delectabatur: et angelica fruebatur dulcedine. Car lo
seu sperit se adelitaua tot en lo seny o*e asaboria e sentia la
dolçor diuina: qui es repos e delit dels sancts angels. En les hores
demati e de vespre se exercitaua sa Senyoria
en la pus
alta contemplacio seguint lo consell del seu deuot aui
Dauid
que diu. ¶ Ad vesperum demorabitur fletus: et ad matutinum leticia.
Car de vespre ella pensaua e contemplaua les miseries e dolors de
natura humana e com era cayguda de aquella altea
d´gracia e posada en ira del seu creador e quants mals e dans
axi corporals com spirituals hauia encorregut per aquesta causa. E
E aço
turmentaua tant la sua piadosa anima: que habundaua
en tanta afluencia de lagremes:
que lo seu cor e cap fonia
tot demanant misericordia a nostre senyor deu que li plagues remeyar
e guarir
aquella cruel dolor e malaltia
enfectionada
deuallant de Adam e comprenent tots los fills seus: la pudor de la
qual infectio
hauia tancades les portes d´padys
(de paradis, preadys): e
no si trobaua en la terra qui obrir lals
pogues
ni lauar
lo
empaig
de aquella si la sua clemencia no aiudaua en esta
fahena:
car sens la potencia e sauiesa sua res profitos (pfitos,
prefitos)
a la salut dels homens nos podia fer. E en aquesta caritatiua
pregaria (pgaria)
staua la senyora la major part de la nit ab continues lagrimes
secretes e molt amagades: hauent ferma fe de obtenir lo que demanaua:
e aço
li feya
conuertir les sues
lagrimes
en grandissim delit
e dolçor d´la diuinal bonea.
E axi venint la matinada trametia lo seu sperit en aquells delits
d´parahis:
e
aqui contemplaua les excellencies diuinals: e sentia tanta altea
de secrets e immensitat
d´delits q era forçada de dir. ¶ Parasti michi cenaculum grande
stratum: vt faciam apud te pascha.
Volent dir: O eternal deu e senyor vos maueu
conuidat en aquesta sala del vostre palau arreada
de la vostra diuinal presencia: qui glorifica e alegra a tots los
mirants e contemplants en vos: e aqui senyor voleu que yo (qyo)
faça paschua
ab vos comunicant me los vostres delits e dolçors: dels quals senyor
partir yo no volria sols vn moment. E pensant q aquell loch
de tant sobiran
delit era tancat e clos per lo
peccat de Adam
habundaua
en infinides lagrimes suplicant la clemencia diuina donas fi en
aquell exili de Adam e dels fills seus els
reduhis a la gracia e amor sua. E en aquesta peticio continua la
senyora fins mereixque obtenir lo que demanaua. Perque podem dir que
nostre senyor deu la ha feta naxer
en lo mon per esser aduocada de natura humana e refugi en totes les
necessitats sues a la qual cascu dels tribulats pot dir ab gran
confiança. ¶ Potens est misericordia tua gratiam desideratam michi
prestare. Volent dir: O senyora tanta es la potencia d´la
misericordia vostra: que podeu donar a mi la gracia que desige. Car
de vostra merçe nengu que se haja no parteix fatigat. E com mes
crexia
la senyora molt mes augmentaua lo goig de la sua sanctissima mare
Anna adelitant
se
infinidament en mirarla e contemplarla. E com comença sa senyoria
anar prenia la per les manetes e aiudauali ab tanta amor e Reuerencia
que li paria
que en tocar la E
mirar la rebia noua gran cascuna vegada: e sentia tan gran delit en
seruir la q lo reposar li era pena: e perço
tostemps pensaua que li poria fer. E com comença
a parlar la dita senyora: Anna fon recomplida
de singular goig: e volent fer part al seu marit Ioachim cridal
ab gran alegria dient. ¶
Venite: audite: et viuet anima
vestra Volent
dir veniu senyor Ioachim e hoyreu
les rahonetes
de la vostra amada filla: e viura la vostra alma
(pareix aia,
i nassal, seríe aina o aima, viuet anima vestra)
ab la consolacio inestimable que pendreu hoyint
la paraula sua. E Ioachim venint ab singular goig hoynt que la
senyora filla sua lo nomenaua pare ab aquella veu angelica ixque
quasi de si mateix per alegria inestimable e corregue la abraçar: e
alçant la en alt deya. ¶
Quis ad fontem suauitatis accedens: non modicum suauitatis inde
reportat. Volent dir: O la mia senyora e filla y qui es que se acoste
a vos: qui sou font d´suauitat e dolçor: que no reporte delit
singular en la anima sua: segons yo ara sent en hoyruos
e veureus
e teniruos
en los meus braços. Vos sou la alegria de la mia casa: repos de la
mia vellea:
ara partire en pau de aquesta mortal vida: puys
tan glorios nom reportare de esser pare de vna tant excellent filla.
E com la lexaua lo pare prenia la mare e axi salegrauen
los dos ab aquella benauenturada filla. O be son dignes de molta
veneracio lo pare e mare q tal joya han al mon produyda:
e podem dir lohant
e magnificant la nostra senyora.
¶
Benedicti sint pater et mater: qui te genuerunt:
quorum memoria permanebit in eternum. Volent dir. O senyora y quant
es lo mon obligat a beneyr
y
lohar
lo pare vostre: e mare quius han engenrat
la memoria d´ls quals immortal
restara en totes les generacions presents e esdeuenidores.