Capitol XLVIII. De la excellent e singular corona de xij murons o esteles ço es les xij dignitats sues: e ab vij fermalls: ço es los vij dons del sanct sperit: presentada a la mare de deu per lo princep Miquel.
Apres vingue gran multitut de angels ab infinides trompetes e ministres: portant quatre dells vn bastiment molt guarnit de pedres e perles ab gran solemnitat: en mig del qual venia vna corona excellentissima. E acostant se los dits angels a la senyora ficant lo genoll dauant sa senyoria baixaren lo bastiment qui portauen molt alt. ¶ E sanct miquel prenint la dita corona en les mans: dix a sa altesa. Serenissima e inclita senyora aquesta es la corona a vostra merce deguda per compliment de les vostres joyes. La qual es de tanta valor que no basta enteniment huma a compendre la estimacio sua. Ella senyora es de or molt purissim obrada marauellosament: la qual te dotze murons e sobre cascu de aquells resplandeix vna stela de singular claredat significant les vostres excellencies e dignitats les quals son sens par. ¶ La primera es senyora que sou eternalment predestinada per nostre senyor deu. ¶ La segona que vostra merce es stada figurada: e per los prophetes prophetada del començ del mon ença. ¶ La terça que per langel de nostre senyor deu solempnament sou stada denunciada (aixina se díe anunciada abans) a pare e a mare. ¶ La quarta es senyora que sou sanctament concebuda vsant de raho dins lo ventre de vostra virtuosa mare. ¶ La quinta que vostra merce es stada goyosament nada e haueu singularment alegrada tota la parentela vostra. ¶ La sisena que lo nom de vostra senyoria es stat imposat per nostre senyor deu e per lo angel reuelat. ¶ La setena que la vida de vostra merce es stada singularment ordenada sobre tota creatura. ¶ La huytena que sou senyora dels peccadors piadosa aduocada. ¶ La nouena es senyora que sou filla singular de deu lo pare. ¶ La dehena que sou mare verdadera de deu lo fill. ¶ La onzena que sou sposa molt amada del sanct sperit. ¶ La dotzena que sou tresorera de gracia: e administradora de aquella. ¶ E aquestes dignitats senyora cascuna per si clareja molt mes quel sol embellint singularment la vostra real corona. ¶ Aximateix son en la dita corona engastats set fermals fornits de pedres e perles (per les) preciosissimes mostrant esser en vostra senyoria molt copiosament los set dons del sanct sperit. Car de vostra senyoria es dit. ¶ De plenitudine eius accipiant vniuersi. Volent dir. Que de la plenitut e habundancia que en vostra senyoria se troba dels dits dons tot lo mon ne reb consolacio e gracia. En lo vogi de la dita corona son engastades infinides pedres e perles en gran orde mostrant que la gloria vostra es embellida de innumerables virtuts. E perço senyora mana nostre senyor deu que sia dit als homens habitants en la terra. ¶ Glorificate eam omnes gentes in virtute vestra: et cuncti populi terre extollite magnificientiam eius. Volent dir. glorificau aquesta senyora totes les gents ab la virtut e força e tot lo poble de la vniuersal terra exalçau la magnificencia sua. E la senyora molt contenta e alegra de tal corona pres la ab gran plaer e acomanala a la sua amada cambrera.
