Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.
La senyora volent comunicar a joseph lo gran goig que tenia com lo senyor fill seu començaua a parPlar crida dient. ¶ Venite et audite quia (qnia) dominus locutus est. Volent dir. Veniu joseph e haureu alegria car hoyreu lo senyor fill meu que ja parla. E ell venint ab goig inestimable acostas a la senyora e prengue lo Rey del cel dels braços de sa senyoria: e ab gran feruor de amor alçaual en alt començant lo a ballar: dientli. ¶ Loquere domine et audiat seruus tuus: sonet vox tua in auribus meis. Volent dir. Parlau senyor meu e hojaus lo seruidor vostre: sone la dolçor de la vostra veu dins les mies orelles: e descansare de tots los meus treballs. E lo senyor mirant lo en la cara ab vna rialleta posantli les manetes sobre lo cap deyali balbucejant Pare. O qui pot estimar quanta fon la dolçor que la anima de Joseph senti hoint vna tal paraula: quant repos e descans prengue en tots los treballs seus. E per extrem goig lança moltes lagrimes: e dix. O bonea infinida quanta es aquesta que yo hoia de vostra magestat vna tan amable paraula tots los treballs e congoixes que passar poria son cami delit: puix me veig senyor per vos tant amat e fauorit. O senyor que mes puja e mes alegra vna consolacio vostra que tots los delits e plaers e prosperitats que en lo mon hauer se poden. O vida mia y tan rich y tan heretat so yo tenint a vos en los meus braços. Tots los plaers e prosperitats de aquesta miserable vida serien per los mortals auorrits si de vostra clemencia sentien vna poqueta consolacio. E la excellent senyora mirant la festa y alegria que joseph feya staua molt aconsolada y contenta: e deyali. O joseph aquest senyor fa bon seruir e amar qui largament y abundosa pagua e satisfa als seruidors seus donant a ells. Pro terrenis celestia pro temporalibus sempiterna pro modicis magna. Car per les coses terrenals leixades per amor sua dona les celestials: per les temporals les eternals: e per minim treball infinit repos. E axi la senyora e joseph ab aquestes consolacions que del fill de deu sentien passauen los treballs e pobrea de la peregrinacio sua: e com mes creixia lo senyor pus clar parlaua: car en totes les coses humanes volgue sa clemencia esser semblant als altres homens: e la senyora augmentaua en moltes consolacions hoint les diuinals paraules del seu amat fill.
