Mostrando entradas con la etiqueta rey. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta rey. Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de noviembre de 2022

Reveren Senyor nostre car com à frare

1472. = Fol. 156.

Die Sabbati ultima Februari R. Dnus. do. Epus. Gerund. missit litteras quae secuntur.

"Reverendo in Christo Patri tanquam fratri amantissimo Domino Johanni Episcopo Gerundensi Episcopus Albanensis Cardinalis Valentinensis S. R. E.
Vice-Cancellarius."

"Reveren Senyor nostre car com à frare. Tanta es la congratulacio è contentacio de animo que havem de esser certificats que à intervencio e industria vostra la inexpugnable ciutat de Gerona ab les parts maritimes è tota la maior pertinencia de Empurda se es reduhida a la Magestad del senyor Rey que nos poria dir ni explicar. Procehix de aquella antiga è singular nostra en vers vos amicicia è benivolença qui sempre vos havem tengut en estima de bon germa. E no podiem altrement presumir ni pensar de V. Sria. (Senyoria) per aquella constat è fidelissima devocio è observancia que havieu à la prefata Magestat sino que farieu per lo servey è stat de aquella lo que fet ab molta virtut è providencia. Es acte memorable è glorios de que V. R. Ptat. se ha fet molta honor corresponent à la sua integerrima fama è opinio semblant à aquell victorios varo de Roma Carrillo qui la sua patria destruhida è obcessa de la superba gent Gallica virilment desliura è restituhi en la pristina libertat. E quant mes havem cara la vostra amicicia tant mes participam de aquesta vostra gloriosa fama è reputacio congratulant à V. S. è pregant affectuosament que vulla proseguir tanta è tan victoriosa empresa talment que sia reduhit tot lo que resta à la obediencia e fidelitat del Senyor Rey. Avisant vos que la sua Excellencia per lo vostre inextimable merexer è virtut nos ha scrit sobre una reservacio de benificis fins en suma de III.m floren. per V. S. En la qual reservacio de bonissima voluntat treballarem ab la Stat. de Nostro Sr. en quant porem que sia satisfet à la voluntat è ordinacio de la prefata Mtat. è al vostre desig è petitio."

Mes avant significam à V. S. com per resistir al perfidissimo Turch qui com à bestia ferocissima è insaciable no content de haver pres ab tanta violencia é ignominia de cristians Constantinoble, la Morea è tots los altres regnes de Grecia, Albania, Sclavonia è Negreponth comença de entrar per Italia è ja ha fet diverses corregudes è predacions en lo territori de Trigestre, Forlino è Trevis que son ciutats de la Senyoria de Venecia è mes prepara assiduament innumerable exercit per mar è per terra, è segons los avisos que venen de aquellas parts vol passar en lo estiu prop seguent en lo regne è insula de Sicilia dissipant continuament è exterminant lo nom del Salvador nostre è de la sua Sancta Fe Catholica. Considerades tantas pressuras è afliccions dels regnes è pobles christians Nostre Sant Pare diluns que contavem XXIII de Deembre volent obviar è provehir à tant crudelissima persecucio pronuncia è designa sinch Legats en diverses provincias, ço es, los reverendissimos Sr. Cardenal Niceno per França, Anglaterra è Burgunya. Lo S. Cardenal de Napols per esser president en la expedicio de XX galeres è dos naus que arma la sua Beatitud, è à tota la armada de la Majestat del S. Rey Don Ferrando è de la Sria. de Venecia. Lo S. de Cardenal de Sant March per anar en Alamanya, Ungria è Polonia. Lo S. Cardenal de Arieto per excitar tots los Senyors è Pobles de Italia à convenir en aquesta expedicio. E ha nos ha volgut assignar tota la provincia de Spanya la qual sens dubte per esser tanta è tant amplissima regio merexia maior precellencia è auctoritat de persona no res meyns (nichilominus) per obtemperar à la sua Stat. è per lo desig ardentissimo que tenim de visitar è servir la Mtat. del S. Rey no havem recusat de pendre aquesta Provincia sperant que lo nostre Mestre è Salvador Jhesus en aquesta sua causa tant necessaria nos illustrara per tal direccio è via que farem alguna fructuosa operacio per remey de tant calamitosa tempestad de la republica cristiana, à lahor e gloria sua, è augmentatio de Sancta Mare Sglia (Esglesia, Eglesia y demás variantes), è encare à special è relevat servey de la prefata Mtat., è particular benifici è comoditat de ots (tots) aquexos regnes. E per se duhir (dos palabras separadas) aquesta legacio al desigat efecte, nostra partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta. Volem de totas aquestas coses sia certa vostra S. A. aço que si alguns negosis li occorreran en lendemig que starem aci per partir, fiablement nos puxe scriure. Car en aquesta cort romana mentre que aci serem, è en la nostra legacio com siam aqui pervenguts, desijam fer per aquella com per hun nostre car.m (carissimo, carissim) germa. Valeat paternitas vestra semper felix. De Roma à XXX de Deembre, 1472. = Vester aut frater R. Car.lis Valentinus Vice-Cancell.

Misser Andreu: aquesta es per duas novas.

1471. = Fol. 143

XXVIII. Novembris per proprium cussorem accepi litteras statim insertas: "Honorabili et circunspecto viro Dno. Andree Alfonsello decretarum doctori, vicario grali (generali), Canonico et Archidiacono Bisuldunen. in nostra Gerunden. Ecclesia. 

= Misser Andreu: aquesta es per duas novas. La una que la gent de Barcelona han rot los de la Ciutat CCL. de cavall, pres Jacobo Galioto, è morts tots, è presos IIIm. pehons. Asso era predit per mestre Cresques per iudici en scrit que vuy devia esser eclipsi de luna; è de aquesta hora los fets del S. Rey devian anar molt prosperament. Laclipsi es estat à las VIII. horas de nit: è entrant la luna en lo eclipsi, la nova es estada presentada al S. Rey. Apres vos tremet lo breu del Papa, è letra del collegi quen fan de nova eleccione Pontificis. Feu de tot grans processions com lo Papa mana, è fem asi. Omnia sunt in conclusione. Yo debia tremetre dema lo maiordom per dirvos lo apuntament se pren en dos fets queus havia scrit per lo de mossen Gaspar; per aquestas novas se tardara: prest sera aqui. De Vergens à XXVII de Noembre à VIIII. hores de nit. = Lo port feu pagar à mossen Mut." = Vester Jo. Epus Gerundensis. 

martes, 5 de octubre de 2021

LO PECCAT DE N' ADAM.

EL PECADO DE ADÁN.

REGRESABA Raimundo Lulio por el año 1282 de la más larga peregrinación quizás que emprendiera durante su vida. Para trazar el plan de la cruzada que meditaba y escribir con datos su libro sobre la Conquista del Santo Sepulcro, había pasado de la Alemania al Oriente, atravesado la Palestina e internádose hasta la India; y recorriendo el Egipto y la Etiopía, Marruecos y Berbería, y tocando por otros puntos, se detuvo en Perpiñan donde compuso efectivamente la obra meditada.

Hallábase a la sazón en aquella ciudad, dependiente entonces de la corona de Mallorca, el hábil y bondadoso monarca Don Jaime II, de quien Raimundo durante sus mocedades turbulentas había sido senescal y mayordomo. Aquel rey que profesó siempre el mayor cariño a Lulio, era en extremo aficionado a las ciencias y a las letras. Placíale tener amenos y provechosos coloquios con los sabios de su reino, entablando controversias sobre algún punto científico, teológico o literario. Durante la permanencia de Raimundo en Perpiñan no perdió la ocasión de tratar con su antiguo senescal, cuyo elevado talento y saber admiraba; y de proponerle la solución de algunas dudas o cuestiones.

La única que ha llegado hasta nuestros días es la que sabiamente le solventó Raimundo en doscientos versos acerca el pecado de nuestro primer padre. Versa sobre el motivo que tuviese Dios para prohibir a Adán que comiese de la fruta del árbol vedado, siendo así que sabía que había de caer en la culpa; y sobre la causa porque Dios, siendo como es infinitamente bueno, no impidió el pecado de nuestros primeros padres a fin de que todos los hombres consiguieran la eterna bienaventuranza.

Raimundo en los doscientos versos fáciles y castizos que contiene la composición poética, da completa y acabada solución a tan difíciles preguntas, con el ingenio y la fuerza de pensamiento que le caracteriza en todas las obras de polémica teológica.


LO PECCAT DE N' ADAM.

A requesta del rey de Malorcha, feu RAMON aquests rims en la vila de Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus a n’ Adam, éll scient havia de traspassar lo seu mandament, e que per ço sdevendria la dampnació de mante gent.


Un senyor rey qui bé enten,

Se maravella molt sovén,

Que Deus qui es bò en quant es

No fallís en neguna res,

Quant fé a Adam lo mandament

Qu’ el fruit no menjás, éll scient (1)

Que Adam faría lo peccat,

D' ont mant hom seria dampnat

Havent tot temps pena e mal;

Car no par raysó natural

Que Deus faés tal mandament

D' ont se seguís lo falliment

Qui no fóra si éll no manás

A n' Adam qu' el fruyt no menjás.

Empero el rey diu que enten

Que Deus no feu may fallimén (2):

Car qui ha bontat infinida

E eternal no pòt far fallida;
E esta en sol maravellar (3)

Com Deus se sapia escusar
Que no haja colpa del mal

Que han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,

Lo qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;

E car par gran tort e peccat
Fer mandament d' ont isca mal,

vòl lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:

E car a mí l' escusa apar
Clara a mon entenimen

Si tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér (6)

Per lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui ‘l diu, car pauc val:

L' escusa deym que es aytal.
__


Deus infinidament enten

E ha infinit amamen,
E infinit bonificar,

E per ço no pòt ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
Ha donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar

Que no consentís al peccar
De Adam ni en la greu dolor

Qu' en infern han li peccador.
E si Deus nos pòt escusar,

Son poder no poch abastar

A l' escusar e es finit;

E car finit e infinit

No pogren esser un poder,

Anem mostrar donchs lo dever

Perque Deus pòt escusa haver,

E mostrem com la escusa es.

__


Deus quant consirá que dixés

A n' Adam qu' el fruit no menjás,
Posá orde en aquell pás

Ab ço que n’ Adam hac pausat,
Ço es la francha libertad (7)

Que li doná per far lo bé;
E car Adam fó de no re (8),

Per natura d' aquell no res
Hac libertad perque pogues

Fer lo falliment e peccat;
En axí fó en libertad

Que no menjás o que menjás,

E'n egualtat foren li pas

On estava sa libertat,

Car per lo bé qui 'l fó donat (9)

A far lo bé e no forçat

En creant sentí libertad,

Com estigués obedient;
E car fó vengut de nient

Sentia en sí libertat
Perque s' enclinás a peccat

Com sia ço que peccat es
Contra çó qui deu esser res;

Hac donchs Adam elecció
En far lo mal contra raysó

De far bé qui 's cové ab res
E volch s'enclinar a no res,

Qui 's contra res qui es lo bé,
E la natura d' ont be' n vé

Esquiva a natura pres (10)
A fer ço qui no está res;

Ço es peccat qui no ha sort
Qui 'n ço qui es haja null port;

E seguí ço d' ont fó vengut
Contra ço perque era haút,

Ço es far bé a qui 's cové
Que éll sia alcuna re

Per Deus conexer e honrar;
En est pas apar l' escusar,

Que Deus ha, pus que Adam pogués
Far lo bé si éll se valgués (11),

Per natura del bé qui fó

En éll per la creació,

D' aquell bé qui li fó donat

Ab que pogra contra peccat;

E si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),

E volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,

E en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat

De son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);

No fé donchs Deus lo falliment
Si a Adam fé lo mandament;

Ja sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,

Que Adam faria lo peccat
D' ont mant hom serian dampnat,

Pus que Adam poch far lo bé

Lo qual Deus totas vets sab bé (14)

Que Adam lo bé pogra far

Ab lo bé que en éll volch crear,

Perque hac raysó en far bé (16),
Aixi com desraysó de sé (16)

Hac en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.

Es donchs manifest e provat
Com Deus está ben escusat

Del peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret

E puneix tots sos consequens

Per dret, com ço qui es niens,

Ço es peccat fan sostentar

En l' esser que Deus volch crear

Qui ab null peccat no 's cové.

___

Emperó encara reté

Lo rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)

Com Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,

Tant que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)

E no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat

Esquivas pena e peccat

En ángels, e 'n tot home nat,

E que negú no fós perdut,

Mas que tuyt haguessen salut,

Pus que la divina bontat
Es gran e no vòl null peccat;

E car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada

Responsió: Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat

A far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút

Peccat e pena per peccat,
Car no fóra remunerat

Gran bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;

Car no pogr' esser libertat
En far lo bé o lo peccat;

E Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar

E ab libertat Deus amar,
Obeir, servir e honrar:

Car tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),

E ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;

Car si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués

Deus obeir, servir, e amar,
Ni Deus no pogra res jutjar

Ni igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,

E bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:

Fora donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer

Gran ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament

Per ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentis

Ligara son res ab no res,
Del qual no res tot home es

E fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat

En cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts

Per ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural

Que Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,

Ligat e prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé

En hom peccat, pena e dolor
Per çó que el bé sia major;

E com lo puscha far de grat
E 'l be ‘n sia remunerat

E pòt esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.

___

Finit está aquest escrit

A honor del Sant Esperit;
Lo qual me ' scalf en la calor

De s' amor, a mí peccador.


VARIANTES.

(1) Qu' el fruit no menjás, éll sabent
(2) Que Deus no y feu fallimen:
(3) Esta heu sol maravellar
(4) Lo qual par no fora nient
(5) Si tot som hom qui pauc enten
(6) El senyor rey si eu dich lo ver
(7) Ço es la francha volentat
(8) E car Adam fón de non re
(9) Car per lo bé qui l' fon donat
(¡O) Esquiva e natura pres
(11) Fer lo bé si éll se volgués,
(12) Del qual se poguera escusar
(13) E fó lo peccat ab delit;
(14) Lo qual Deus totas vets sabé
(15) Perque hac rahó en far bé,
(16) Així com desrahó de sé
(17) E volch encare demandar
(18) E que gloriejás cascú
(19) Gran bé si no es pogués far
(20) Car no li ‘n convengra grat,
(21) Ab bontat no hagra ab que.

lunes, 30 de agosto de 2021

Cuan los cataláns volíen a Enrique IV, rey de Castella, com a Rey e Senyor

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,

CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.


ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue. 

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.


//

https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_IV_de_Castilla

Míral, pareix un moret: 


lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella

Cuan los cataláns volíen a Enrique IV, rey de Castella, com a Rey e Senyor

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,

CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.


ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue. 

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.


//

https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_IV_de_Castilla

Míral, pareix un moret: 


lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella

martes, 25 de agosto de 2020

SÉPTIMA JORNADA.

SÉPTIMA JORNADA.

Escomense la séptima jornada del decamerón, a la que, daball del gobern de Dioneo, se parle sobre burles que per amor o per la seua salvassió han fet les dones als seus hómens, habénsen donat cuenta ells, o no.

Totes les estrelles o tots los estels o estrels habíen fugit ya de la part de lleván, en la exepsió de aquella que diém Lucifer, que encara fee llum están allí ya la blanqueján aurora, cuan lo senescal, eixecánse, en un gran equipache sen va aná a la Vall de les Dames per a amaní allí totes les coses, segóns la orden o manamén del seu siñó. Después de marchá ell, no va tardá mol en eixecás lo rey, a qui habíe despertat lo sarabastall de los carregadós y de les besties de cárrega; y eixecánse, va fé alsá a les siñores y als joves; y no despuntaben encara be los rayos del sol cuan tots se van ficá en camí. Y may hasta entonses los habíe paregut que les cardelines cantaren tan alegremen, y los atres muixóns, com aquell matí los pareixíe. Van arribá a la Vall de les Dames, aon, ressibits per mols atres, los va pareixe que de la seua arribada sen alegraren. Allí, donán una volta per la vall, y tornán a miráu tot de baix a dal, o de dal a baix, los va pareixe encara mes majo que lo día abans, an aquella hora del matinet. Y después de desdichuná en bon vi y coc rápit, per a que no los guañaren los muixóns, van escomensá a cantá, y en ells la valleta, que sempre repetíe les mateixes cansóns que díen ells, y los muixóns, ressistínse a sé vensuts, afegíen dolses y noves notes al seus cántics. Cuan va arribá la hora de diná, parades les taules daball dels llorés y datres ábres verts, a la voreta de la estanca, com va volé lo rey, van aná a assentás, y mentres minjáen veíen los peixets nadá en grans corros. Después de retirá les viandes y despará les taules, encara mes conténs que antes van escomensá a cantá y a tocá los seus instruméns y a dansá; y después, habénse escampat los llits per diferens puestos de aquella valleta, (tots voltats per lo discret senescal de sargas franseses y de cortines tancades) en llissénsia del rey, qui va volé sen va pugué aná a dormí; y los que no van volé, se van entretindre un rato mes. Arribada ya la hora en que tots estaben eixecats y ere tems de ajuntás a novelá, no lluñ del puesto aon habíen minjat, fen estendre tapets sobre la herba y assentánse prop del aigua, li va maná lo rey a Emilia que escomensare; y ella, alegremen, aixina va escomensá a contá:

jueves, 28 de noviembre de 2019

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.
- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.
 ¿En qué quedamos? 


Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.


https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a



Barcino, civi, 1674, Carol, rex,

L´estat català



El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.



El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent.


Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.  

miércoles, 10 de julio de 2019

de hoc o de no

Sesión del día 12. 

Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.

Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.

Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada certa resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de no e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyal pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascun singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.


Mes a parlamén de Tortosa agost 1411