Reportori dels furs, y actes de cort, de les Corts celebrades en Valencia en lo any 1645

Abelles, que no es pagás dret de herbatje en lo present Regne, es demaná, y per ser interés de tercer no es provehí. act. de cort 250 *** fol. 201. 

Reportori dels furs, y actes de cort, de les Corts celebrades en Valencia en lo any 1645.

Reportori a la univ. Valladolid (pdf)

Aquests son los termens del Regne de Valencia

No trobo cap texto en catalá que descrigue los termes geográfics de Cataluña abáns que en valensiá los del Regne de Valénsia.
Traéu les vostres conclusións.

http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/fursv/1238-71.pdf

http://manzanera.comuf.com/Documentos/fueros%20valencia.pdf

http://www.museuderelleu.org/revistes/Revista04.pdf

https://www.scribd.com/document/350529196/Historia-CV

https://www.academia.edu/3027340/GUINOT_E._Fronteras_exteriores_e_interiores_en_la_creaci%C3%B3n_de_un_reino_medieval_Valencia_en_el_siglo_XIII_Studia_Historica._Historia_Medieval_Universidad_de_Salamanca_n._24_2006_pp._127-153

Aquests son los termens del Regne de Valencia:
del Canar de Vlldecona, que es riba la mar, aixi com va lo riu ensus, è passa per la Cenia, é hix a Benifaçá: è roman Benifaçà el terme de Valencia, & Morella ab sos termens: aixi comparteix ab Monroig, è hix al riu de les Truytes, que es prop la Glesiola, è aixi com va a Arcedo, é Aledo, los quals son dins lo dit Regne, é aixi com va a la Mosquerola, è ...

Los catalanistas de Morella, https://comarquesnord.cat/ y ràdio Matarranya no os lo contarán.

http://www.ajuntamentdevilafranca.es/nuevaweb/?page_id=47

Situado al norte de Vilafranca (del Cid), en el límite con la provincia de Teruel, se encuentra el “Riu de les Truites”.

Se trata de un curso de agua variable según las estaciones del año; al rozar el término municipal se halla a 1.118 metros sobre el nivel del mar y a 940 al dejarlo, sufriendo un desnivel de 178 metros. Nace entre las rocas, en un entorno montañoso espectacular, con verdes prados, frondosos pinares y parajes de gran belleza natural y paisajística. Al llegar a la Pobla del Bellestar, el río pasa entre cultivos abandonados y vegetación de ribera, junto a los viejos y derruidos molinos harineros, la Gotera y, sucesivamente, prosigue hacia la “Rambla de Cellumbres”, el “Riu Calders”, el “Riu Guadalope” y, por último, el “Riu Ebre”.

El “Riu de les Truites” constituye uno de los mejores cauces fluviales intactos de la Comunidad Valenciana y comprende un entorno medioambiental de gran belleza y valor ecológico por su fauna y flora.

https://an.wikipedia.org/wiki/Manzanera_(Teruel)

http://biblioteca.fundacionlasierra.org/sites/default/files/La%20frontera%20ling%C3%BCistica.pdf

http://www.portell.esy.es/histo_sXIIIf.htm

Los idiotes de racó català : viatge Catalunya sud pais valenciá

https://www.thefreelibrary.com/Fronteras+exteriores+e+interiores+en+la+creacion+de+un+reino...-a0172597032

http://www.galeon.com/alcanaria/costa.html

https://gomezbayarri.files.wordpress.com/2016/07/reyes-cristianos-medievales-del-reino-de-valencia-completo-rectificado2.pdf

http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=1000306&posicion=1

http://www.tdx.cat/bitstream/10803/129674/1/avsalom.pdf

http://recordsdelacostapunica.blogspot.com/2014/02/davui-molts-anys-alcanar.html

https://www.amicsdevinaros.com/app/download/5791376284/20+EL+VINAROS+DE+LA+EPOCA+MUSULMANA.pdf

https://issuu.com/faximil/docs/1970-gorg-13

https://nanopdf.com/download/tema-27-historia-de-relleu_pdf

https://www.yumpu.com/es/document/view/58108559/furs-de-jaume-i/4

http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/publicacions/12_llibres-fora-de-coleccio/FC_arxius-i-vincles/fc_Comentarios-Estatuto-Cataluna-I.pdf

https://dlscrib.com/download/g-oacute-mez-bayarri-jos-eacute-vicente-reyes-forales-medievales-del-reino-de-valencia_590c2752dc0d605f05959e82_pdf

Villachoyosa

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc / 
Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

LLENGUA VALENCIANA: LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ JUNT A LA ESPAÑOLA

La llengua valenciana te necessitat d'usar com a grafies propies les lletres «ch» (che) i «y» (i grega). Estes lletres corresponen a fonemes diferenciats i es convenient mantindre signes grafics distintius en correspondencia en el sistema fonologic per a preservar la peculiaritat fonetica i ortografica valenciana. L'ortografia es un subsistema depenent de la fonologia. De res mes. Qualsevol criteri diferent ad este no estara exent d'alguna classe de prejuï.

Son lletres que trobem en quasi totes les llengües cultes i elaborades. Son lletres de llarga tradicio en el valencià i abundantment documentada en els nostres classics.

GRAFIA O LLETRA «CH»

El seu nom es «che». El so que representem per «ch» el tenien ya els mossaraps, existint en el valencià del segle XIII. Durant els segles XIV i XV, possiblement per influencia napolitana i siciliana, va aumentar la palatalisacio, seguint despres clarament diferenciat del palatal fricatiu sort que representem per «x».

FONOLOGIA

La lletra «ch» (junt a «ig», «g») es una de les grafies del so palatal africa sort (chic), que existix en valencià clarament diferenciat del so palatal fricatiu sort (caixa, Xixona).

La commutacio, es dir la substitucio d'un troç fonic o so per un atre de manera que el resultat fonic evoque una significacio diferent, permet saber si un so te valor distintiu, si es un fonema, i per tant si necessita un signe grafic diferenciat i diferenciador.
Es evident que en valencià tenim el fonema [^c]: chocolate, archiu... I que es diferent del fonema [^s]: coixo, Xeraco...

FONETICA

El so [^c] es palatal africat sort. Correspon a totes les CH ortografiques (chufa, Chirivella, clochina, archiu) excepte en posicio final de paraula en que sona [k] (March, Bosch, Alberich) i a on es manté per concessio a la tradicio; tambe al grup IG en final de paraula darrere de A, E, O, U o CONSONANT, sempre que la I siga atona i muda ( vaig, veig, goig, fuig, Puig, Elig) i a la G en posicio final de paraula darrere de I tonica (frig, desig). Com podem comprovar, no hi ha problema de confusio perque CH i -G/-IG apareixen en posicio complementaria.

Per tant, en valencià nos podem permetre la distincio clara en l'escritura dels fonemes [^c] representat per «ch», i [^s] representat per «x» (la qual cosa no es possible si adoptem el sistema ortografic catala: la X de xoriguer, Xixona, xocolata... ¿sonen [^c] o [^s]?). Per lo qual:

DIEM che chiquet chufa chiular chapar
NO DIEM xe xiquet xufa xiular xapar

per tant

ESCRIVIM che chiquet chufa chiular chapar

GRAFIA O LLETRA «Y»

El seu nom es «i grega» i el seu so es palatal friatiu sonor [y], que existix en valencià clarament diferenciat dels sons vocalics corresponents al fonema /i/. Ha segut usada profusament en els escrits valencians, tant classics com recents. De manera que es ocios i podria considerar-se pedantesc aportar testimonis.
Com la seua funcio es de consonant, apareix en posicio inicial i en interior de paraula, entre vocals o darrere de consonant (yo, ya, yogurt, apoyar, joyos). No apareix en posicio implosiva silabica ni en final de paraula, excepte en noms propis de pobles i llinages que la tenen per tradicio, encara que siguen semivocals en lloc de consonants (Alcoy, Montroy, Gay).

Les normes ortografiques solen ser molt respectuoses en els toponims, en els quals no sol haver variacio o evolucio durant segles, com tampoc la hi ha en els casos dels apelatius familiars o llinages. Com a eixemple, podem observar el nom ALCOY (i Roig, i Alberich...).

El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castella com a llengua oficial en força del Decret de 29 de juny de 1707, en el qual Felip V derogava els antics Furs de Valencia. Abans i despres del decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY. Des de temps de Jaume I el Conquistador, Rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY.

Una cosa pareguda, molt pareguda, passa en el nom de LA VILA JOYOSA. L'unica diferencia es que en l'implantacio del castella esta passà a nomenar-se VILLAJOYOSA. Pero resulta que degut a l'actual «NORMALITZACIO» el seu nom en catala passa a ser LA VILA JOIOSA. Lo que no s'ha fet casi mai, ara es fa i per caprig es canvien ya inclus els toponims. La pregunta es, encara que no tinga que vore en est apartat: ¿que passa en un llinage tan valencia com GINER o Ausias March?.

Per a acabar, el mensage es: una ortografia ha de ser lo mes coherent possible en el sistema, pot tindre determinades (les minimes) concessions a la tradicio i per damunt de tot ha de rebujar tot allo que entorpixca el seu us. La seua funcio es facilitar -no dificultar- l'escritura.