Lexique roman; Marguarita, Margarida - Marbrin

 

Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite. 

Si engendro marguaritas, o perlas.

(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)

Eluc. de las propr., fol. 136.

S'engendrent marguerites, ou perles. 

De peiras preciosas e de margaridas.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17. 

De pierres précieuses et de perles.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.) 

Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.

Declarar lo test els marges dels libres.

(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Expliquer le texte aux marges des livres. 

Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

Près du bord de la paupière. 

CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine. 

(chap. Marge, margens.)

2. Margua, s. m., marge, bord.

Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 

Soit de bords délicats.

Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.

Non sui margeritz,

Ans es tan ferma ma leis 

Que, s' anc jorn foi recrezens, 

Ara m' en sui reprendens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.

(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)

Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.

Mais cen piuzellas vos ai vist maridar 

A coms, marques, a baros d'aut afar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition. 

Subst. Que 'l filha c' an de comayre 

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.

Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.

ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)

2. Maridamen, s. m., mariage.

En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.

(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)

A son mariage.

Al vostre maridamen... 

Reynas e donas gentils... 

Desirava yeu ajostar.

(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)

Fragment de la V. de S. Georges.

A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.

ANC. FR.

Je vous querons aussi ung biau mariement. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 10.

IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)

3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.

Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.

Abstiens-toi d'étrange mariage.

Falso lor mariatge.

Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar. 

Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.

Faussent leur mariage.

Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.

CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio. 

(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)

4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.

Sapchatz gran talen n'auria

Que us tengues en loc del marrit.

La Comtesse de Die: Estat ai en. 

Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.

ANC. FR.

Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.

CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)

5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.

Non son liatz de matremoni ni an fag votz. 

El sagrament de matremoni.

V. et Vert., fol. 18 et 5. 

Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux. 

Le sacrement de mariage. 

D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens, 

Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens. 

Izarn: Diguas me tu. 

D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant. 

CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)

6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.

Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.

Pour commémoration matrimoniale. 

De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13. 

D' âge matrimonial.

CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale. 

(chap. Matrimonial, matrimonials.)

7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.

En la terra sia, 

La cal poscezis justamen,

Estan matrimonialmen.

Brev. d'amor, fol. 225. 

Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.

ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)

8. Amaridar, v., marier.

Pauras tozas amaridar. La Confessio.

Marier pauvres filles.

9. Remaridar, v., remarier.

Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086. 

S'il se remarie.

(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)

Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre. 

Marme blanc, can polverat es.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Marbre blanc, quand il est pulvérisé.

Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat. 

Colonnes de marbre pesantes. 

Anet a las fenestras de fi marbre obrat.

(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)

Roman de Fierabras, v. 2140. 

Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.

CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)

2. Marbrin, adj., de marbre.

Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Descendit ou monta aux degrés de marbre.

ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.

Rabelais, liv. IV, ch. 2.

A la fenestre marbrine,

Là s'apoia la mescine.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.

On leur a establi deux statues marbrines.

Cl. Marot, t. III, p. 15.

(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)

Lexique roman; Marguarita, Margarida - Marbrin

 

Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite. 

Si engendro marguaritas, o perlas.

(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)

Eluc. de las propr., fol. 136.

S'engendrent marguerites, ou perles. 

De peiras preciosas e de margaridas.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17. 

De pierres précieuses et de perles.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.) 

Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.

Declarar lo test els marges dels libres.

(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Expliquer le texte aux marges des livres. 

Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

Près du bord de la paupière. 

CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine. 

(chap. Marge, margens.)

2. Margua, s. m., marge, bord.

Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 

Soit de bords délicats.

Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.

Non sui margeritz,

Ans es tan ferma ma leis 

Que, s' anc jorn foi recrezens, 

Ara m' en sui reprendens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.

(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)

Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.

Mais cen piuzellas vos ai vist maridar 

A coms, marques, a baros d'aut afar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition. 

Subst. Que 'l filha c' an de comayre 

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.

Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.

ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)

2. Maridamen, s. m., mariage.

En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.

(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)

A son mariage.

Al vostre maridamen... 

Reynas e donas gentils... 

Desirava yeu ajostar.

(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)

Fragment de la V. de S. Georges.

A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.

ANC. FR.

Je vous querons aussi ung biau mariement. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 10.

IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)

3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.

Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.

Abstiens-toi d'étrange mariage.

Falso lor mariatge.

Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar. 

Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.

Faussent leur mariage.

Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.

CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio. 

(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)

4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.

Sapchatz gran talen n'auria

Que us tengues en loc del marrit.

La Comtesse de Die: Estat ai en. 

Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.

ANC. FR.

Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.

CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)

5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.

Non son liatz de matremoni ni an fag votz. 

El sagrament de matremoni.

V. et Vert., fol. 18 et 5. 

Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux. 

Le sacrement de mariage. 

D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens, 

Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens. 

Izarn: Diguas me tu. 

D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant. 

CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)

6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.

Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.

Pour commémoration matrimoniale. 

De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13. 

D' âge matrimonial.

CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale. 

(chap. Matrimonial, matrimonials.)

7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.

En la terra sia, 

La cal poscezis justamen,

Estan matrimonialmen.

Brev. d'amor, fol. 225. 

Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.

ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)

8. Amaridar, v., marier.

Pauras tozas amaridar. La Confessio.

Marier pauvres filles.

9. Remaridar, v., remarier.

Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086. 

S'il se remarie.

(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)

Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre. 

Marme blanc, can polverat es.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Marbre blanc, quand il est pulvérisé.

Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat. 

Colonnes de marbre pesantes. 

Anet a las fenestras de fi marbre obrat.

(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)

Roman de Fierabras, v. 2140. 

Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.

CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)

2. Marbrin, adj., de marbre.

Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Descendit ou monta aux degrés de marbre.

ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.

Rabelais, liv. IV, ch. 2.

A la fenestre marbrine,

Là s'apoia la mescine.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.

On leur a establi deux statues marbrines.

Cl. Marot, t. III, p. 15.

(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)

Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.