Mostrando entradas con la etiqueta catalan. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta catalan. Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de octubre de 2023

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XII.


Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

De l' adreg En Blacas, plus me non suy clamans;

Ieu partirai lo cors en mantas terras grans,

Lay un cartier auran Lombartz et Alamans

E Polia e Rossia e Frissa e Braymans;

Trastut vengan en Roma adhorar lo cors sans,

E fassa y tal capela l' emperayre prezans

On pretz sia servitz, joys et solatz e chans.


L' autre cartier auran Franses e Bregonhos,

Savoy' e Vianes, Alvernhas ab Bretos,

E 'l valens Peytavis, car lor platz messios; 

E s' ilh coart Engles y fan confessios,

No son tan malastruc que pueys no 'l trop hom bos;

Qu' el cors sans es pauzatz en loc religios,

E 'l reys cui es Paris gart lo be dels bricos,

Ab sen et ab largueza, qu' en aysi sera bos.


Lo ters cartier auran li valen Castelan,

E vengan l' azorar Gascon e Catalan

Et Aragones, car an fin pretz e prezan;

E si 'l rey de Navarra y ven, sapcha de plan,

Si non es larcx e pros, jes del cors non veiran;

Qu' el bon rey Castelan lo tenra en sa man,

Que donan e meten lo cors sans gardaran,

C' aysi renhet sos auis ab fin pretz sobeyran.


Lo cart cartier aurem nos autri Proensal,

Car si 'l donavam tot, trop no' 'n penria mal;

E metrem l' a San Gili, com en loc cominal:

E vengan Roergas e Tolzas atretal

E silh de Bederres, si volon pretz cabal,

C' ueymay auran li comt patz ab amor coral;

E gardara s cascus per mon vol a son sal,

Car grans cortz mentauguda ses donar res no val.


La testa del cors sans trametray veramen

Lay en Iherusalem, on dieus pres naysemen,

Lay al Saudan del Cayre, sol pren batejamen,

E presenti 'l la testa, may estiers la y defen;

E Gui de Guibelhet, car a fin pretz valen,

Garde be la vertut per la payana gen;

E si 'l rey d' Acre y ven, lays cobeitat d' argen,

E sia larcx e pros, e gart ben lo prezen.


Pus dieus a preza l' arma d' En Blacas francamen, 

Say serviran per luy man cavayer valen.


Pierre Bremon, de Noves.

XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa,

XVIII.


Monges, digatz, segon vostra sciensa,

Qual valon mais Catalan o Franses,

E met de sai Guascuenha e Proensa

E Limozin, Alvernh' e Vianes,

E de lai met la terra dels dos reis;

E quar sabetz d' els totz lur captenensa,

Vueill que m digatz en quals plus fis pretz es.


Aiso us sai dir, N Albert, senes faillensa,

Qual valon mais ni don ven maier bes;

Sill cui donars e bels manjars agensa,

Qu' amples vestirs porton e bels arnes,

E son ardit e feront demanes,

Sill valon mais, segon ma conoisensa,

Que ill raubador estreg, nesci cortes.


Monges, d' aiso vos aug dir gran erransa,

Que ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz;

E per els fo premiers servirs trobatz; 

E podetz ben en Peitau o en Fransa 

Morir de fam, s' en convit vos fiatz.


Per dieu, Albert, mout a gran de triansa

Entr' els Franses e 'ls Peitavis honratz,

Car ill son larc e d' onrada acoindansa,

Et es tost ricx paubr' om, s' es lur privatz;

E ill vostre nut chantaran, si chantatz,

Mas ja per els non empliretz la pansa,

Si estradas o romieus non raubatz.


Monges, manjars ses gabar e ses rire,

Non pot esser fort cortes ni plazens;

E ill nostre sabon tan be far e dire

Per qu' an mais pretz de totas autras gens

Et anc Franses dejus non fo jauzens:

Leu pot esser chascus d' els bos garnire,

Qu' a lurs enfans laisson lur garnimens.


Pauc pot laissar, Albert, al mieu albire,

Apres sa mort nuils hom a sos parens,

Que, quant es vius, de sai non a que frire;

Ans, quan li faill raubars, es totz dolens:

Qu' ieu en conosc de cavaliers cinc cens

Qu' anc un non vi sobre caval assire,

Ans los pren om emblan ab los sirvens.


Albert de Sisteron et le Moine.